Stóries e chiánties ladines/XIV

Da Wikisource.
La Véra tra Ampëz e Marò

../XIII ../XV IncludiIntestazione 3 settembre 2015 25% Da definire

XIII XV
[p. 47 modifica]

XIV. La Véra tra Ampëz e Marò.


Chianté chianti la véra sangůinòşa,
Tra Maròi, Chiadorins, e Ampezan' fata,
Per at' dĕ crodeltè dër spaventòşa,
Ad èster bëgn descrita e tratada ata.
Les batalies crodèles dirai e důres,
K'á fat tan dĕ comůnes plů kĕ půres.

Důt rendenëš, valons, crëp ed altëzes;
Pif, paf, půf, pif, paf, půf! sů per Fodara;
Pif, paf, půf, pif, paf, půf! fina in Chiavëzes.
La véra e l šešůr růa kina a Armentara.
Dal dí spavënta dlonc les stlopetades,
Dĕ noet sprígora tért les sfogatades.

Dĕ les batalies longies gran Fodara
È la gáoža, lapró la mont dĕ Fóses;
Còi Chiadorins va ki d'Ampëz inch para,
Adům fégi tĕ důtes këles cóses,
Kĕ pé per bat Maròi dër adatades,
Sī spó bones o rīs ed indiaolades.

An' ed an' á dorè tra d'ëi la véra;
Les monts, les valz, dĕ mórt' èles corides,
Mai tría, mai péž da n pèz n'á këla téra;
D'i crëp les rises pé iló trés daorides
Per dloti mórt', jetá jů tĕ fezůres
Da mans crodèles, zënza pietè e důres.

Dĕ këla confůžiun ón na finada,
Na dezižion ó důt' kĕ sibĕ fata;
Kĕ důta la rejon sī bëgn stodiada
E sůl confin la córda del lonc trata;
I térmoi sī mazá dṓ këla avişa,
Scèc ëi è batůs da dī sůn mont d'Inzişa.

[p. 48 modifica]


Na crůž vèghen t'a mèz la gran Fodara;
Iló s'abina, l dí e l'òra metůda,
Bèl tòc dlongia na bèla gran chiažara
Dĕ Cortina la comišion temůda;
Gnüt è chi l podestá dĕ ría Chiadůra
E dĕ Marò l'ombólt con crëpa důra.

Con ël á vigni ombólt cater o plů òmi,
Lit' fóra dal comůn con gran caotèla.
Revá důt' cant' bī san', sů l'érba tòmi,
Stanc' da l'iad', da sorëdl fat zënza ambrèla.
Sůa rejon féž varëi l magon per bona
E brontòra scèc vèdl mu̥t, kĕ sdlomona.

Per sfridè è bona cīs l'èga dĕ vita;
Per kël mësla lascé la patrontascia
Atira can k'i pīš da l'iad' s'arkita;
Na pért n'á puchia, d'atri n'á na flascia;
Š'ël n'è spó kĕ sĕ l'aiĕ chi desmentiada,
En ciafi dai compagns chi dĕ scincada.

Dṓ l sacrifizio fat a Baco e gòla
Pënsa la radonanza a pan e liágna;
Mangiativa nĕ fṓ kësta la sòla:
Iló vivóva důt' scèc tĕ Cogagna,
Bocolā ciócio, ròst e chiér sfomiada,
Dan a botilies mindechiè na dada.

T'a mèz còl past apëna revá fóvi,
K'i Chiadorins scomëncia bèl la véra;
Sostegnůs da sů bon' vigins s'odóvi,
K'aspirā per ëi sůš a důt Fedéra;
I Maròi orṓ per térmo la chiažara,
Šĕ nó sará la mont dĕ ki kes para.

Ůn diš këš, ůn diš kël, důt' atramënter;
Vignůn tëgn a la sůa con rejon bona,

[p. 49 modifica]

K'ël sĕ próa dĕ defënĕ degnamënter;
Vignůn per só confin orů rajona;
Ampezan', Chiadorins, Maròi sĕ strita
E scraia, scèc ëla gissa dĕ la vita.

Ůn e l'ater sĕ strita e sĕ blastëma;
Degůn' n'ó zèdĕ, důt' cant' sĕ desëna;
Ki dĕ Cortina nĕ conëš la tëma,
I Chiadorins somëia tavans kĕ şëna,
Va sů e jů ed ia e ca con gran blastemades,
Da l'oşanza taliana damanades.

Půchies è les paróles, mò plů důres,
K'è dai Maròi tĕ këla véra dites;
Zënza scraiamënt e gran béghes o fůres
Tëgni a la sůa, inscikĕ féž té pites,
Kĕ dĕ còi trés e fa "có có" nĕ lascia,
Dlon ciarpedan tĕ stran, ciomënt o dascia.

Ai Chiadorins vëgn manchia les blastëmes;
Důt' i sant' e les ósties invocades,
Oran stopé con té móda sůs tëmes,
Scomënci con odlades e sborlades,
Scèc féž datrai sůn sègra val mazóco,
Kĕ senzīr sciampa spó da vigni scóco.

I Maròi sta bī kīt', scèc nia nĕ fòssa,
Dai Chiadorins nó tëma n'ái nó pòra;
Sůn kël'érba stái boržada e důt ròssa
Ed aspèta, k'ël vëgn del rī laúr l'òra;
Paiè i òi, š'ëla vëgn a këles, del dí l'óra
E paré ki Lombért' důt' in malóra.

D'i Ampezan' l podestá, na vèra fůria,
Con n salt sĕ lével plëgn dĕ sën e rabia,
Bat a l'ombólt Marò dal chiè la ciůria,
Acompagnan sůa azion con "ca tĕ l'abbia!"

