Storia di Santa Genoveffa/XIII

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo XIII. Preparaziung alla mort

../XII ../XIV IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo XIII. Preparaziung alla mort
XII XIV



[p. 70 modifica]rebelliung interna, e dalla marattía, ch' ell' ā al col.

Capo XIII.


Preparaziung alla mort.

Dopo ch 'l crude d' l ingvèr s' ē smorjelè, tirāle indò 'ng n' aria cialdina e amabile d'al l' ainsceuda, e ſengn', ch' el dē indò ite sored'l t'la caverna, e scealdā ite cung su raggi, s' implìla deng cialt jintil e d'ligā les dlacces sou pur i pareis, ch' elles degorō jou a grang gottes. Mo intang Genofefa jè d'mal in peſo: t' sua anima n' se presentale d' ung at'r presentiment, che d' m'ssei presc' morì; quindi s' àla tratt daimprò la crusc', ch' ella ā m'tù sou t'l and'r, e sè praparā al fatal moment.

"Pura infelize, ch' i sung," sospirāla. "ch' i nè po avei 'l confort deng sacro ministro, che, p'liè a mi lett da mort, mè feje coraggio mè sporje 'l pang dla vita, e mè mene soul iade all' eternitè. Mo Os, Signur, prum e eterno Sazerdote, m' steis dagnara purmezz, desch' a duttg' chicch' è d' cour umile e contrito, Os jotareis' ite consolaziung a chest' anima desfortunada, ch' patesc', e sospira a Os. Ais pou ditt: Vè, ch' i sung alla porta e batte, vignung ch' m' alda e deura, sarà visitè da mè, iou sarà so compangn' a meſa, ed el mi amisc'." Soung chesc' ella stada 'ng bung pezz in oraziung cung pesc', colles mangs tignides sou, e i oudli ia pur bās. [p. 71 modifica]L' mūtt plengn' d' pora pur la uma, nè jè mai daincearà da ella, no ia pur 'l dè no les nouttes lungies d'ingver, el n' urō plou beire no mangiè. El indovinā t' i oudli alla uma, cicch' ella orō, e saltā al fa pur' i desmostrè ringraziament e amur da fì. El tolō na bona mang d' must'l e suià jou chel tang ch' el pudō i pareis mōi d'la grōtta, acceocch' el n'i gottass' jou adōs alla uma amarada. E coiō soulles creppes e dai lengn's must'l sūtt, pur i arjignè 'ng pinic' plou comodo all' amarada. Gonot jēle pro fontana a piè sou ega fresca, i la sporjō a Genofefa, e dijō: "Boiede, uma, ais burjŭ, i sleff è sūttg!" O i m' tō dant la cuccia plena de latt fresc. "Tollede, uma, (dijōle) el è bung, i l' à mŭt permò chesc' moment bell nett cung dutta la diligenza dalla cerfa." Spo i saltāle colles legrimes ai oudli incear 'l col e scraiā: "O uma, mia bona uma! pudessi iou patì pur os, e morì impede os"!

Naota in soulla dumang àla fatt 'ng bung son, saurì e in pesc', e descedada sè sintìla trou plou liſira e in forza, mo sen anadě, ch'intang chella dormì i ēle tomè d'mang la piccera crusc' d' lengn'. Ella ſirā attira cui oudli pur la urei chirì; mo 'l fì capī sō desiderio, e i la sporc' colla dimanda: "A ci elle pa bung, uma, chesc' lengn' tles mangs?" "Mi bung fì, (respognela) iou c'rdō d' vire plou dì, [p. 72 modifica]

zenza t' avessi spieghé chesta s. imagine, mo ſengn' n' s' lasc'l plou jumè cung chesta novella. T' sas belle, da ch' el ch' i t' à ditt, ch' el Pere in Ceìl à 'ng Fì in dutt ad El valì; mo cina ſengn' nè t' pudoi spieghè cutang d'l bengn', che chesc' Fì d' Iddì nes a fatt: bandì fora d'l mon t' chesc' bosc dalunc' da jent, nè saste ciamò nia d'l mon, mo ſengn', ch' i t' à ditt ch' el è ciamò uomini, e cocch' ei è; ſengn' che t' sas, e tè t' pos in val maniera figurè la mort, oi porvè a t' insignè les coses plou importantes d'la storia d'l Fì d' Iddì. Spo inteneraste imprmò, cicch' el significa chesc' lengn', ch' i tegne t'la mang; intang scuta pro cung attenziung a cicch', i te cunte; e les parores d' tua uma t' reste stampades t'l cour."

