Storia di Santa Genoveffa/XV

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo XV.Ci d’vent’l sengn’?

../XIV ../XVI IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo XV.Ci d’vent’l sengn’?
XIV XVI


[p. 89 modifica]

CAPO XV.


Ci d’venf'l sengn'?


Valgungn' angn' dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc' di rittri su amizi e d'l fedēl portaermes d' condù 'l conte val ŏta fora d'l ciastell, e les proves d'l consolè derzā plang plang fora valc. Pur chesc' ung à fatt 'ng grang convito, cung allegries d' musiga coll arpa e ciantamentg' solenni e d' bonavouia, 'ng n' at'r à ingjignè 'ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell, 'ng terzo ejibì na ciaccea, e dea ch' el amā chesc' d'vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc' l' unico, pur 'l destò da sua malinconìa. Gnūs soura d' chesta sua ligrezza i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d' purceì salvari, d' cerf, laurz, e luus; d' te tirz ēlle illaota aſsà fora pur i todesc'; e Sigfrid nè desprijà nett nia la compagnìa di cavalieri; anzi soul consei d' Guelfo àle istess ordinè na grang ciaccea, e à inviè duttg' i cavalieri a comparì. El fō soulla fing [p. 90 modifica]

d'l ingvēr, e ang ā m'tù 'l prum dě serengn' ch' gnē souna nei fresca; finalment'r ēle gnù 'l dè, e da dumang adora elle piè ia 'l conte, in compagnìa de duttg' i nobili cavalieri d' sua vijinanza, d' troucc' servidūs, vignung a ciaval, cung atri ciavai da soma o musc', spo ciangs da ciaccea. I cŏr dò l' uso, ingherdenī pur 'l bosc, ch' el ē 'ng gusto, el ē ci gnu coppè jou na grang quantitè d' purceì salvari e d' cerf. Incie 'l grof s' ē imbattù teng animal, che sceampā: e el 'l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d' Genofefa, illò s' è r'tràt l' animal te sua tana; e el ē meffo der la cerfa ch' ā nudrì cung so latt la uma Genofefa e 'l fì tangn' d' angn'. 'L conte è gnu jou dal ciaval, ch' el ā tacchè pro 'ng pecc', i è jù dō al fostù d'la cerfa soulla nei fresca, e ' l fostù l' ā m'nè pro la caverna; illò i dàle ite na udlada, e s' è spordù a udei teng pizz na figura umana stlarida, ch' somiā 'ng mort: ella ē sua fomena appena levada dalla grang marattìa, tang debla e miſerabile, da n' la pudei plou tignì fora te chella boscaia, pur chesc' s' aspettāla teng curt la mort.

"Este tou creatura umana? (scraia ite 'l conte) vì fora t' l luminŭs;" e Genofefa fatta ite t' sua pell' d' bīscea, les sceables curides dai ciaveis lunc' blancojings, i bracc' ei i pisc' desnūs, tromorā da freit, smŏrta sceoucche 'ng signāl. [p. 91 modifica] "Che este tou? e cō este r'vada chilò?" damana 'l conte, intang ch' el zessa intimorì: el nè la conosceō plou. E ella all' ingcuntra l' ā conesceù alla pruma odlada, e respognō cung usc' lamentabile:

"Sigfrid! i sung Genofefa, tua sposa, ch' t' as condannè a mort, mo Iddì sa mia innozenza!"

'L conte ē r'stè sceoucche tocchè dal tarlì, in dubbio s' el ceauriā, o s' el ē veritè dang i oudli; anzi ch' el fantinā pur la grang pena, ch' el ā, e t' chel bosc spaventūs bengn' dalunc' da sua compagnia tignŏle d' avei lo spirito d' Genofefa dang sè.

Ahi! (scraiel, cung usc' dutt' appassionada) tou t'es l' anima d' mia d'fonta sposa; e purcì vegneste ciamò a mè recordè mia colpa? Ah, chilò èle dunque d'ventè l' orrendo delitto, èle chilò sepulì to corp mort? Ah' zerto elle 'l cadavere, che nen ā pesc' te chesta spelunca, purcicch' i vegne iou chilò a pestè soulla terra, macciada da to sanc, e to spirito vengn' dessenè ingcuntra all' assassing, dea ch' el à l' ardiment d' gnì daimprò dalla chīta tua sepoltura. O! desfanteiete amabil signal da mi oudli, la cosceienza m' cruzieia zenza aſsà; torna al luc d' pesc' e preia pur mè miserabile, che soulla terra nen elle plou speranza pur mè d' gode val; almanco nè mè comparì dant inna figura tang spaventoſa, mo plouttosc' in forma ange [p. 92 modifica]

lica, e assigureieme d'l perdon." "Sigfrid! mi caro sposo (dijō indò la donna desfigurada) i nè sung 'ng spirito no, mo tua Genofefa, tua sposa, ch' è ciamò in vita, dea che chi dui bongn' ommi, ch' m' dō accopè, à sconè mia vita."