[p. 50 modifica]

Dṓ keš bèl fat, da bráo, plëgn dĕ ligrëza
Sen val indō pró i sů con contentëza.

Dĕ Marò l gran ombólt nĕ diš paróla;
A sů amiš fégel sëgn, ed ëi t'i stima;
Ér sůra i gnivel bëgn e ria i savṓla
Dĕ mesëi renonziè a vendëta e stima,
Bëgn k'ël fòs ma per kël momënt solmënter;
Mò a l'ombólt stimi důt' cant' bonamënter.

Kël contëgn chi i Talian' èl kĕ respèta:
Les níores fòsces, zënza vënt e kītes
Con rejon bona l contadin sospèta
Per chiamp, per chiaşes zënza calamites,
Per gran aváres důt dĕ flu̥s corides
E per campagnes rikes e fornides.

Chiamó kël dí n'á fat sorëdl la róda,
K'i Maròi, aldí l son sůrt dĕ la chiampana,
Jů al Plan s'abina důt' in bèla móda,
Per aldi chi k'an ó e chi k'an comana;
Adu̥m n'èl gnůt da Plīscia, da Mantëna,
Chi da la Plī troe plů kĕ na deşëna.

Scèkĕ vèspes, důt mates, jóra e şëna,
Pëta l'agëi a důt chièz k'ëles inconta,
Šĕ rī mu̥t les destůrba e les desëna
E dër trazůs con důt l'ospá l'imponta:
Inscí boşiā i Maròi tĕ këla fòla,
Sĕ mosciodan scèc èga cu̥ta t'òla.

Da chiaşa dĕ comůn vëgn finalmënter
D'i Maròi l gran ombólt vérs këla mèža,
Abinada sůn kël bèl plaz kël mënter;
Revè pró d'ëi sĕ tólel şëgn na prèža,
- Inscí podṓl mostré sůa tabakīra
Con argentada důt incërc la vīra. -

[p. 51 modifica]


Incercené da sů Maròi spó digel:
"Mia bona gënt, e lonč e lérc laldada!"
- Ad a mënt digel důt, li jů nĕ ligel -
"A la chiampana fat dé ái na mart'lada
Per kerdé důt' a radonanza plëna
Corá fóra da Plīscia fin Mantëna.

Còi Chiadorins ed Ampezan' la véra
Orṓn inců feni sůn gran Fodara;
Mò l'ombólt dĕ Marò l'á paiada chiéra.
Savès chi k'ëi m'á dé iló per capara?
A téra m'ái batů mia bèla ciůria:
Afront compagn damana véra e fůria.

L'onòr defenarons dĕ la valada,
L'onòr chi d'i Ladins, scèta romana:
La fedeltè, gonót bèl desmostrada,
Sī d'óstes gran virtůs şëgn la plů grana!
Kiló gnidĕ a la térza alba sůn plaza!
Také i la tacarons a këla raza.

Gnidĕ con bones érmes bëgn temprades,
Stlóp torèdĕ, kĕ tirĕ a la segůda,
Inch lances, şables taiëntes, amorades,
Dĕ bones falč con dër bona batůda.
Fůrchies longies, spizades in dertůra,
Gonót sperimentades tĕ coltůra!"

Inscí l'ombólt. La gënt iló abinada
Sĕ despartëš, per ostërīs, per strades,
Per chiaşes, per mažons e trůs slargiada;
A chiacoles, a crist' e blastemades
Contra Ampezan' e Chiadorins petades
A fat na fin la noet e les snortlades.

Důt' s'ingigna pró: Stlóp da růgea nëten,
I féž bī liciorënt', kĕ důt sdlomina;

[p. 52 modifica]

Bī tóc' dĕ plom tĕ gran fanůces mëten
Sůra fůc, tiza spó e tiza e cogina;
Del plom dlighè, gnůt bru̥m, fégen les bales,
K'impè dĕ nodri vè per l plů mortales.

Nṓt da spavënt á i féorz tĕ sůs fogines,
L mantež sòfla scèc féž locomotiva;
La móra amóra andèles fines fines;
Scèc gëma ki è feri tĕ la chiér viva,
Inscí gëma l'ancůgn sòt martelades,
Con gran fórza da l'alt in bas tomades.

Fant', fancèles, mitons, mitans sĕ spaza,
Vèdli, vèdles, jon', jones salta e laòra,
Maròres e Maròi dĕ vigni raza,
Důt' va, salta, sĕ spaza tért, adòra,
Důt' pórta, tira, zéra val per téra,
Gran, pič, bůrt, bèl, ël, ëla pënsa a véra.

Desmentiá rèsta chiamp e pra e campagna;
Inkina mai l bestiam pél, sen resëntĕ;
Les půres vachies sòt al tëmp sĕ bagna;
Les fancèles d'avëi tëmp pél kĕ stëntĕ
Dĕ daori a vachies, bīsces, chiòres stala,
Olá kĕ zënza bëgn da inrè val fala.

L'alba, da mantèl griš blankič corida,
Arbasava bèl plan da les pizades,
Kĕ dĕ la Plī con bèla rendenida
La gran chiampana tlama les armades
Dĕ la comůn a gran e ria vendëta,
Comůn, capa dĕ důta la bakëta.

Ingigná vëgni důt' a la tlamada,
Armé vignůn a sůa bèla manīra;
Comandant è l Bracon dĕ këla armada,
K'ad ater k'a vendëta şëgn nĕ şira;

[p. 53 modifica]

Só chiaval, dĕ san Iòrz pórtel la sèla,
K'a arpé dal Sant dĕ Brac la parentèla.

