Storia di Santa Genoveffa/X

Da Wikisource.
Capo X. La uma t’ bosc

../IX ../XI IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo X. La uma t’ bosc
IX XI

[p. 43 modifica]d' la uma, cung baldezza e beati sè stessi al' amabil cour d' Iddì."

Da trattg' i gnēle na' grang vouia d' ceaffè na piccea dlisia: "Ci ligrezza' ch' el è," pungsāla, "a udei mille fedeli dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora, e pleng'ns de fede a m' nè sou al ceìl cianties in lōde a Iddì. Belle 'l son d' la ciampana mè sliſiràss' cutang 'l cour. Mo intang, dutta la natura, 'l ceìl destenù fora sura mi ciè, e la terra che mè porta è zenz' at'r 'ng tempio d' Iddì; e 'l cour' che bātt te chesc' bosc desert, e s' innalza a Os, Signur, nen è at'r ch' osc' altè." El nen ē presc' lengn' e prezipizio, ullacch' ella nene s' ess' lascè jou a fa oraziung, e dingver, cang ch' ella nè pudò fora, 'l fajōla val ora dang la piccera crusc', ch' ē verta sou t' la grotta tena pěra, ch' sporjō ing fora, ch' in pērt i servì incie pur plomac'. — T' l spid'l dengn' anima innozente lumina d'lunc Iddì e sua dottrina.

Capo X.


La uma t' la boscaia.


Sceoucch' el spunta alles outes inant'r l' erba o les spines d' l bosc 'ng bel ceuff coucce nia atramentr sè preparāle pur Genofefa t' chel deſert ascognù 'l plou amabil dover de familia. 'L picce mutt c'rſceō sou bell d' mor [p. 44 modifica] vouia, e m' tò bell mang a s' ungjì; ella l' ā vistì d' na bella pell d' rechl inzinzorada, ch' ella i ā na ŏta tut t' l bosc fora d' la boccia a na ŏlp. S' mia ch' el nen ā atra speiſa, che fruttg' d' bosc, raìsc', latt e ega, s' ēle impò bengn' nudrì e d' forza: el sè descedā fora i prumts sengn's d' cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes incear sè, a scoltè sou parores e a les di dō.

Genofefa, che da grang temp ingcà nen ā mai plou aldì parora umana, sintī na grang ligrezza ad aldì dalla boccia d' chel picce cotal la pruma usc' d' intendiment ; e ciamò plou' s' la godōla cang ch' el soul prum d' l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma". Ella baiā ores alla lungia impara te chel and'r, e i insignā chell tang, ch' ē t' chel tugurio, o t' la val, i innominā sou dutt, da sored'l alles sterres, dal pecc' cina al mūst'l, cina ch' ella pudō tignì impara piccei rajonà. 'L prum luminùs d' intendiment, 'l prum sengn' d' amur filiale, ch' ella sè n' ascorjō, i fajō 'ng gusto indizibile: vigne dè gnē cung ligrezzes nouies, e ang po dì, ch' el i florì n' amabil ainsceuda t' amezz l' ingvēr.

Soul finì d' la freida sajung, s ēle amarè 'l picce, e 'ng pezz nen āle plou podù fora, mo appena ch' el ē varì e ringforzè sceoucche na flu, na bella domang d' ainsceuda, la uma 'l tol pur la mang, e 'l mena alla lergia, e 'l [p. 45 modifica]cundusc' tena val dutt in flu. A udei la pruma ŏta la pumpa d' la bella sajung in dutta sua bellezza 'l mutt belle intendŏŏ sintì na impressiung insolita e considerā dutt plengn' d' morvouia e intereſse. "Co ella chesta, o mia uma," dijōle, "che dutt s' è mudé, e gnu tang bell dall' ultima ŏta ingcà? Chesta val chilò ē dutta curida d' blanc, e ſengn' ella intenta a vert, chi p'cceōs pè uramai fosc', e i lengn' s puc denant secc' e despià fora, o ma cunung pude fouia ghēla, è ſengn' curīs d' rames fresches e teindres. E sored'l cocch' el è cialt e luminùs, e 'l ceìl bel blě e serengn'! Ciarede pouma pur terra, cutan d' belles erbes à davert sou i oudl'i d' curù, ci bell ghēl blě e blanc!" "Picce amabile, chisc' è ceuff ei," respognō la uma; "i n' ò pa couie valgungn' pur tè; ve chilò margarites e ceuff ghei; ciaramo ci bell curù ghēl daite, ci belles picces fouies delicates blancies, ci belles puntes couccenes! chisc' ghèi è arnica, sent' ma ci bung odor, chesc' blě e feid' l salvare, à 'ng toff sterc. Couietene pouma, chè dutt è tō chilò incearc, t' eng pos tŏ cina ch' t' os." E chel picce cŏſe s' n' ā abinè tangn', che chella piccera sua mang 'ng pudò branciè ite.

