L Salvan de Frara (grafia moderna): differenze tra le versioni

Da Wikisource.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Porto il SAL a SAL 25%
 
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Riga 20: Riga 20:
| URL della versione cartacea a fronte =
| URL della versione cartacea a fronte =
}}
}}

{{Raccolta|Stóries e chiánties ladines (grafia moderna)}}
VIII. L Salvan de Frara.
VIII. L Salvan de Frara.
<poem>
<poem>

Versione delle 15:15, 28 apr 2016

ladino

Jan Batista Alton 1895 L L Salvan de Frara (grafia moderna) Intestazione 27 aprile 2016 25% Da definire

Questo testo fa parte della raccolta Stóries e chiánties ladines (grafia moderna)

VIII. L Salvan de Frara.


Cunté ves mëssi sëgn de Frara, la gran munt,
Che fej confin tra le bel Colfosch y Gherdëna;
Gonot á iló valʼ pür passant la mort arjunt,
Sigü nʼ él sté di desgraziá na desëna,
Che lʼ á messüda zede a bur gonfedamënt,
A gran novera, a gran tempesta y a bur vënt.


pagina:33
Sön chëra munt, curida dlunch de bi gran pra,
Menâ n salvan zacan vita salverjina;
Cun ciasa o majun nʼ âl gonot val’ da fá.
Mangé mangiâl raisc, erbes, ʼci val’ talpina:
Da d’ altonn spo fajô brodi so mangé,
Gonot ciaugnâl ʼci rejina cun larié.

Dʼ isté da bun cialdin stôl olache mai;
Sëgn sön Piz Colac sura Plan lʼ incuntân,
Olachʼ é zënza ion i bos y i ciavai;
Sön Mësores gonot ʼci ciafé le ciafân,
Mo le plü ion stôl zënzater sön chi Büsc da Cir;
Iló sot chi bi lëgns i parôl salf lisier.

Mindicé sö da I Pic sö le vëigon spaziran,
Cochʼ al cöi ciüfs, bronsins, edelwais, flus gheles,
Chʼ al porta tla man contënt y dlun’ snasan;
‒ Söl ciapel sbordené ʼci dër bëgn ti stôres ‒;
Gonot spo traosan le vëigon pre da Lagoscel
O le pre dlungia, dal blot parü döt cant morjel.

Le plü bel i parôl le tëmp de jí a munt, le bel isté,
Canche döta la munt de jënt fô dlunch plëna,
De setusc cun ciapí sfolá, sbujá söl ce,
De tiradöms plü mates dʼ ês che somëna,
De sciori che vá incërch tres por devertimënt
Y chʼ é por cër porsones sovënz de gran tormënt.

Al nʼ ê pa spo nia onert cun jënt, nosc pür salvan;
Bonac fôl, daidâ lauré a chi chʼ orô;
A sié, él vëi, s’ astilâl plütosc da talian,
Mo dal restelé fajôl chël chʼ al podô;
Le plü ion daidâl les tiradöms ʼcër i bagoc,
ʼCi a olté fëgn bëgn sëch se lasciâl ite a boc!

Les fanceles, gonot lʼ âres por so mat,
Le fajô jí por ega cun val’ pazëda

pagina:34
O i comanâ a stracé adalerch val’ gran ciüch frat,
‒ Pro la lëgna él, düc sá, ʼci le frat che compëda ‒;
Pro cujiné daidâl tizé o ʼci moscedé,
Sce la fancela â sura füch jüfa o scarté.

Nosc pür salvan, le plü ria lʼ âl tan le bur invern,
Canche döt jô a dʼ en föm te chëres noveres,
A tigní le tëmp de Frara mëss ester de fer
Chi che nʼ ó paié sborades sovënz massa ceres.
De refugio i sorvî spo stales y tablá,
Mo datrai fôl tl tëmp massa dainciará.

Gonot canche le tëmp fô dʼ invern plü co mat
Y che le gonfedé, le frëit, le novëi nʼ â finada,
Y le gran bur vënt soflâ tra mez sciöche ri iat,
Tolô ʼci nosc bun salvan nʼ atra strada,
Sfolâ i gunfi jö por chi coi düc bi valis,
Rovan jö a Rönn sö insom Colfosch cun gran fadies.

La patrona iló periâl de le lascé scialdé;
Por ater a ne fá nia ʼci iló ne stôl;
Scialdé chʼ al sʼ â, daidâl o sî pro frogoré
O pro i mituns; gonot te majun incʼ êl.
Dl pic y gran bestiam dër bun ojoradú
Y ʼcër fëgn o ʼcër stran bun fant y sorvidú.

Mo dî ne stôl por ater pro ciasa y majun;
Apëna che le tëmp dê n püʼ sö sö por Frara,
Lasciâ ʼci nosc salvan la furcia y palatun,
La stala y döt cant cez che vá zënza para,
Y sʼ un piâ sö vers Crepacia y vers le Gran Pre,
Da düc por so bun temperamënt dër laldé.

Dî sön la munt de Frara insciö á vit le salvan,
Da pice, da gran amé y bëgnodü a vignʼ ora;
Mo nʼ aisciöda, canchʼ an odô döt menan,
Chirîn debann nosc pür salvan tert y adora;

pagina:35
Da chël momënt incá ne nʼ él plü mai sté odü,
Mo n rü tlamon “le Salvan” ciamó iló aldedaincö. 

<