In trëi squadres partëš l Bracon l'armada:
Ki k'è dĕ stlóp armá, ki féž la pru̥ma;
Seconda dal Bracon è nominada
Këla, k'á sůl chiapèl cocarda bru̥ma
Ed è armada dĕ fůrchies longies spizes,
Bones da tó l nemic jů dĕ les pizes.

Dĕ ki kĕ portā şables liciorëntes
E vèdles lances fṓ la térza fata.
In lignes bèles longies, mò bëgn strëntes
Comanava l Bracon ki k'ḗ t'na pata:
Diž lignes n'ḗl in důt iló slargiades
Da cincanta òmi l'ůna, bëgn comp'dades.

Con devozion ascòlten spó la mësa,
Kĕ diš iló l bon prò per ëi tĕ dlīža;
I Maròi recomana, scèc an dësa,
Sé instëš al Şior dĕ këla chiaşa griža,
K'è defóra dĕ picera aparënza,
Š'ël nĕ fòs da itĕ Cristo in gran prežënza.

La benedešion dada gienerala
Asegorëia a ki bon' Maròi la vita
In l'ater mon felizĕ ed imortala,
Olá kĕ důt' féž trés e trés bèla ita;
Coragio ciafa inscí la bèla armada
D'èster ten cůrt dĕ gloria coronada.

In movimënt sĕ mët spó les colones,
Vérs Val dĕ Růdo va la gran armada
Sů la sciabla les érmes bèles, bones;
Ki dai stlóp èl k'insëgna la gran strada;
La seconda colona féž les şables,
La térza les gran fůrchies sů les sciables.

[p. 54 modifica]


L Bracon, l gran comandant, kël va danfóra,
Senté sůn só chiaval, blanc scèc nëi frëscia;
Sopérb è l bon chiaval dĕ sůa bèl'óra,
K'ël féž a discendënza Braconëscia;
Con sů oedli plëgns dĕ fůc, còl chiè alt in aria
Batel còi férz na marcia důt salvaria.

Con var peşóc va inant la bèla armada,
Pasa e lascia inaó l bèl bagn dĕ Cortina;
- Nó la planůra sòt l Cristal slargiada,
Mò Cortina maròra, la ladina -;
Dlongia l léc, blót, š'ël nĕ patëš la sůta,
Pasa i Maròi con marcia dlonc bëgn stlůta.

Inkina a Támers van per la valada,
La mont rica dĕ bèles gran pastůres.
Al sëgn del comandant frëma l'armada
A mèz ki crëp sůn këles gran planůres:
Palsé lascel la gënt con bèla crianza,
Spó con ū̊ž tléra a këla comůnanza:

"Kiló", digel, "tĕ kesta gran planůra
Sará la šórt inců o doman deziža
Tra nòs e ki d'Ampëz e dĕ Chiadůra;
Man'gèdĕ ůš stlóp, k'è sta ben'dis tĕ dlīža,
Adorèdĕ les lances bëgn spizades,
Les şables inch da espért' dër amorades!

Dai Lombért' defenèdĕ les pastůres!
Dĕ důt Marò vè këstes la rikëza;
Zënza monts, zënza bósc e ožoradůres
- Di l pói zënza menti e con gran frankëza -
Podès arbandoné kesta valada,
Dĕ bèles monts e bósc' incercenada.

Dai Lombért' defenèdĕ les campagnes,
Dĕ bèla blava ghéla dlonc corides!

[p. 55 modifica]

Defenèdĕ dai giat' lombért' les liagnes!
Óstes bèles aváres dlonc florides
Vardède, defenèdĕ, costodidĕ,
Dad ëles i golůš da lonč tegnidĕ!

Dai Lombért' defenèdĕ les tlapades
D'ůš bī manşons sůn Fanes e Fodara,
Inch i vidī, les vachies pascentades,
Dĕ benestanza zérta e gran capara!
Dal lů les bīsces spavies defenèdĕ,
Dal valtů les giarines stravardèdĕ!

Dai Lombért' defenèdĕ spó óstes ëles,
Sī k'ëles sibĕ bèl dī maridades,
Sī chiamó jones bèles, inscèc stëles,
Da òs, bī jon', per crestianes aspirades!
Defenèdĕ les chiaşes da sbarades
Dad Ampezan' e Chiadorins menades!

Dai Lombért' defenèdĕ les creatůres,
Ůš mitons, les mitans bèl inozëntes!
Defenèdĕ d'ůš angioi les figůres,
D'ůš gran'amòrz les flames důt lorëntes!
Dai rī variu̥i ůš bī pici agnī vardèdĕ,
K'ëi n'i pórtĕ dĕ mèz e skérz', parèdĕ!

Gni gnarái ki d'Ampëz e dĕ Chiadůra,
Scèc m'á conté les spis da mé spedides,
Con gran fórza e chiamó plů gran bravůra
Doman adòra; inscì diš nóstes guides.
Salodè i orons con bůrtes zeremonies,
Kĕ nes laldĕ chi lafóra nóstes monies.

Per fa ai Lombért' plů bèla e plů gran fèsta,
Despartirons la trůpa in trëi partides:
I armá dĕ lances vadĕ sůn la crèsta,
Dlongia Sénes, da troeč coriůš kirides;

[p. 56 modifica]

L Valon dĕ Růdo tól ki da les fůrchies,
Dër bëgn fates dai espért' e bravi Bůrchies.

T'a Pè dĕ Rů vè ki dai stlóp kĕ rèsta,
Scognůs da crëp e lëgns e cói e colines;
Iů rèst con ëi per scomencé la fèsta
Sòt kiš crëp plëgns dĕ bèsties salvergines;
Sëgn darons ai atri a son tlér dĕ trombëta,
Can kĕ l'onòr i kërda e la bakëta."

