Stóries e chiánties ladines/XVIII

Da Wikisource.
I težóri dʼ i Ladins

../XVII ../XIX IncludiIntestazione 18 febbraio 2021 25% Da definire

XVII XIX
[p. 93 modifica]

XVIII. I težóri dʼ i Ladins.


I Ladins sĕ lamënta soënz de straciaría,
Mò per l plů nʼ èl pró dʼ ëi kĕ blòta trazaría;
Šʼ ëi èssa dër la meşéria, gissi zënza fal,
Olá kʼ ël è težóri per ki kĕ kīr val,
Mò vignʼ òta, kʼ an i diš val dĕ bon, nʼ ói crëi
E mina, kĕ té stóries nĕ sibĕ mai vëi.

Plů da scicá á fat ki dĕ Kérz la it tʼ a Fodòm,
Aldi den gran težór kʼ ëi ava da chièz vèdl òm;
Da maladëtʼ, inscí kʼ i Fodòmi è trés sta,
Sen vai dĕ noet sůn jů dĕ Kérz a mèz ki pra;
Zënza di nia a degůnʼ, giavé ái da iló sòt n sas,
E á ciafé ór ed argënt, n gran grụm, sòt téra n pas.

Mò tʼ atri póstʼ ciafès chiamó težóri asá,
Ma dër kĕ crīs da sën e kĕ savès da fa;
Scognů nʼ èl ůn a Sëlva in Gherdëna tĕ Val;
N bèl chiastèl fṓl iló zacan, ignó nʼ ḗl n tal;
A mèz n crëp l ava fat fa n sopérb cavalīr,
Òm dĕ bī fatʼ e vérs la gënt onést, senzīr.

[p. 94 modifica]


L chiastèl è bèl tomé dan troeč anʼ důt adụm,
Mò a mèz l crëp dĕ Stevía, kĕ sĕ pérd tel nío brụm,
Nʼ odès chiamó n bèl tóc, recórt dʼ antikitè;
lló ḗ zacan i Wolkenstein, kʼ è şëgn tʼ citè;
Nó lonč da këla roína dĕ chiastèl èl n lëgn,
Sòt kël ciafa giavan n težór ki kʼ è dʼ ël dëgn.

Orès savëi, šĕ kël tešór è pič o gran?
Di ves l pói bëgn avişa, i l sá da bon crestian:
Sèt chiaries èl a sóma, mèz ór mèz argënt,
Del plů fin kĕ sī mai sté tĕ les mans dĕ gënt;
Dʼ ater patůč trëi sómes èl dĕ vigni sórt,
Kĕ basta a contenté dĕ keš mon lʼ òm plů ingórt.

Mò kĕ nĕ mĕ podès da malcontëntʼ trá dant,
Kʼ i nĕ ves aiĕ dit důt del bèl težór piziant,
Ves digi del giavé chi les rīs condizions:
Persona kĕ sī libra da bůrtes pašions
Giávĕ da mèşa noet a còlm dĕ lůna iló,
Sòla, nĕ sĕ lascian da chièz kĕ vëgn destó!

Nʼ ater težór, půc manco gran, èl t’ a Chialonc,
Sòt n sas bèl dlongia strada, kʼ è plů lérc kĕ lonc;
Nia da lonč odès l pré dĕ nʼ òm nó mórt da dī,
Kĕ sĕ dlèga tʼ la comtemplazion şëgn dĕ Dī;
Da ciafé èl rī per via dʼ i blastemons talianʼ,
Ad aldi ki sĕ scògnel trés plů sòt t’ i miagn.

Tĕ dòi lůš jʼ a La Villa èl težóri scognůs,
Da persona dĕ confidënza èsi sta odůs;
L prụm, kël ciafa, ki kʼ á fortůna, sʼ a Revač,
Chiastèl vèdl, zircondé a keš tëmp da troeč lavač,
Mò per lʼ èga, kĕ vëgn dĕ Cól Cůc, renomé
E per i bī favás, chiariá dĕ fās, laldé.

