Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/417: differenze tra le versioni

Da Wikisource.
Phe-bot (discussione | contributi)
Mizardellorsa: split
 
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Corpo della pagina (da includere):Corpo della pagina (da includere):
Riga 1: Riga 1:
<poem>
<poem>
Uoss' ais dominante — e poi dominà
945 Uoss' ais dominante — e poi dominà
D' ün chor u d' ün trio, qua tant exellent
— 61 —
Con trillers, crescendo — e diminuend,
D'iin chor u d'ün trio, qua tant exellent
Chi tot colorisch' a pro bel variar,
Con trillers, crescendo — e diminuend,
Cha' ls morts nella tomba qui ston s' allegrar.
Chi tot colorisch' a pro bel variar,
950 Eir nus tots convgnittan preziss, dschand con el,
CJia'ls morts nella tomba qui ston s'allegrar.
Quist ais frars, quist ais „l' oratori“ del tschel.
Eir nus tots convgnirtan preziss, dschand con el,
La grazia divina ha vias e plans
Quist ais frars, quist ais „l'oratori~ del tschel.
Del tot müravglius' a pro' l bain dels umans.
La grazia divina ha vias e plans
Bain vaira! Dschet Chasper, Diou ais grazius
Del tot müvavglius' a pvo'l bain dels umans.
955 E guida las chosas — in möd müravglius,
Bain vaira! Dschet Chasper, Diou ais grazius
Aciò, cha l' uman que ressaint e vezz' aint
E guida las chosas — in möd müravglius,
Cha El ais sulet — il benign e pussant.
Aciò, cha l'uman que ressaint e vezz'aint
Siand non ais ün sol, chi sia destinct
CJta El ais sulet — benign e pussant.
Sco crajan e sbajan divers qui nel mond,
Siand non ais ün sol, chi sia destinct
960 Basand sün lur credo, devis' e colur, —
Sco crajan e sbajan divers qui nel mond,
Chi ais putrefact d' ün externa mensur.
üasand sün lur credo, devis' e colur, —-
Diou guarda nos cour, nos volair e nos far
CJii ais putrefact d'iin externa mensur.
E vol perciò a tots pövels mossar
Diou guarda nos cour, nos volair e nos far
La via da grazia. Perque ha' L clamà,
E vol perciò a tots pövels mossar
965 Per mez d' üna staila nus eisters nanpro
La via da grazia. Pevque ha'L clamà,
Da terras l' ontanas, d' ün eister pensar,
Per mez d'iina staila nus eisters nanpro
Con oter il ritus, il crair e' l servir,
Da terras l'ontanas, d'iin eister pensar,
Tenor nos princips — qui, per esser preschaints
Con oter il ritus, il crair e'l servir,
All' ouvra da grazia, ch' El fa als umans;
Tenov nos princips — qui, per esser preschaints
970 Tras quala, tot chatta clerezz' e confort,
All' ouvra da grazia, ch'El fa als umans;
Chi spordsch' al venturo felice la sort.
Tras quala, tot chatta clerezz' e confort,
Plü ultra, in grazia l' ottissem clamats
Chi spordscJi' al venturo felice la sort.
Hoz qui — tras mysteris — a vista quists fats,
Plii ultra, in grazin l'ottissem clamats
U qua sco perdüttas per vair ed udir,
Hoz qui — tras mysteris — a vista quists fats,
975 Schi craj eu, l' otissem bain vögl' eir convgnir
U qua sco perdiittns per vair ed udir,
A nos desideri: usché cha nus trais
Schi craj eu, l'ottissem bain vögl' eir convgnir
Insembel visitan „Il raig sur ils raigs“. —
A nos desideri: uschê cha nus trais
Perqué, as giavüsch frars — avant co entrar, —
Insembel visitan „11 raig sur ils raiys-. —
„Cha minch' ün sai svess — qui bain vöglia provàr,
Perquê, as giavüsch frars — avant co entrar, —
980 Seis debels e falls — chi dessidran perdun,
„Cha mincli'iin sai svess — qui bctin vòylia provàr,
As fand eir „propösts“ sco convain la raschun
Seis debels e falls — chi dessidran perdun,
Sai svess da meldrar' acio possa — sperar,
As fand eir „propösts-- sco convain la raschun
Cha Diou nel ventur' eir al vöglia güdar
Sai svess da meldrar; acio possa — sperar,
Cha Diou nel ventur' eir al röglia' gi'tdar-. —

</poem>
</poem>

Versione delle 20:36, 7 feb 2016

945 Uoss' ais dominante — e poi dominà
D' ün chor u d' ün trio, qua tant exellent
Con trillers, crescendo — e diminuend,
Chi tot colorisch' a pro bel variar,
Cha' ls morts nella tomba qui ston s' allegrar.
950 Eir nus tots convgnittan preziss, dschand con el,
Quist ais frars, quist ais „l' oratori“ del tschel.
La grazia divina ha vias e plans
Del tot müravglius' a pro' l bain dels umans.
Bain vaira! Dschet Chasper, Diou ais grazius
955 E guida las chosas — in möd müravglius,
Aciò, cha l' uman que ressaint e vezz' aint
Cha El ais sulet — il benign e pussant.
Siand non ais ün sol, chi sia destinct …
Sco crajan e sbajan divers qui nel mond,
960 Basand sün lur credo, devis' e colur, —
Chi ais putrefact d' ün externa mensur.
Diou guarda nos cour, nos volair e nos far
E vol perciò a tots pövels mossar
La via da grazia. Perque ha' L clamà,
965 Per mez d' üna staila nus eisters nanpro
Da terras l' ontanas, d' ün eister pensar,
Con oter il ritus, il crair e' l servir,
Tenor nos princips — qui, per esser preschaints
All' ouvra da grazia, ch' El fa als umans;
970 Tras quala, tot chatta clerezz' e confort,
Chi spordsch' al venturo felice la sort.
Plü ultra, in grazia l' ottissem clamats
Hoz qui — tras mysteris — a vista quists fats,
U qua sco perdüttas per vair ed udir,
975 Schi craj eu, l' otissem bain vögl' eir convgnir
A nos desideri: usché cha nus trais
Insembel visitan „Il raig sur ils raigs“. —
Perqué, as giavüsch frars — avant co entrar, —
… „Cha minch' ün sai svess — qui bain vöglia provàr,
980 Seis debels e falls — chi dessidran perdun,
As fand eir „propösts“ sco convain la raschun
Sai svess da meldrar' acio possa — sperar,
Cha Diou nel ventur' eir al vöglia güdar