" T' messes savei, ch' 'l bung Pere in Ceìl s'ung m'nā picciè d'la jent, a udei cutang rì, che li uomini ē, e purchesc' tang puri stantes, ch' ei nè pudō ji a Paraisc' dō la mort; pur chesta gausa àle m'nè so proprio carissimo Fi acceocch' El s' impiegass' ai coregger; e l' innom adorabile d' chesc' Fì è Gesù Cristo."

"El ē potente e da onorè nia manco ch' l Padre: plou jŏn ch' tou, viōle cung sua uma, santissima, tena ūtia, ch' ē sceoucche la nosta, abitaziung pur les besties. Cang ch' el ē maiŭ co tou, àle vitt 'ng tratt d' temp t' l deſert, luc plou spaventùs che chesc' e fajō tres [p. 73 modifica]oraziung, acceoch' el nè foss' d' ban, cicch' El jē a prdicchè e a fa pur li uomini."

"Dō na vita solitaria elle indō gnu inant'r li uomini e i à rivelè, ch' El ē m'nè da so Pere zeleste, che chesc' è bung e sant, i amā der tropp, dea ch' el è Pere de duttg; purchesc' dessi ci ei est'r bongn' e amè chesc' bung Pere, incie s' amè tra d' ei desco fredesc'. El ingsignava: Chicche ascolta 'l Pere ascolta ci 'l Fì: e chicche s' armendarà, r'varà in Paraisc', ullacch' ei godarà ligrezzes zenza fing; mo chicche n' 'l ascolta e nè jarà dō ad El, n' udarà mai 'l Ceìl, mo sarà prezipità teng frignung d' tormentg'. Intang la jent nen orō creie, ch' El foss' Fì d' l Padre zeleste, e m'nè da El; quindi orōle fa udei, ch' el ē potente, sceoucche 'l Padre."

"Na uma, puc plou attempada, co iou, fō scealdi amarada, e la fūria ē da burjù sceoucche la mia; d'gungn 'nen ē bongn' d'la varì, mo El la tol pur la mang sceoucche iou tè ſengn', e ella ē sana soul moment, ed ē fresca e d' bona vouia sceoucche denant." "'Ng fì, 'ng pū plou ved'l co tou, unico fì d'na uma, desco tou a mè, ā m'ssè morì; e ang nè sè pò immaginè, ci dulur ch' l'a uma ā. Intang' 'l Fì d' Iddì i ā ditt in bella carità: No pittè, — e al corp mort: — Leva sou; — 'l mort è gnu vì, ed è l'vè sou. E 'l [p. 74 modifica]Fì d' Iddì il mena pro alla uma, ch' ā na ligrezza immensa."

"Mo li uomini nen orō impōne nia creie, ch' el foss' Fi d'l Pere in Ceìl, e da d' El m'nè; purcicch' el n' i sonā bung, de mssei de cunting maraldì, ch' ei ē rì, e ch' ei sè dō convertì. Spo ai m'tù dui tocc' de lengn' grosc', adūm, sceoucche chisc', ch' i tegne t' la mang, sta unīs, e fatt d' ingfora 'ng strument, nominè crusc', spo i ai passè cung ciodi, che someia les spines, ch' t' conesces, mo plou stersc', les mangs sacres e i pisc' e l' à imbrunciè cui bracc' a spanà soulla crusc', ullacch' El à purdù dutt 'l sanc', ed è mort soutt les coionades d' che ria jent. Semìa ch' El n' i ā mai fatt mè a na persona, anzi, ch' El ē cung duttg' plengn' d' amùr, e deidā vignung, ch' 'l p'riā."

"O uomini pessimi e d'a orei crêo, (scràia 'l mūtt). E 'l Pere in Ceìl, El sopportā 'ng te delitto, zenza i fulminè? Iou i ess' accopè jou duttg' iou."

E Genofefa: "Mi picce, 'l Fì d' Iddì p'rià so Pere pur ei: Pere, dijōle, prdoneila; ei nè sa, cicch' ci sè fesc'. - E El è mort pur amur d'li uomini, e d' chi medemmi, ch'l ā cruzifiggè; e chesc' m'ssā est'r, zenza nè podō jì d'gung uomo a Paraisc', no iou, no tou. Quindi àle dè la vita incie pur nosc' amur."