L secondo, kël ciafès, šĕ kiris bëgn, jʼ a Tòr,
Abitè dan troeč anʼ da gënt dĕ gran onòr;

[p. 95 modifica]

La Gran Chiaşa sĕ tlama şëgn kël vèdl chiastèl,
Tra i chiastī ladins na òta l plů stérc e l plů bèl;
Şëgn tòmel prëš adụm scèkĕ kël dĕ Revač,
Impontá trami dòi con séves e granʼ liač!

Tan granʼ è ki težóri, kĕ důtʼ i Ladins,
Šʼ ëi gnis ciafá, fòs granʼ ricons dĕ bī zekins;
An á chi bèl giavé e kiri, mò zënza efèt;
E savès, chi kʼ è sté dĕ kël laúr l gran defèt;
Ciafé pó gni l težór solamënter da gënt,
Kĕ sī nëta dĕ véra, batĕ e stritamënt.

Per kël, òs da La Villa, lascès di da mé!
Šʼ orès l težór dĕ Tòr e dĕ Revač ciafé,
Torèd per l laúr laorantʼ, amantʼ dĕ bèla péž!
Ůnfat él spó, šʼ ëi vè stracions o ricʼ dĕ méš;
Giavé fagèdĕ a mèşa noet del gran Nadé,
Olá kĕ sòt chianóa an alda datrai chianté!

N gran težór èl scognů da anʼ ed anʼ jʼ a Sompont,
Olá kʼ an mangia şëgn gonót da smalz e da ont;
Inch jʼ a Còz èl giavé itĕ na casa dʼ argënt,
Bèl blanc e nët, da fa la gòla, e liciorënt;
Mò kiš dòi póstʼ sará dĕ ban dlonc vižitá,
Per trés rèsta ki bī težóri iló ingravá.

Sèt zụmes dʼ ór scognůdes èl a san Martin,
Dit mĕ lʼ á nʼ òm senzīr, kĕ desprigeava l vin;
Sʼ a Tòr è kël težór da cin cënt anʼ impont,
Fóra del chiastèl èl, a pè dĕ piča mont;
Na lụm, picera, brụma, odůda da inozënt,
Ves invièia a scomencé l laúr sfadiůs sůl momënt.

L plů gran težór, kël è scognů in Marò sʼ a Brac;
Dʼ argënt èl trënta sómes, dĕ blòt ór n gran sac;
Lapró chiamó la bèla sèla, dĕ san Iòrz,
Kĕ féž vëngĕ la véra contra vigni sfòrz;

[p. 96 modifica]

Sʼ orès savëi, da olá kĕ l težór è scognů,
Di ves l’ òi avişa e důt incërc al plů segů.

Tʼ ůrt del chiastèl dĕ Brac odès n bèl gran sambůc
‒ Šʼ ël è chiamó, nĕ sai, mò ël fṓ da iló dan půc ‒
Sòt kël sambůc redont jů fṓl zacan n gran ụt,
lló scognṓ l’ argënt e ór i Bracons dal mụt;
Ciafé ciafès l težór; giavan a mèşa noet
Del dí kĕ Guido á fat moré it Mina t’ bůr lèt.




Chiamó dĕ nʼ ater gran težór ves òi conté:
Kël é sůn Piz da Pères vérs Fůrchia increpé;
Per důta lʼ Áostria fòssel iló ór cīs asá,
Mò rī è kël plů de vignʼ ater da gi a tó ca;
A mèz n bůr crëp scognů vèl sòt n pič tac bèl vërt,
Dĕ sůra e dĕ sòt èl da spavënt sgriciůs e ërt.

Porvada lʼ á n Marò na òta con ardimënt;
Bèl plan sʼ èl trapinè sů con gran sforzamënt,
Mò revè iló con gran fadía sentivel n tòf,
‒ Gnī fóra gnīl dal crëp sòt ël a granʼ bůr bòf ‒
Kĕ gnůt důt ciůrn mesāl fa důt per resté in pè;
Inzesců bèl plan dál òta palpan col pè.