Indespò l' ala m' nè Genofefa fora insom la val teng picce bosc spess, e i disc': "Dà bell' a ment; ci aldeste?" E pur la pruma ŏta aldī 'l picce ed ē bung de desferenziè mille [p. 46 modifica]cianties accordades di piccei vicceì, e dea che d' gungn' n' i perseghitā, les renovai snell indolat'r e el dijō plengn' d' curioſitè: "O chě mai elle, che sciura tang bell? da vigne lengn' e trŏgnora aldung soutt e sura ceant belles cianties; ah' urung udei cocche chesta va."

A chestes parores s' è tratta Genofefa souna creppa curida d' must'l t' l ambria de dui lengn's jongn' d' faghēr, s' à tutt 'l picce t' l greme, e à som'nè fora, sceoucch' ella fajō datrei d' ingvēr, val somenzares d' erbes selvares, pur allettè arlerc i viccei, chè s' è presc' abinà in grang quantè d' all' amabile pietecoucce alla verda zeiſele, dal stidliz coucce al finc d' vigne curù; spo: "Veigheste" disc’la al fì, "chicche cianta tang bell. "

Chel picce bagai ē fora d' sè dalla ligrezza, e dijō: "O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori? ... Oh he; trou plou bell di corf, che crecceieia tang burt d' ingver; os seis ci plou amabili os. Mo discemmemo, uma, cō ella pa stada, che cicch' udung ſengn' è dutt tang bell? Da ullà elles pa gnudes adarlerc chestes belles robes. Os nen ais sigù nia fornì fora la val cona te superbia, chè dutt 'l dangmisdè seiſe stada pro mè; spo tang nè fosses mai stada bona d' laurè." "Cara mia creatura, i t' à belle insignè, ch' el è pur nos 'ng bung Pere in Ceìl, 'ng Signur ch' merita d' est'r adorè; El à c'riè sored'l, la luna, les sterres, [p. 47 modifica] e dutt cicche t' veighes chilò, l' à criè pur nosc' ut'l e a nosta ligrezza." "O caro bung Dì, tang potente e zenza avarizia," scraiā 'l picce mutt te sua bella semplizitè, e i fajō gni da rì a Genofefa; che s' l' abbraccia, bascea e disc': "Bell d'sigù, a t' aldì baiang in chesta foſa messass' s' la rì vigne mutt maiù d' tè, dea ch' el nè s' recorda plou, ch' el rajonā ci el zaccang ingsceou, e è incie r'vè plang plang a conesce les coses. L' at'r dè da domang ch'erd'l la uma bell' adora, e disc': "Mamma levede, e gnide commè a udei, cicch 'l bung Di à indò fatt da nu." Genofefa messā rì, s' 'l tōl e 'l mena teng bell sito inant'r i crepp te sored'l bung cialt, ullacche dutt madurì snell. E ma bell, ch' el ā ceaffè illò belles grang pěries madures in bell curù coucce. "Elle chisc' ceuff?" daman'l. "No," disc' la uma, "el è pěries," sè plieia a 'ng couie zaccotantes: "Toi mo ciercia." El 'ng mangia, e s' petta colla mang soul piěte: "O cutang bones! poi ciamò 'ng couie?" "Assà meffo, disc' la uma, mo d' ma ch' elles, ch' è madures." Intang ch' el coiō cung chelles picceres mangs, dijōle: "O cutang bung, ch' Iddì è, ch' El nes dà te bones robes."