'L bung fì stè illò starre ad ascoltè pro, [p. 75 modifica]

e belles legrimes i d'gorō jou pur les massalles couccenes; chella storia, fin a ſengn' mai aldida, l' à scommout cina al funz d'l cour. Cang ch' el s' ā suiè jou les legrimes colla pell de rech'l, ch' el ā indos, daman'l: "O cutang bung ch' el è 'l Fì d' Iddì; e ſengn' sarāle bengn' in Ceìl?"

"Sè, (respongn' la uma) sè, mi bung picce; so corp zenz' anima fò gnu mettū te na spelunca d' pera, simile a chesta, ch' abitung nos, e la porta d'l sepolc'r serrada sou cunung grang sass. Impō elle gnu vì indō 'l terzo dè; duttg' li uomini non ē impone rì; troucc' l' ascoltā e se convertī, ei l' amà, e pittā legrimes cialdes a sua mort. A chisc' s' ale dunque prejentè dò la resorreziung, e la ligrezza, ch' ei ā all' udei, i à fatt avei la grazia, d' l' udei ciamò plou ŏtes; mo cang, ch' el dijō, d' m'ssei jì al Ceìl pur udei so Pere, s' aggramai duttg'; mo El i consolā: — Nè lagrimede, e nè sè desturbe osc' cour; lassou, in ciaſa d' mi Pere elle 'ng post pur os, e i vade a s' l' ingjignè pro. Fajede sceoucch' i s' à ditt, e r'vareis pro mè, m' udareis, e osta ligrezza sarà perfetta, e degnungn' nè s' la podarà l' vè ia. E sebengn' che nè m' udareis soulla terra, s' assigurei, ch' i sarà dagnara pro os, cina alla fing d'l mon. — Spo i àle ciamò dè la benedisiung, ed è jou sou al Ceìl, e na neura d' or i l' à souttratt' ai oudli." [p. 76 modifica]"Ah' chesc' mess' est'r ste bell (scraiā 'l mūtt); e d' ſengn' sàle cocche nos sè stung'? sàle, ch' m'ssung vire t' chesc' bosc, e ch' l' udarung 'ng dè in Ceìl?"

"Zenza dubbio, El nes veiga dlunc; el è daimprò da nos, el nes ama, nes mett' ite d' bongn pingsìrz, nes deida a deventè plou prosc'. Purci, saste, mi caro, t' es 'ng bung fì, e mia consolaziung, mo perfettament'r bung nen este ciamò, e t'l cunescerās, a na piccera consideraziung. Se li uomini t' ess' fatt morì, nen este priè pur ei, sceoucche 'l Fì d' Iddì; anzi t' as ditt, che t' i esses accopè jou duttg', se t' esses podù; da chesc' cunesceste, che nè t' es bung, e d' n' avei na carità sceoucche 'l Fì d' Iddì. Nos dessung dunque deventè bongn' e plengn's de carità sceoucche El, s' urung i plajei al Pere in Ceìl, e ad El, e r'vè a Paraisc'. A chesc' fing nes deida 'l Fì d' Iddì al somiè dagnara plou in bontè, e pur chesc' fing elle gnu al mon e è mort soulla crusc'."

"Sengn', mi caro Schmerzenreich, saste purcicche i tegne dagnara chesta crusc' ing mang: ella m' recorda l' amur d' Chel, ch' à patì ed è mort pur nos soulla crusc', che nes ringforza a r'vè ci nos in Ceìl col patì e colla mort, ch' è pou incie crusc'; pur chesc' nes ella 'ng sengn' tang caro e venerabile." Cui oudli slungfà dalles legrimes seghiteila [p. 77 modifica]

spo: "Mi fì, i nè t' po lascè atra r'cordenza, che chesc' pure lengn' grŏ; mo cang ch' i sarà morta tem'l fora d' mies mangs freides e starres, e ringcur'l. E cang ch' e t' saras spo 'ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d' mette chesta piccera r'cordanza d' tua uma soul plou bell post d' tua maestosa abitaziung, ch' t' arrās; ciari gonot, o pengsa a Chel, che dang 'ng temp à lascè la vita pur tè; r'cordete de tua uma, che morī cung chesta crusc' ing mang. E vignota impormett d' estr plengn d' religiung e da bengn', d' vire puro e innozent, d' amè li uomini e d' i fa d'l bengn', ci a cost d' tua vita, s' el foss' necessario, e incie s' t' savesses de sigù ch' ang nè t' ringrazierà mai. Se t' faràs vign' ota, ch' t' i ciares a chesta crusc', chi proponimentg', e tuus operes jarà d' accordo col proponiment, arrà chesta miſerab'l arpejung d' tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere."