Inscī digeṓ l Bracon a këla armada.
I Maròi, důt contënt' dĕ sůs paróles,
Conëš del comandant la mënt scicada
E důtes sůs azions dĕ bones scóles;
Sůs paróles apróvi con ligrëza
Stiman a sů consëis con contentëza.

Sůs paróles á dit l Bracon apëna,
Kĕ růa da Pè dĕ Rů n spion con gran prèscia;
Dal salté sĕ pól tó l flè con gran pëna;
Důt degoran dal soiůs tòmel da nèscia;
L guant důt stracé ed aoşè a tëmp e tempèsta
Desmòstra kël crestian nemic dĕ fèsta.

Dan dal gran comandant, tegnan na maza,
Digel, scèc sůst', paroles destacades:
"Şior comandant, Lombért' - Talian' - ria raza,
Pasé Cortina - Botostagn - Palsades,
Aqua dĕ Campo Croce - chiara chiara!
Lombért' maladët' - prëš prëš sůn Fodara!"

L Bracon, aldí l lingaz dĕ kël persona,
Ordinëia, scèc ël è dit, les partides;
Vignůna tól sůa strada bèla e bona,
Va per sëmenes rīs o bèl saorides;
Scognůs da crëp, colines e pizades
Spèti d'i rī Lombért' les gran armades.

[p. 57 modifica]


Mò kël dí ái péž e tría, kĕ nia nĕ vëgnĕ;
Les ambrís metṓ man dĕ sĕ fa granes,
Plënes dĕ giéložia, kĕ sorëdl rëgnĕ
Sů per Sénes, Fodara ed it per Fanes;
Bëgn tóš rëgna la noet per la valada
E sepolëš tĕ scoritè l'armada.

Důt è kīt, destodá i fůc' dĕ l'armada;
Ia dṓ l Cristallo sů léva la lůna,
Bèla grana, bèla còlma, argentada;
Jů in fonz del mér, lascé iló ála sůa cůna
Per fa vižita al cīl cori dĕ stëres
E fa a la téra vèzĕ dĕ chiandëres.

Indorades d'i crëp les gran pizades
Sĕ salůda da lonč con maéstè tra ëles
E sĕ la rí del sën dĕ les armades,
Kĕ dórm, ilominades da les stëles,
A sů pīš, da bůr sogns soënz tormentades
E dal frësc sëc e taiënt gonót scasades.

Dĕ bóta va la lůna, pasa Fóses,
Fanes granes e piceres, Varèla,
Boá, Pisciadú, sparëš spó sůra Dóses
Con lu̥m blankicia, smórta plů kĕ bèla;
Só régno mësla zèdĕ a lu̥m plů tléra,
Kĕ colorëš dĕ sanc la gran Fodéra.

Mò dan sorëdl levá è ki dĕ Chiadůra,
Con ëi ki dĕ Cortina, l'amirada;
Descedé i á dĕ Fodara la ferdůra,
Dĕ broža sůl doman acompagnada;
Con ciócio èga dĕ vita bèl snèl boiůda
I resorëš inscic les flu̥s l'insciůda.

Nia n'ái chiamó bampé ki dĕ Chiadůra.
"Degůn prigo n'èl", diš les spis talianes,

[p. 58 modifica]

"Nia n'èl da odëi tĕ kesta crepadůra;
I Maròi ó condůš it na òta les manes
Denan kĕ gni a chiaré dĕ sůs pastůres
Kiló sůn kestes bèles gran largůres."

I Chiadorins ed Ampezan' s'abina,
In marcia zënza val pòra sĕ mëti;
Segůš sĕ vèghi şëgn da gran revina.
Dṓ n bèl chiamůrč, kĕ sciampa iló, stlopëti:
Falé fali la bèstia salvergina,
Mò i brái Maròi, ki á aldi ki dĕ Cortina.

I Talian' arbandona gran Fodara
Con var lişīr calan vérs la planůra;
Zënza ordin vai, ed olá degůn' nĕ chiara;
Per crëpes, cródes, sëmenes, pastůra,
Důt' despartis, vérs Pè dĕ Rů sen vëgni,
Da la pért d'i Maròi scognůs sĕ tëgni.

Scèkĕ vèspes ten còlp só ospá arbandona,
Tĕ sůa péž da val rī mu̥t destorbades,
Zënza desfarenziè intenzion ria o bona,
Da rabia mates jóra a gran şenades
E vendikëia sůl pru̥m k'ëles inconta
Còl agëi la ria bérta a ëles injonta:

Nó atramënter salta inch i Maròi fóra
Da këles bůžes e da ki andri e crëpes
Per mët şëgn Ampezan' in gran malóra,
Per romp ai Chiadorins costëis e rëpes,
Per fa na fin a këla gënt lombérda,
Kĕ mët a důt, tůt fóra l dërt, a vérda.

Les důs armades scraia con gran orlades;
I crëp incërc respògn con rendenides;
Da vigni pért splondrons e stlopetades,
Da les fomades crëp, pizes corides;

[p. 59 modifica]

Mindechiè dĕval òm na gran tomada,
Da val blastëma o inòm sant compagnada.

Les bales scíora, i crëp, les valz brontòra;
Les bales jóra, jóra con prestëza;
La gënt, Ladins, Talian', tòma e berdòra,
Kël tĕ la val, kël ater sun n'altëza,
Coris in pért da saš e pères lótes,
Sī da les bales, sī dad atres bótes.

I Maròi è bravi, tira, tòca, còpa;
A la mórt, chiez k'ëi vèga iló, destini;
Olá kĕ l stlóp, la mira a gi s'intòpa,
Půri Lombért', a gran pëna iló fini,
Na pért tĕ bůžes, d'atri sůn colines,
Lonč da Ampezanes, lonč da Chiadorines.