"Ringgrazii dunque" disc' Genofefa, e el sè verc' sou, alza chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou 'ng baje drucchè sou i deitg', e scraiā cicch' el ē bung: "Caro Signur, i S' ringrazie [p. 48 modifica]de chestes perieres." Spo alla uma daman 'l s' Iddì l' arà aldì? "Zenz' at'r" disc' la, "incie s' t' l' esses scraiè manco, ci ma pungsè, zenza 'l dì, l' ess'l saipù, purcicch' el veiga, alda, e conesc' dutt."

Vigne dè orō Schmerzenreich udei coses nouies fattes da Iddì. Genofefa i dijō pur chesc': "Sengn' mett averda, t' messes considerè e me contè sou chel ch' t' as udù: osserva t' l ambria de chisc' crepp, verso la sera ullacch' la nei s' n' è imp'rmò juda, illò ceaffeste trognores da spinac' fosc' e spizzŭsc': el è slěghes duttg' chi pōpi blanc' e vertg' cuntengn' daïte la flu. Dall' atra pērt, cioè alla dumang, elle incie brusces cung der picces spines; a chelles i dijung flus d' pomaciang, illō veigheste incie pōpi d' flus sou luntg'. Soung somm la val s' alz'l dui lengn's ung da pom, l' at'r da pēr salvari. Tegnet' bengn' ament les rames, e i pōpi, ch' t' veighes da vigne pērt, spo rend'me cunt d' ci, ch' el è d' ventē d' ingfora. L' atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch' ā invigorè les piantes, e Schmerzenreich salta adarlerc plengn' d' gaudio: "Uma, i popi d' les slěghes ē gnus bi ceuff blanc', seoucche nei, les atres fouies è plou vives, e duttg' i legn's s' à vistì d' buriada 'ng bell curù blanc o couccening. Ah ci bell! cutang bung ch' Iddì è! mo gnidemo commè a considerè i pōpi d' pomaciang, ei contengn' flŭs couccenes che nen è dà [p. 49 modifica]fora d' l dutt, 'l curù coucce ciara, fatt ite t' l panjell, fora d' l vert. Chel bung Iddì, nen elle ste bung d' derzè fora d' plou chesta noutt passada?" "Mi fì, d' guna fadìa i àle costè a Iddì dutt chesc', e el i basta 'ng moment su pur fa dutt cant, ch' El è onnipotente." "Co pole pa fa dutt a scūr?" daman'l indò, e n' ā nia piccera morvouia ad aldì, ch' Iddì nés veiga d' noutt tang che de dè.