L Marò fṓ apëna piè jů per l crëp dër bèl plan,
Kĕ n pič òm, dër pič ‒ nano i digen per talian ‒
Salta fóra dal crëp, kĕ contëgn l bèl težór,
Coiòna nóš půr Marò e i scíora dṓ saoron dʼ ór;
L nano fóva vesti dĕ guant důt liciorënt;
Con na şabla tʼ la man, důta dʼ ór, taiāl l vënt.

Con ů̄z den vèdl dĕ cënt anʼ jů al půr Marò scráiel:
„Crëi bëgn, kĕ tʼ aies la gòla a mi ór, la fadía páiel,
Kʼ ël nʼ è tan sòt keš crëp itĕ kiló scognů,
Kʼ ël nʼ è plů lérc per l fit, kĕ tòma vignʼ an nụ;

[p. 97 modifica]

Šʼ orès ciafé l težór, persona mesès cri,
Kĕ, nia zitia dal tòf, manegëiĕ érmes saori.

Dĕ këstes calitès mës èster forní l’ òm,
Kʼ ó davagnè l težór, důt dʼ ór e nó dĕ bròm;
Ingiért nĕ nʼ ái, dër gian ái segů, šʼ ël gnará
E zënza spişo a tòf la véra inch vengeará;
Ór podarál sĕ tó spó asá ed a só contënt
E gni da nụ, šʼ ël á ligrëza, a só talënt.

Şëgn sonşi impóma trés con důt mi ór intrighè;
In mancanza dĕ lérc mësi l mët a dlighè
Ed ingrascé còlʼ èga indorada val bó,
Kĕ bëi tel rů, kĕ pasa sòt keš crëp kiló;
Šĕ nĕ tʼ ós crëi spó a mis paróles e mi ditʼ,
Va, déora tó bó griš, ël páia capital e fitʼ.”

Dites kestes paróles sparëš nóš pič òm,
Kʼ ā rajoné del vérs e dër da galantòm:
Mò l Marò a mèz kël crëp è chiamó resté n pèz,
La bòchia daérta, scèc ël ès chiamó aldi chièz;
Dĕ kël kʼ ël ava odů e aldi, ḗl tan plëgn dĕ spavënt,
Kʼ ël cedā tōmé jů dal crëp vigni momënt.

Revè a chiaşa, l bó griš fégel gi l fant a cri,
Nĕ diš a degůnʼ nia, chi kʼ ël á odů ed aldi;
L becá fégel gi a tó ‒ důtʼ minā, kʼ ël fòs mat ‒;
Dʼ ingignè pró důt chièz kʼ alda, nʼ èl masa frat,
Féž spó copé só bó e daért kʼ ël á só magon,
Vèghel iló dĕ bèl òr fin n dër gran balon.

Da kël k’ i á dit inkina şëgn, odès, Ladins,
Kʼ ès težórz asá tʼ ůš paíš, šĕ sès asá fins;
Mò per l plů sès da “láscemĕ in péž” a óš gran dan;
Del tëmp nʼ aprofitès, comòtʼ plů dʼ an in an.

[p. 98 modifica]

Na stória ves dirá şëgn dʼ atra gënt l costụm
Dĕ deventé con ůš težórz dër rica aslụm.

Dan troeč anʼ bèl vivóvel n půr pëtler talian;
Da san Toméž nĕ fṓl, mò n vèro Venezian.
La vȯia dĕ san Batista gniva kël vignʼ an
L medèmo dí jʼ al Plan dĕ Marò zënza dan;
Ad albérc stḗl sʼ a Rās, da důtʼ bëgn conesciů,
Da patron e patrona bëgn vignʼ òta odů.

Ël fóva bèl saori ‒ Bépo avel per inòm ‒
Da důt’ i Maròi fṓl conesciů galantòm;
Ki da Rās spó, vignʼ òta kʼ ël gnī, ḗ důtʼ contëntʼ
E priā Bépo, da gran corioşitè důtʼ spëntʼ,
Dĕ conté val da nụ dĕ këla gran citè,
Kʼ ël ā la oşanza, tůt fóra Jůgn, dʼ abitè.