L Bracon nĕ mët a vérda a lancia o bales;
Sporoman val scèc saíta per planůra,
Per colines, per bósc', per valz, per pales;
Důra scèkĕ la mórt ál chiaradůra;
La mórt pórtel, olá k'el růva e pasa:
Vignůn a odëi l Bracon zitra e sĕ scasa.

Dan i Maròi, t'la man la şabla in aria,
Sůn só chiaval pél angiol dĕ vendëta;
A braúra i sů amonëscel straordinaria,
L Bracon, la flu̥, l'onòr dĕ la bakëta.
"Meşorèd', stlopetèd', copèd, mazèdĕ,
Batèdĕ e dan dal důt n'i la zedèdĕ!"

L'chiè in dòi tóc' a Giovanni d'Aquabona,
A Béppo d'Alverá mazel con fórza
Con sůa spada fornida dĕ corona;
La crëpa còl cervèl scèc vèdla scórza
Trapásel a Gostin dĕ Bigontina,
Nó atramënter al Kèco dĕ Cortina.

[p. 60 modifica]


Agaiè l chiè á l bon Bracon con còlp dĕ spada
A Bérto dĕ Pezíĕ e a kël dĕ Mortişa,
Nasciůs trami da gënt d'Ampëz stimada;
A Carlo dĕ Pecól, nó a kël d'Inzişa,
A Tita dĕ Staolín, bon da fa crignes,
A Felizĕ, gran contadin dĕ Crignes.

A Tòne dĕ Varvèi ál dé da sbod'lada,
Inscí chiamó a Vighil dĕ Chiamůléra;
A Crestófò de Zuél dál na forada,
K'i stentins pica lonc' jů inkina a téra;
A Flip dĕ Lacedél ál ròt les rëpes
E l'á mazé da iló sòt këles crëpes.

Chièz kĕ l Bracon inconta, tòma a téra;
A Mènec dĕ Mélérs tólel na sciabla,
Dal mé, k'ël á, féž këš na bůrta véra;
Mò kël dĕ Brac con còlp foriůs dĕ şabla
Táia a Mènec bèl a mèz la giama dërta,
K'ël tòma coletan per na pala ërta.

Nia mīch n'i vála a Gigi, l jon dĕ Ronco;
L Bracon l laòra dĕ vigni vérs còl'èrma,
K'impè den jon somëiel in ůltim n monco;
Ah, l Bracon, l mestīr sal kël dĕ caşérma;
Pašion nĕ n'ál degůna kël tĕ véra,
Bèl t'i sal, can kĕ důt colëta a téra.

L Bracon sporomëia vérs Stèfo dĕ Coiana,
Kĕ còl stlóp féž gran dan a nosta armada;
Şablada i dál tan stérscia e tan stragrana,
Kĕ la şabla tĕ téra s'è fichiada,
Dṓ avëi parti in důs pérts Stèfo valives,
Kĕ sĕ moiova chiamó n pèz dṓ scèc vives.

Insci fageṓ l Bracon con sůa gran fórza;
Důt batel con la şabla taiënta a téra;

[p. 61 modifica]

In pèč chièz k'ël inconta va scèc scórza;
Ël bat e fichia, taia, spedicia, zéra;
Col bon éžémpio val da bráo danfóra
Ed insëgna ai Maròi la sórt dĕ l'óra.

I Maròi, stlèt' nĕ n'èşi, tira e sbara,
Meşůra bëgn e véga spó la bala;
Becaría fégi bůrta sòt Fodara,
Olá kĕ Chiadorins e Ampezan' bala,
Bala l bůr bal dĕ mórt con gran ostiades
E cògora e berdòra con orlades.

Mò chi i Lombért' da desprigè nĕ fóvi,
Cīs i Ampezan', k'ḗ plëgns dĕ gran bravůra;
Con sůs sprinzes dĕ dër bī còlp fageóvi
E reşodā gonót ki jůn planůra;
Gran bría dévi per èster ëi desůra,
Ed i Maròi jů tĕ la gran pastůra.

I Talian' fóva troeč scèkĕ les mòsces;
Vigni momënt n'odṓn dĕ noeves skīres,
Scèc té bīsces, kĕ salta pró les bròsces,
Trates tĕ ki stalòt' t'vèdles scalīres;
Plů k'ëi tòma, tocá da důres bales,
Plů spëš sĕ mòstri trés sůn këles pales.

Scèkĕ les mòsces, gnůda k'è l'insciůda,
Cër còpes dĕ lat plënes şëna e jóra,
E lèca e ciůcia e mai nó nĕ sĕ můda;
Parades spó dĕ mèz da sorá fóra
Vëgneles prëš indṓ in plů gran armada
E scomëncia batalia plů indiaolada:

Nó atramënter bolī cër les pizades
D'i Chiadorins ed Ampezan' l'armada
Sòt gran Fodara in spëses, gran tlapades;
Pará dṓ pizes, crëp con gran tonada

[p. 62 modifica]

Gnivi fóra ten cůrt in plů gran skīres
E scomenciā la véra con plů mires.

Scèc dòi bagót', can k'ëi dal sën sĕ tůcia,
In pru̥ma féž, scèc ëi kirís matades,
Spó zèsa var a var e mai nĕ můcia,
Mò revá, sů les bèles pascentades,
A gran distanza vëi ten còlp s'imponta,
E con bůrtes sbonfades spó s'inconta:

Inscí fageṓ chi këles důs armades:
Şëgn tomades con spënta spaventòşa
Ůna sůl'atra a dades e dramades;
Dṓ bůrtes gran forades sgricioròşes
Sĕ despartësci indṓ, armada da armada,
Per seghitè la véra sfogatada.

