Storia de s. Genofefa/II

Da Wikisource.
../

../III IncludiIntestazione 15 aprile 2016 25% Da definire

Storia de s. Genofefa III
Capo II.

Vera.

Le ciastel de Sigfrid s' alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn cun so plü bel guant injigná a i receve cun onur. La strada y la porta dl

pagina:6

ciastel ê fornides de rames y flus: apëna aspetâ vignun le momënt de podëi odëi la Patrona nöia; y en chël momënt ê ci l' impresciun grana, porcí che i trac de Genofefa, n vero spidl de n' anima bela, inozënta, amabla nudrida de pinsiers zelesć, portâ la somëia de n angel. Gnüda jö dal ciaval jôra a saludé düc cun bela grazia, i dijô a vignun parores umiles zerties plënes d' amur, ê respetosa verso i veci, amabla cun les umes, che portâ sü pici tl brac; de chisc orôra savëi l' inom y i agn, y i fajô te bi regai, che düc ciarâ fit y ê scomöc. Mo impormó canch' ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paiamënt dopl ai soldas y ai servi, i lasciâ do les groaries ai sudic y vassai, y impormetô de partí fora scialdi bla ai püri s' él lové sö n sciosciüre de ligrëza, düc laghermâ por rengraziamënt sinzier, se tignî se y le conte por felizi, por chësc menâi devotes oraziuns al Cil por la felizité di sposi. Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d' agn batü sot ala bandira dl conte, y iló stô de guardia söi portuns dl ciastel, ci chi ê scomöc ch' al i brodorâ les leghermes jö por la berba. Sigfrid y Genofefa viô contënc en bela pesc, mo chësta felizité á pö massa duré ma n' valgünes edemes. Fatti fattorum, na sëra do cëna, intan che Genofefa firâ y ciantâ,

pagina:7

acompagnada dal sposo col laut, döt al' improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta. "Ci éle?" scraia le conte incuntra al scudier — portaermes, — che salta en chësc momënt da üsc ite. — "Vera", é la resposta. "I Mori" — na spezie de türc, ch' â inlaota gran to' de Spagna en süa potesté — "i Mori gnüs a schires dala Spagna, á assalté la Francia, y manacia de roviné a fer y füch le paisc. Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comane rigorus, de pié ia bele en chësta nöt, por arjunje l' armada plü prësc ch' al é poscibl." Asvelt é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt; intan che la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past; che a chi tëmps n' i êl nia massa stlet ales prinzësses, s' afacendé 'cër frogoré. Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá da i soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc, ch' an dess osservé tan dî, ch' al é demez. Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai, y dal marsc söl tact di soldas. Genofefa â spenü döta la nöt en azeté i forstis, y en injigné pro les robes nezesciares por le iade. Al' alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt

pagina:8

curí de fer, söl ce l' elm cun plömes che bandorâ, süa solita mondur por la batalia chësta. Dan porta ligna a ligna aspetâ la cavalaria y l' infantaria. Al' ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada 'cër la centöna, i dá la lancia en man cun les parores: "Maneja chëstes ermes por Idî, por defëne l' inozënza arbandonada, y en castighe al' iniustizia crudela;" mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche le lin, ch' ara tignî en man y ara toma püra ti brac dl sposo: ara sintî ceze de desgrazia, ch' i drucâ le cör adöm, zënza savëi ci. "O Sigfrid," gnüda pro se instëssa, scraiera, "sce ne te vëgnes pa plü!" y ascogn le müs tl gormel. "Pora nia, Genofefa," respogn le conte; degügn al monn ne me pó bate a tera, sc' Idî n' ó: sun dagnora te sües mans; la mort nes pó arjunje dertan a ciasa, che tla batalia, é solamënter Idî ch' i tëgn le brac. Unis ad Ël ne n' unse bria de tremoré de plü tra le moscedoz da sanch en batalia, che sön nosc ciastel, porcí ch' Ël é Idî di eserc, y la forza di virtuosi; chi che tëm Idî, n' á nia ater da temëi. Cuindi, mia cara sposa, mët en pesc tüa afliziun y stá zënza fistide por mi destin. Pröma a Dî, spo al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa

pagina:9

porsona, la custodia dl ciastel y le govern de mia provinzia. Ater ne te restel plü sëgn che te racomané ciamó na ota ala divina providënza. Stá bëgn, recordete de me, prëia por to Sigfrid. " Genofefa l' acompagnëia incina söl portun dl ciastel; do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi susciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl, che nasciô, y scraiamënc de fortüna salüda le grof. Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa, ch' i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza, che tremorâ y ciancantâ sot al trot di ciavai. Genofefa ciara fit do a chëra schira, cina, ch' ara é fora de edl; spo s' éra sarada te süa stanza, por i dé liberamënter sofogo en leghermes ala pasciun, ch' i strenjô le cör adöm, y zënza mangé ára passé chël de en leghermes.