Bépo nĕ sĕ lasciava inviè dī e contā gian,
Per kël i dḗn na bona žòpa, chiažó e pan;
Ël spiegava i canai, důtʼ cënt e cincant sèt
E có kĕ l gran canal fṓ fat zënza defèt;
Digeṓ in lonc e lérc dʼ i trëi cënt otanta pontʼ,
Có kĕ da ki i granʼ bī palač è tra dʼ ëi jontʼ.

Có kĕ les chiaşes é fates sůn pá, contāl,
Mò la ria èga dʼ i dòi mil zicli condanāl;
Del patriarca, del consistorio e téología,
Dĕ la scóla da můžiga ed academia,
Dʼ i ginaži digeṓl e dʼ i bī granʼ palač,
Mò chi dĕ bůrtes maratīs e del marač.

Důt avisa contāl spó del palaz důcal,
Dĕ la Pórta dĕ Kérta e lʼ ater zënza fal:
Dĕ la dlīža san Mérc e dĕ só chiampani,
Dʼ i cater granʼ chiavai, dʼ i conservá i plů bī;
Dĕ les bèles pitůres del maèster Tizian,
Dĕ la dlīža maestòşa dĕ san Páol e Jan.

[p. 99 modifica]

Dĕ důtʼ i értʼ dĕ Venèzia savṓl da conté:
Laúrzin ór, aciá, fér, bròm, spīdli, decoré,
Sëda, chiandëres, žáfa, lin, agëi, coran,
Zůker, èga dĕ vita, roşólio talian;
La stória dĕ Venèzia savṓl ad a mënt,
Scèkĕ n pič mụt diš l crèdo con slambrotamënt.

Lapró gnivel, kĕ Bépo savṓ só mestīr,
Tan plů kʼ ël ḗ dagnòra dĕ boánda senzīr;
Ël contā snèl, důt cant avişa e důt bèl tlér;
Stofè nĕ sĕ stofavel mai e parṓ òm dĕ fér;
I Maròi, ki scoltā pró bī kītʼ, incantá,
E mai kʼ ůn èssa dit tra dʼ ëi, kʼ ël nʼ ès asá.

Mervȯia nʼ èl donca nó, kʼ ël albiava gonót,
Kĕ Talian e Maròi fóva chiamó pró l gót,
Kĕ spenṓ in këla sëra dĕ Rās l gran patron
In onòr dĕl Talian, da conté stóries bon;
Důt’ sĕ fageṓ mervȯia del tëmp pasé tan snèl
E chiarava per l laúr del dí dṓ só cervèl.

Mo l bon Bépo, da òm plëgn dĕ manīra e respètʼ,
Nó tachiè scèkĕ dʼ atri pitócʼ da defètʼ,
Diš ai patrons dĕ chiaşa dĕ důt bèl diolan
E tól comiè da důtʼ i conescëntʼ dal Plan;
Jůn cůrt dĕ Rās sĕ chiariel n bèl sac dĕ saoron,
K’ è tel lèt del pič rů, kĕ pasa iló a bèl pion.

Bépo sen va contënt, só pič sac sůl spinè;
Dĕ bóta val, scèc ůn kĕ nʼ ó èster abinè;
Per Val dĕ Růdo pasel, růa tʼ a Pè dĕ Rů;
lló palsel n momënt, tʼ lʼ érba frëscia ponů;
La strada spó dĕ Sénes tólel bèl leşīr,
Tĕ na róa iló sʼ arkitel n pèz e chiara e kīr.

Scèc ël a tůt n pič sac dĕ saoron fóra Rās,
Inscí fégel tĕ këla róa, cofè bèl bas;

[p. 100 modifica]

N’ ater sac implenëscel dĕ saoron mèz fin,
Taca spó adụm i sacʼ ciolá con n spéc dĕ lin;
I dòi sacʼ scèkĕ můl a sóma sůl spinè
Růl in Ampëz e bëi iló n gót dṓ dī jinè.