Les valz, colines, bůžes è corides
Dĕ Lombért', mórt' in këla bůrta véra;
D'atri scraiava dal mé dĕ les ferides,
Sdraiá iló zënza remèd sůn këla téra;
I san', scèc nia nĕ fòssa, pasa dlongia
Zënza sĕ tó per ki feris bría longia.

Mò inch pró i Maròi è la sègra destorbada,
Inch sůs lignes è gnůdes troep plů tléres
E la mèža d'i combatant' calada;
Té spëişeš pé ai Maròi troe masa chiéres;
Gran è l nůmer, kĕ mës pati e kĕ gëma,
Gran inch dĕ ki k'è mórt', libri da tëma.

Destenůs mórt' tĕ këla gran planůra
Fṓ Páol dĕ Colač, Tita dĕ Fordóra,
Trami dòi jon', dĕ córp bī e dĕ statůra;
Da la lista d'i vis á chi trat fóra
La Mórt dòi jomelins da Meşavila,
Bérto, fi sòl e ric dĕ Pedevila.

[p. 63 modifica]


Mórt' fṓ da bales bëgn tel chiè tocades
Francësc dĕ Rů ed Ožèp vèdl dĕ Fornacia;
Pīr dĕ Frontů á ciafé důs stlopetades,
Nia dĕ mancao l bèl jon Gório Paracia;
A Flip del Moradú odṓn les cervèles,
Kĕ gnī fóra, inscí a Guido da Chiaşèles.

Tomé e mórt è da iló kël dĕ Corcèla,
Destenů tĕ na bůža bèla sòta;
Sůra d'ël Bépo, l bèl jon dĕ Corgèla;
La crëpa ái trami dòi da mèz ía ròta;
Dĕ Chianoré l Jócl dórm sů na colina,
L chiè fracacé da bala chiadorina.

Dĕ Pradůč Ièrgl, dĕ Fůr l ric patron Tita,
Dĕ Cůrt Ožèp, dĕ Pinchia l Pedevila,
Dĕ Pedagá Matī, kël dĕ Meghita,
Dĕ Solar Franzl e l bèl Sépl Somavila,
Dĕ Flóo Martin, Zénz dĕ Pèra Forada
È sta copá sů n cól da na sbarada.

Valentin Bůrchia, Carlo dĕ Valgiára,
Felizĕ dĕ Miscí, Jan dĕ Cortina,
Šimon dĕ Pòz e Tònĕ e Adam dĕ Miára,
Kiš è spantiá e mená tĕ gran revina
Dai lastons, saš e pères dĕ Fodara,
Dai rī Lombért' mená per ria capara.

Feris n'èl troeč, kĕ gëma e sĕ lamënta:
Nazio d'Alnëi, kirí da les Maròres,
Per èster bèl e ric e zënza stënta;
Blaš dĕ Crëpa, mercant dĕ pèlz dĕ chiòres,
Ernést dĕ Rās, Rodolfo dĕ Slaròta
Sta důt' iló bī kīt', sforzá da giama ròta.

Ižidóro dĕ Bièi, dĕ gran rikëza,
Zénzo dĕ Chianacëi, ric dĕ campagna,

[p. 64 modifica]

Mérc dĕ Chianëi, òm dĕcompagnia e frankëza,
Bróžo dĕ Cortorëi, dĕ fórza stagna,
Florian dĕ Sargëi, gran amant dĕ chiaces,
Kiš va důt' zót' scèc bòs da les crepaces.

L Bracon vèga l gran prigo de sůa armada;
La retirada vérs la val comanel,
Mò plan ed in manīra regolada;
I Chiadorins ed Ampezan' ingianel
Còl fa crëi, k'i Maròi batůs sen sciampĕ;
Só piano ól, kĕ degůn' tra ki nĕ bampĕ.

I Lombért crëi èster oritè la finta,
Cala da l'alt con gran potënza e fórza.
Scèkĕ n rů, dal tempiè fòsc tan kĕ tinta,
Mëna pantan e saš e zòp e scórza
E para chièz k'ël ciafa a brontorades
Con gran revina jů tĕ les valades:

Inscí paróva chi la gran Fodara
Důt fòscia dai Talian' kĕ gnī e arbasava
In gran mèža con důt chièz kĕ va para.
Olá kĕ la planůra scomënciava,
Da vigni pért slargiè iló sĕ slargiavi,
Chièz k'ëi incontava, dan dad ëi paravi.

L Bracon féž sëgn a Iáco dĕ Mantëna,
Kĕ fṓ capo dĕ můžiga e trombëta;
L móto del comandant vèghel apëna,
K'ël pëia tĕ l'instromënt také t'na vëta;
Ël sona la trombëta con tlarëza
E i crëp respògn dër bèl e con sveltëza.

La trombëta per èster bèla tléra
È aldida dai Maròi scognůs vérs Fanes,
Aldi è da ki dĕ Sénes l sëgn dĕ véra,
Aspeté dad ëi dī bèl con vȯies granes;

[p. 65 modifica]

Dai póst' scognůs sĕ lévi důt' atira,
Salté salti da olá kĕ l şèlo i tira.

Scèc léc stlůt důt incërc da la natůra,
Can k'ël pó da val pért fa na sbrocada,
Tól saš e lëgns intīrz, tóc' dĕ pastůra,
Chiamp, pra, chiaşes, mažons tĕ na stlop'tada
E cu̥r důt cant dĕ smȯia, dĕ róa slargiada,
Olá kĕ l'èga pasa e sĕ fež strada:

Inscí vëgn şëgn ten còlp con sbonf e fórza
Dĕ Sënes, del valon dĕ Růdo armada,
Fornida d'érmes taiëntes scèkĕ smórza,
Agozades con dër bona amorada;
Rendeni fégi, scraian con ūž salvara,
Důt' ki crëp, Sénes, Fanes e Fodara.