'Ng dè da dumang gnēle dutt ligher arlerc, cherda la uma, pur la m' nè a udei na cosa, ch' el ā ceaffè, mo nè savō cocch' ang i dijō, e purcicch ella è: e r'và alla trognora da sleghes disc'l: "Ciarè, ciarè, mamma, n' udeiſe nia?" "I veighe ben, cicch' t' as ingsceou d' morvouia: el è na cō d' zeiſeles: chè sceoucche nos ung na ciaſa, ingsceoù à i vicceì sua cō. Ciari al picce vicell, cocch' el nes ciara cung amur: ah! ſengn' sen elle jorè. Ciara cocche la cō e fatta, mo dà a ment ch' les spines net' punje. Ella è fatta d' mànesc' secc' d' erba, daite sottrattg' cuna piliccea morjella, scūra. "Veigheste daite!" disc' la intang, ch' ella alza sou na rama. El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t' amezz alla cō. "El è i ūs," disc' la uma, “deng curù vert luminùs, cung strisces couccenes delicates." "Mo ci fejung pa cui ūs? Tl' udaras presc'; intang ciara dō gonot cung attenziung, mo azzichè n' i poste pa mai." [p. 50 modifica] Valgungn' dis dō che Genofefa à visitè la cō, nen ēle plou ūs, mo piccei vicceì cuà fora laite. "Veigheste" disc'la, cutang piccei, ch' ei è ciamò, verc' e zenza plūmes; eì nè po ciamò jorè no saltè fora d' cō." "O bi picceinings, vīs e bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo nè mouri mine da freit e fang?" No mi bung mutt, Iddì à pa ben provvedù. La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta, acceocch' ei stì cialtg' e saurì, è torona pur forma e delicata, acceocche i piccei nè sè feje mè. Chesta cō è stada formada e fatta fora avviſa da 'ng vicell d' la m' demma sort, e nos nè fossung da tang; mo nosc' Dio amabile i à dè ite ai vicceì ved'li na grang pŏra pur su piccei. Ciara, cocche les rames verdes d' la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored'l, e la defenn dal mōl, cang ch' el ploui. Da sera e ia pur la noutt, e soulla dumang, ullacche l' aria è plou freida, vegnel 'l ved'l viccell e destenn pursura les ares, pur curì i piccei acceocch' ei ne patesce freit. Incie les spines incearia serv a impedì, ch' i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei, ingsceou ai pora dalles spines, in tang ch' l ved'l vicell svuata sauri inant'r ite, zenza urtè. Considera dunque, che vigne cosa, finmai les spines, che punc', mess' servì a p'rdicchè la pora e bontè paterna d' Iddì." Intang gnēle 'l vicell ved'l, e s' à lascè jou soung urt d' [p. 51 modifica]cō, e duttg' i piccei bisbiliā, mettō fora 'l ciè, deurì 'l běcc e tolò so buccung. 'L picce mutt ē plengn' d' morvouia e ligrezza, cang che Genofefa il dijò ciamò naota: "Dea ch' i piccei nen è bongn' de sè tra 'l vire, elle i vedli, ch' i provved, e s' i granì è massa durz, elle chi, ch' i rump sou e i smorjeleia e i dà spo ai piccei. Nen à Iddì ordinè ia dutt bengn' d' morvouia. Nè provved'l cung amur a duttes sūs creatures, incie ai piccei vicceì, e plou de dutt ciamò pur nos? . . Scě (seghitāla colles legrimes ai oudli) scě, mi caro fì, El à pungsè cina sengn' pur tè, e continuerà a ciarè d' tè ci pur l' avvernire." "O, scě zertament'r (incuntra Schmerzenreich) chel bung amabil Signur m' à custodì, purcicch' el m' à dè na uma plena d' amur, che seis os, ch' m' ameis ploucche 'l viccell su piccei, e zenza d' os essi m'ssè est'r ia iou." E cung chestes parores i salt'l cear 'l col alla uma.

El nē passā 'ng dè, ch' el nen ess' val da nū da i cuntè, mostrè o portè alla uma, e cung sè trattgnì cung ella (dea ch' el nen ā d' guna compagnia pur stè lapprò, o val juc da sè pudei dvertì) sè descedā dagnara plou fora so cervell, e dea ch' el i portā 'n te grang amur alla uma, i fajō ci les bellezes d' la natura maiù impressiung. Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg' d' rŏtes, ch' ella fajō e moscedā [p. 52 modifica]inant'r ite pieries, granattes, e ploutert ia paromores e mūies. O ch' el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc' o cung mūst'l e pěres liceorantes, e la fajō in chesta maniera bella e amabile. Gonot i cuntāle alla uma, cocch' i fios vertg' d' les paromores, o i pōpi d' les rouſes sè slargiā, ch' i piccei vicceì cresceō, ceaffā plumes, tan dī, cina che les routes da sleghes ē ciariades d' bi fruttg' fosc' luminusc', chelles da rouſes d' cognores couccenes, o pomaciang, e i vicceì scomenceā a sung jorè d' cō.

Cang ch' el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang, o s' anadē dopo ch' sored'l ē florì 'l ceìl bell coucce, che luminà inant'r chi lengn's fosc' fora, o udò l' ergobando, saltāle dagnara d' bona vouia dalla uma, pur la m'nè a udei la morvouia, e ringraziè cung ella Iddì, ch' à criè te coses grandioses, e intang ch' el i les mostrā cun tan d' ligrezza, Genofefa scomouta dana te cordialitè, dijò colles legrimes ai oudli: "O mi Dì! elle possibile, che 'ng cour innozent, posse ceaffè so paraisc' ci teng deſert, e 'ng n' anima, ch' S' ama e S' à in posess, ceaffe sua felizitè t' amezz alles desgrazies e m'ſeries."

E la uma premurosa nè s' desmentiā d' ammonì 'l mutt, ch' el sè straverde dalles piantes da tŏsser, ch' el n ē pa ma illò incearc. Quindi cang ch' ella i mostrā les chersces lu