Inscí á fat nóš bon Bépo venezian troeč anʼ:
Gran mervȯia sĕ fageṓ jůn Marò pici e granʼ,
Chi kʼ ël fagès con kël saoron stracé tan lonč;
Na pért credṓ, kʼ ël lʼ adorès da lavé fonč,
Mò na segůda nʼ ḗl persona kĕ savès
E cažo nʼ ḗl mai sté, kĕ Bépo instës l digès.

Dĕ san Batista fṓl indṓ gnůda la vȯia;
Per këš fṓ grana dlonc jů in Marò la mervȯia,
Can kĕ l dí dṓ l patron dĕ Rās digeṓ sůn plaz,
Kĕ l půr Bépo a jomè kest an dĕ gni a tó l daz;
Per mórt l tegnīn e mórt èl resté trés per l Plan,
Kʼ odů nĕ lʼ á plů mai da iló nó pič nó gran.

Důt pasa sůn keš mon, chi Bépo án desmentiè,
Kʼ an credóva da dī dai bůr ormons mangiè;
Francësc, l patron da Rās, orṓ donca coioné,
Can kʼ ël digeṓ tĕ stůa a sůa gënt l dí dan Nadé:
„Da Nanů, can k’ i vadĕ a Venèzia a compré it,
Vai pa da Bépo a odëi; šʼ ël páia del saoron l fit.”

Francësc da Rās è geůt a Venèzia a compré;
Farina dĕ formënt, dĕ siára, sòrc e sé,
Zůker inch e café adórel per lʼ an intīr.
I afari fatʼ, sen va Francësc n půc a spazīr
E sĕ frëma a chiaré dan na botëga dʼ ór,
Incanté dal sdlominamënt del gran težór.

Apëna fṓl sté iló a conšidrè cin menůtʼ,
‒ Conšidrè vèl instës per l guant ladin da důtʼ ‒
Kʼ ël alda sura dʼ ël na ů̄z kĕ kërda só inòm;
Francësc chiara sů e vèga al prụm piano n gran òm,

[p. 101 modifica]

Kʼ i féž sëgn còla man dĕ gi sů a rajoné;
L patron da Rās mina, kʼ an fòssa per l coioné.

N momënt nĕ sal có fa, šʼ ël dësa stimè o nó,
Mò spó pënsel: „Temëi nĕ mĕ tëmi chiamó,
Scebëgn kʼ i Venezianʼ è plů rī kʼ i Ladins;
Oron odëi e sperimenté, cái kʼ è plů fins!”
Revè kʼ ël éva al prụm piano, nó půc coriůs,
Vèghel, kĕ vëgnĕ incontra dʼ ël dòi servidůs.

Trami dòi fṓi vestis con guant důt indoré;
Ëi l mëna travérs stanzes dĕ mérmo laoré;
Důt sdlominā da granʼ spīdli, da ór e da argënt;
I můrz, i parëis, l fonz, důt fóva liciorënt;
Nóš půr Francësc pensā dʼ èster roè tĕ paraíš,
Mai n té gran lůšo odů nʼ avel tĕ dʼ atri paíš.

L signůr, kʼ i ava fat sëgn, l salůda e diš spó rian:
“Francësc, nĕ mĕ conësces plů? I son l Venezian,
Bépo, kʼ á fat dʼ óš pič rů e dĕ Sénes l saoron
Fóra den pič půr pëtler, kʼ i fṓ, n gran ricon;
Inscí, mi bon Francësc, vala sůn keš gran mon,
Šʼ an intonëia sůn córda dʼ instromënt l dër son.”

Vérs Francësc sĕ desmòstra Bépo rʼconescënt;
Dĕ bèl patůč i dál asá dʼ ór ed argënt;
Jů pró mëşa lʼ ál fat senté da galantòm,
Da bëi, mangiè tʼ i dál, scèkĕ dës fa n dër òm;
Dṓ marëna l compagnëiel chiamó sůn stradon
E lascia ringraziè i Maròi del bèl saoron.