Şëgn scomëncia la véra spaventòşa
Contra ki dĕ Chiadůra e de Cortina,
Sërá it da vigni pért da gënt rabiòşa
Per litighes, kĕ mai nĕ růa e ne fina;
L sën da an' ed an' tegni it, şëgn ciafel aria
E romp fóra con fůria důt salvaria.

I Maròi, trasportá da rabia vércia,
Bat in tóc', féž důt pèč dĕ chièz k'ëi inconta.
Scèc cér dotòrz, per tó a amaré la mércia,
Taia, bëgn kĕ l'amaré sĕ para e imponta,
Důt l córp in tóc' e l lascia zënza vita,
Contënt' d'avëi podů fa dĕ bèla ita:

Inscí trata i Maròi ki dĕ Chiadůra;
Ëi táia, fòra, vëi pëta, bat e zéra
E sbodelëia důt cant a gran tortůra
Chièz k'ëi vèga toran pért a la véra;
Şables, lances, stlóp, fůrchies e manáres,
Këstes è dĕ kël dí les bůrtes ares.

[p. 66 modifica]


Bažilio dĕ Runcač è scècna fůria;
Con na manára in man batel a téra
Chièz k'ël inconta, rī angiol dĕ la mu̥ria;
Con gran fringòns odṓn fagean la véra
E Téodóro e Mikīl, trami dĕ Cósta;
Dĕ mórt segůda è ki dòi la ria pósta.

Con distenzion tra ki da les gran lances
Fichia Léžio, Toméš, Laorënz da Brůscia;
Al nemic déora ki vënter e pances
Scèc brítola dĕ nůš déora la scůscia;
Les pèdies dĕ ki trëi vè dlonc marsciades
Da ferides e bůrtes sanlasciades.

Dĕ fůrchia i capi è Lůpo dĕ La Sala,
Só bon compagn Linért, nasciů s'a Fréna,
Plazido dĕ Plazóres, bon tĕ stala,
Ůgo d'Andrám, dĕ Bérto fi e dĕ Ména,
Silvèster dĕ Stivé, l plů jon d'armada,
Chiašan dĕ Caşun, l pru̥m dĕ la tlapada.

Di ves òi şëgn chiamó i plů bon' dĕ şabla:
Amadío dĕ Janin, Gabriél dĕ Cròsta,
Bernért d'Aròt, k'ava perdů na sciabla,
Pio dĕ Plaza, con pèl del můs bèl ròsta,
Domënĕ dĕ Fordí, Páol dĕ Costata;
Dĕ şabla fóva i miůs kis dṓ la rata.

Bůrta, grana, crodèla e spaventòşa
È tra Maròi e Lombért' t'a Rů la véra;
Tamers, la bèla mont, per ciůf coriòşa,
È corida dĕ mórt', jetá per téra;
Ël n'è dĕ Marò, plů n'èl dĕ Chiadůra,
Kĕ dórm per trés sůn këla gran largůra.

I Chiadorins ed Ampezan' la zèdĕ,
Incercená da trëi pérts scèc ëi fóva;

[p. 67 modifica]

La maiú pért mës mori zënza remèdĕ,
D'atri sciampā dĕ chi vérs k'ëi podóva,
Mò gonót fṓi fermá da na sbarada,
Per comiè dai Maròi dṓ d'ëi tirada.

Fenida vè tra Ampëz, Marò la véra,
La vitoria a costé troep e chi masa;
Col'tada vè dĕ sanc důta la téra,
Aspeté pón iló troepa érba grasa.
I Maròi, la vitoria ái davagnada
E i Chiadorins á tůt la retirada.

Destenůs è i Talian' iló per téra;
Tra i mórt' èl i feris, kĕ baodiëia e gëma,
Sĕ berdòra, sĕ palpa, tira e zéra,
Scráia, prëia, chiara, despèra con blastëma;
I Maròi vèga i mórt' e les ferides,
Mò les ingiuries n'è chiamó fenides.

Důt ten còlp diš n Marò dĕ gran sapiënza:
"Vadagnè ons şëgn con pëna la vitoria,
Fat ons la véra con inteligiënza;
Meritè zënza důbĕ ons důt' gran gloria;
Bon féž dṓ gran' strabač picera fèsta,
Şëgn kĕ la gënt è bëgn saorida e mèsta.

La fèsta, k'i á tel chiè, è dĕ les plů bèles:
Kidlè kidlons tĕ kesta gran planůra,
Nó per pèst forni sů důt dĕ cordèles,
Mò per gloria ed onòr e per bravůra;
La pastůra kiló sī la kidlára,
Ëla è bèla da plan scèkĕ n'avára!

I mórt' talian', destrat' per les colines,
Ki sī, bī vërt' a dërta sů, nůš kīdli!
Per cògores les tèstes chiadorines
Nes servirá, magari chi da pīdli!

[p. 68 modifica]

Trëi bót' poròm orons bëgn nes conzèdĕ;
La kidlára argignèdĕ e spó tirèdĕ!"

Da düt' è la propósta bëgn laldada;
Chiamó na òta scomëncia l jůc dĕ véra,
Mò còi feris e mórt' l'án impiantada,
Kĕ zënza aiůt e defèža è iló per téra;
Chiès e córp plů dĕ dòi cënt prëš abinen,
Con kël bůr jůc ki půri mórt' scintinen.

