Storia di Santa Genoveffa/V

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo V. Cicch’el suzzed’te p’rjung

../IV ../VI IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo V. Cicch’el suzzed’te p’rjung
IV VI

[p. 16 modifica] rarà da duttes. Sengn’ dubiteīa la jent de tua virtù e innozenza, mo el gnarà ’l dè, ch’ ella luminerà plou bella che soredl." — Na bona coscienza porta ’l germe de consolaziung desch’ de vita la somenza. — Soung chesc’s’ēla indormedida Genofefa.

CAPO V.

Cicch’el sussed' te p’rjung.


Chi valgugn’meisc’che Genofefa ā passè t’l spavent d’la p’rjung, l’unica persona, ch’ella ceaffà da udei, ele Golo, che gnē decunting cung suus dimandes disonorevoles, e solamentr a chisc’patti impormettōle de la lascè r’vè a unur e libertè; mo la pūra desgraziada i dē dagnara la medema resposta: „Trou m’iù comparì desonorada ai oudli de jent, che l’ est’r in veritè dang da i oudli d’Iddì; plouttosc’ fraidì in funz dena torr, che r’vè cung colpa sou n’ung trono." — Na te virtŭ invinzibile impianta ’l s. timor d’Iddì incie tena donna!

Intang sintī Genofefa suus penes ciamò de plou, dea che, dopo che Sigfrid sè n’è ju alla verra, conesceōla, ch’ella ē uma, è 'l moment dezisivo è daimprō. E ella nè s’à fallè, purcicch’ella ā partorì ’ng bambing. „ O mi caro fì" sospireiela intang ch’ella sè druccā al cour che pura creatura, „te chesc’ luc orrido ēste destinè de gnì al mon. Chilò soung mi cour palsa e scealdete, chè tua pūra uma nen [p. 17 modifica]à ci na fascea da te curì nè. Che tè darà val da beire? Chesc’mi seno deb’l e smagrì nen a riia pur te. Te chesta spelimca sgricceorosa nen elle pur te ’ng pizz, che ne sīi pera freida; da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega; te messarās ben presc’ murì dalla meseria. O! os mureies malinconiches, che nes serreis fora d’l mon, semìa che bagneis chest’amabil creatura, seis impò manco crudies, che li uomini, chè daccordo cung mia tribulaziung lagrimeise ci os cung me.“

Dō chestes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissima, alzela i oudli al Ceìl, e ’l picce appena nasceu, cung sūs mangs debles,. che tromorā, spo scraiela soutt a legrimes: „o Signur, da Os ai iou ceaffè chesc’ fì, da Os ale la vita; pur est’r osta sincunda, ald’l a Os, a Os, mess’l gnì consagrè. Sigù, i sung d’l dutt obliada de s’l dè a Os. Mo i nel pò nia cundū in t’osta s. dlisia. Pur at’r seise Os dlunc prejent; e ullacche Os seis, illò elle ci osc’ tempio. In mancanza de ’ng amico, che ’l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi, farai iou da sacerdote, da pere e tōt. Quindi impormetti chilò solennement’r d’l tra sou t’la s. fede in Os, Padre eterno, in osc’ divin Filuolo, e nello Spirito S., alla cogniziung de Os, t’l amur d’Iddì e [p. 18 modifica]de duttg’li uomini; i s’impormette d’l assigiurè dal mal desc’ ch’ ’ng tesoro prezioso a mè confidè, pur sel restituì zenza maccia ing chel dè, ullacche dutt gnarà appefè e giudichè.“ Dopo ch’ella ā p’riè dī assà à la tut la messarìa da l’ega e à battiè ’l bambing soutt àll innom Schmerzenreich (Dolricc, o, Ricc de dolori) Lagrimè: chè soutt a dulurz e legrimes ēle gnu àl mon. — Jugsceoū dess’ vign’ uma i dè sū fiis a Iddì, resolta di nudrì sou pur El, do sua s. orentè e dottrina.

Ella injoppa spo ’l picce t’l gormèl, s’l drucca al piete e disc’: „Chesta sarà tua cuna“, e cunung oud’l soul pang fosc, ch’ella ā dang sè, seghitala:„Chesc’, o pura creatura, sarà da chilò inant tua speifa, chesc’pude pang grō dur, appena bastante pur mè. Tua consolaziung, ch’el sarà smorjelè dalles legrimes de tua uma, e fatt abbastang dalla divina provvidenza.“ E cang ch’ella ’ng mastiā pur sè ing dēla na pĕrt alla piccea creatura; cang ch’ella odō despò ch’el dormī chitament’r, pur sura inchlinada sospirāla:

O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce, che dorm te mi greme. Vigne flu, soppolida te chesta grotta freida, scura, zenza lum de sored’l, zenza ’ng pude cialt, e aria sana, vigne flu messass’ perde ’l fresc’ e ’l curŭ, e deventè ghela e smarida. Co mai sarà bona de resister chilò na pianta [p. 19 modifica]delicata compagna a chesta. Signur, no ’l lascede grafumè te chesta m'fēria. Jou l'ame, e dess’ cung ligrezza pur el mia vīta, mo, Os, o mi bung Iddì, l’amais ciamò de plou; purcicch’ameis mè, e duttg’ li uomini ploucche vign’ uma mai ame sua propria creatura. Sè, scraiàla da dàlt, sè el è ostes parores:

Se incie na uma se pō desmentiè so filuolo, nè mè desmentiarai mai iou de tè. A chesta usc’ s’ēle descedè ’l picce, e i riō amabilment’r addōs alla uma, e ci i sleff d’la uma in chel moment ē sforzà, la pruma ŏta te chella p’rjung, de fa la grigna da rì. „Bella, sceoucche deng’angel, è tua ceira da rì, caro mi fi,“ dijela, tang, ch ella s’l strensceō al piete, „nè cunescesses’t tou ’l spavent de chesc’luc? Ah, nonò: seghita pouma a rì, che in chest’acea to bell rì mè dā da intenne ploucche mille parores. El pē, che t’ m’ oies dì: „No pitede, uma, stede plouttosc’ de bona vouia: os seis pura, mo ricc è Iddì, se seis ci arbandonada zenza aiut, è pou Dio generoso, os me porteis grang amur mo maiŭ è l’amur ch’ Iddì sè porta a nos intrami. — A riit’la pouma, piccening, chè cina, che te riis, ne degŏrr les legrimes d’tua uma.

Dopo, ch’el ē passè ingsceou plou dìs, vegn’l indō Golo, burt, e col mus desturbè. „Bung prō“ disc’l, „s’ureis restè ostinada t’