Chesta conteſa lungia ā indeblì l' amarada a na fōſa, ch' ella ē sforzada a scutè e palsè pur 'ng bung pězz, spo r'mettuda seghiteiela: "O mi Dì! se t' pudesses almanco r'vè pro to pere zenza ortè t' val intrighe; chè a tè picce debl e miſerabil mess' 'l est'r 'l iade pur chesc' deſert d' orror, pur 'ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d' crepp, 'ng iade lunc, d' fadìa e plengn' d' prigoi; mo Iddì tè darà [p. 78 modifica]la mang, e t' menerà felizement'r dal pere, ch' el t' à destinè soulla terra, sceoucch' El mess' nes deidè duttg' te chesc' deſert d'l mon plengn' d' guai, acceocche r'vungſe finalment'r felizi da d' El, unico e vero nosc' Pere in Ceìl, e pudungſe l' udei mūs a mūs. Nè te d'esmentiè pa d' tŏ cung tè les cūccies plenes d' latt, pur t' ringforzè, e 'l mazzung pur tè d'fenne. T' es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch' ella trionfeia pur sura i lŭs, Iddì sarà tua sogortè cuntra' vigne mala bestia, purcicche la sacra scrittura disc': — Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg', p'starà soutt liungs e dragungs.

In soulla sera c'rsceō la deblezza, 'l fle jē p'sōc, 'ng suiūs freit pur duttg' i membri d'l corp. Illò arrasp'la ciamò duttes les forzes adum, e sentada soung so lett d' must'l, i ciar'la fitt al fì sentè d'lungia, e cung usc' sottira mo sforzada, che trappassā l' anima d'l picce disc'la: "Ingjenedleite, Schmerzenreich, ch' i t' posse dè la benedisiung, ingsceoucche mia uma m' la dada, dananch' i m' ung vade da ella d'mezz: i creie ſengn' ch' mia ora sii daimprò." 'L pure fì injenedlè dutt in legrimes arbassa 'l mūs desconsolè a terra, tengn' sou devotament'r les mangs che tromorā, intang Genofefa mett suus mangs soung chel ciè gratt [p. 79 modifica]d'l picce, e pronunzia dutta scomoūta les parores: "Iddì t' benedesse mi fì, Gesù Cristo sii cung te, so spirito sii to conduttier e maest'r, acceocche t' vegnes ' ng om da bengn', t' schives dagnara 'l picciè, e ch' i t' posse 'ng dè indō udei in Ceìl." Spo l' àla signè colla crusc', abbraccè e bajè, colles parores: "Ascolta fì; cang che t' saràs inant'r li uomini, udaraste d' ries operes, mo n' t' lascè pa tra fora de strada d'la buntè; e inant'r la comoditè e les ricchezzes nè t' desmentiè ia tua uma infelize; purcicche se t' desmentiasses d'l mi amur d' miis legrimes, e dles ultimes parores da mè in punt d' mort, e te t' deventasses rì, foss'te da mè eternamentr separè in l' at'r mon. Ah! mi fì mantegnete ma da bengn'." Chilò i elle soffiè la usc' e finida s' lasc'la ia soul lett di patimentg, stlusc' i oudli, e lascea 'l mūtt in dubbio, se chella něscea gnē dalla son, o dalla mort; quindi s' injenedleiel jou d'lungia, e rump fora in legrimes e sospiri colles parores: "O mi Dì, ah nè m' la lascede morì! Gesù, Os fajella resorì." —

La mort è dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta, mo no da una pērt, no dall' atra è ceìs crudia la mort d'l giust, purcicch' el è Iddì ch' consola 'l moribondo, e chesta è ci na consolaziung pur i fiis, che resta. Genitori, dijei na bona parora a osta figliolanza denanche morì: les ultimes parores de 'ng pere d' na uma nè sè desmentiung lěre.