L comandant, l pròs Bracon, vëgn dĕ Fodara
Dṓ avëi paré in malóra l rèst dĕ Chiadůra;
Ël vëgn sůn só chiaval ed atri para;
Sporoman val per këla gran largůra,
Růva, l chiaval důt mól, sůn këla plaza,
K'è dal jůc indiaolé agiada e důt paza.

L Bracon vèga dan ël la gran vergògna;
Ël chiara dī e nĕ pó crëi kël k'ël vèga:
I sů t'infamia straòt' scèkĕ tĕ rògna,
Kĕ nĕ pó èster lavada mai con èga,
Mò mësa gni còl fér lorënt boržada,
Šĕ l'infetazion dës èster levada.

Batalia á l bon Bracon tra d'ël plů důra,
Plů ria da davagnè kĕ la ria véra
Vënta con ki d'Ampëz e dĕ Chiadůra,
Bëgn k'ëla sibĕ stada plů kĕ chiéra;
Mò calmé só sën digel solamënter:
"Vergognůš, sů i jonëdli snèl keš mënter!"

I Maròi l gran tórt fat dad ëi capësci;
Al Bracon, kĕ pé l'angiol dĕ vendëta,
Zënza dī sĕ pensé stimi e obedësci
Per èster l plů gran òm dĕ la bakëta;
Da pért lascé l kidlè i chiapī sĕ lévi,
Per i dešonorá injonedlá stévi.

[p. 69 modifica]


I onòrz fégi spó ai mórt' dĕ conveniënza,
I sepolëš důt' cant' tĕ la planůra,
Talian' e Ladins zënza desfarënza;
Fenida důt incërc la sepoltůra
Onorëii i mórt' chiamó con trëi sbarades,
Kĕ rendenëš dai crëp con gran tonades.

Fóra per Val sen vëgn indṓ l'armada;
L Bracon sůl bèl chiaval, kël va danfóra,
I Maròi dṓ con cīra consolada;
N vèdl tambůr sona Tita da Fordora;
Chiantan, cigan al Plan růvi da sëra;
Feni ái la véra t'ostëria a la Stëra.




Véra crodèla e bůrta è këla stada,
Mò plů bůrtes chiamó è les conšeguënzes.
Dṓ këla véra trés è la valada
Da bůr signái, da strabůrtes potënzes
Vižitada con gran dan dĕ ki pasa
E sů la noet sĕ fida a tórt troe masa.

N iágher vestí dĕ vërt da noet scorënta
Gonót t'a Támers vèga ki s'infida
A traversé la mont rica dĕ mënta,
Scèc fageṓ zënza pòra n cér vèdl Brida
Na òta k'ël gī a chiamůrč dĕ contrabándo,
Mesan skivè per këš l tëmp d'érgobándo.

L Brida, n'iadĕ revè pró na chiaşòta,
Al apëna fat fůc tĕ këla bérchia
Per sĕ scialdé tĕ këla ůtia důt ròta,
- La sgnápa ál mèfo dër t'la man k'ël chiérchia -
N šešůr aldel scèc důt gis in revina
E k'ël gnis dĕ ki crëp na gran levina.

[p. 70 modifica]


Ël salta fóra d'ůtia, chiara e ciůtia;
Na gran tlapada vèghel dĕ gran chiòres,
Kĕ pasa dlon saltan n pů sòt këla ůtia:
- Dal Plan da lonč sarála al plů důs òres -
N gran bëc fòsc èl t'a mèz këla tlapada,
Kĕ còl'iágher vërt salta dĕ boriáda.

D'atres òtes chiamó té maskerades
Odů ál, scèc ël contā, nóš bon vèdl Brida:
L medèmo iágher důt vërt fagean saltades
A mèz dòi bůr chians, chièz k'ël vëgn a frida,
Con šešůr, véra, scráis, ůrli e té fůra,
Kĕ ki crëp pél kĕ vadĕ sòt e sůra.

Dlon saltan vai sů e jů per la valada,
L'iágher t'a mèz, i chians a ciampa e dërta;
Gi vai, scèc ëi sciam̥pès da val scoriada,
Dĕ bóta, sī la strada dërta od ërta;
Mò chièz k'ëi ciafa in strada, skérzi e zéri,
Scèc féž i gran' sasins, gonót chi i léri.

Na půra mu̥ta fṓl n'iad' dĕ Meghita,
Kĕ vardava t'a Támers bòs e bīsces;
Inòm āla, segů l sai, Margarita;
Sůn stran dormīla zënza lèt e cīsces
Ten piz dĕ la chiaşòta bëgn conciada,
Dṓ d'avëi cené žůfa bëgn smalzada.

Ía da rů dĕ Wůrz tért na òta èla geůda;
Da impli d'èga sůl chiè āla na barícia;
L'iágher vërt e i dòi chians l'á da iló odůda,
Scarzada l'ái, scèc féž giat con sorícia;
I chiavëis án ciafé dṓ solamënter,
Mengiè důt l'ater s'ái ki bonamënter.

[p. 71 modifica]


Péž nĕ n'èl plů tĕ këla gran valada,
Fata k'è stada këla bůrta véra;
Inkina mai i bī ocī l'á arbandonada
Per kiri d'atri paíš ed atra téra;
Ater nĕ vèghen plů iló kĕ cornidles,
K'an alda gracedan scèc vèdles nidles.

Šĕ mesès n'iadĕ o l'ater tó la strada
Dĕ noet per Val dĕ Růdo vérs Fodara,
Chiarèd' d'avëi tĕ gófa la raíš "Pada",
K'á salvé nóš bon Brida da mórt rara;
Ciafé la ciafarès sòt na gran ciòscia,
La ciòscia ves dirá la scóla fòscia.