'L conte ē smort dal orror, el i gnea scur dang i oudli, e l' anima confuja nè pudō capì les parores, ch' ella ā ditt, i ciarā ma fitt cung oudli cristalliſà, sceocche de spid'l, e la tignì tres pur 'ng signal.

Spo l' àla piè liſirmentr t' la mang, ch' el i struffa attira, cung usc' d' spavent: "Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea, o mèneme impara te tua fossa, purcicche la vita m' è 'ng peis, 'ng sliſirament la mort."

Genofefa i ciara dunca cuna graziosità e affeziung angelica e disc': "Mi sposo amatissimo e bonissimo, dunque nè mè conesceste plou? Ciareme avviſa, ch' i sung tua fomena; sent mia mang coll' anell, ch' i à ceaffè da tè; r'vengn' a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea."

Alla finada s' àle r'metù dall' impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s' àle lascè jou avvilì dang su pisc' e tengn' 'ng pezz i oudli frem soung chi trattg' d'l mūs smagrì, zenza pudei gnì cuna parora, cina ch' el s' ā sfoghè e rott fora teng rū de legrimes, e scraia: [p. 93 modifica]"Ah sè, chella este tou, tou mia sposa! tou Genofefa! pur mia colpa r'vada ang te stato. I nè sung plou degn' d' alzè i oudli a tè, incie nia d' r'stè soulla terra; mo i tè scongiure, dimme: poi sperè p'rdon?"

"Iou nen à mai aibù avversiung a tè, caro sposo, e mi amur a tè nè s' è mai sfridè, purcicche i sung siguda, ch' t' es stè ingiannè: leva sou dunque, ch' i te poss' abbraccè, ciara cocch i pitte dalla ligrezza d' t' avei ceaffè."

El singfidā impò appena ai ciarè t' l mus, e dijō: "Incie 'ng refflung nè, nianca na storta parora? Angelo d'l Ceìl, anima santa, ah, ci mai ai iou fatt, cang, ch' i à aibŭ l' ardiment de t' offende?"

Dàte pesc', Sigfrid, e tengn' dutt fatt dall' orei d' Iddì. El è ste bung pur mè, vire te chisc' bosc'; i onori e les ricchezzes m' ess' forsi tratt fora de strada, intang ch' i à ceaffè Iddì e 'l Paraisc' t'l deſert." Intrattang vegnel Schmerzenreich adarlerc, vistì te sua pell de rechl, descuz, i pīsc' ciamò mōi, pur avei m'ssè p'stè te nei, ch' el n' ē ciamò illò cutanta, spezialment'r t' les fezzūres d' les creppes. Soutt al bracc' portāle erba bella fresca, imp'rmò coiuda soulla rūa d'l rū, t'la mang āle na raìsc', ch' el sè mangiā. Cang ch' el odō 'l conte vistì in pumpa da cavalier, e 'l smazz d' plumes, ch' svatā soul elmo (ciappel d' ferr) [p. 94 modifica]

elle r'stè 'ng pezz spordù e fremm, spo scomanc'l a scraiè:

"Ah uma, è chesc' forsi ung d' chi rì uominì ch' s' ŏ accopè? Nè pittede, i nel lasce suzzedè, denanche s' fa valc a os, m'ssarāle pa m' to la vita a mè."

Mi caro fì, n' avei pŏra da el, mo ciari, e vi, baji la mang, el nè t' fesc' nia, purcicch' el è to pere. Iddì l' à m'nè a nes deliberè e condù a nosta ciaſa.

A chestes parores s' àle quietè 'l mūtt, e sta ai ciarè e a considerè Sigfrid. Sū ciaveis fosc' grattg', 'l frunt alt, i oudli grangn' e vīs, l nēs 'ng pū gumbe, la boccia piccera, in somma duttg' i trattg' d'l mus è retrattg' d'l pere, che a considerè chel picce angel teng stato tang miſerabile, m'ssā indŏ pittè; el s' l' abbraccea e 'l baja colles parores. "Mi fì! mi fì! O mi Dì! (e cang ch' el s' abbracceā intrami dui cui oudli al Ceìl continueiel) o mi Dì, massa felizitè pur chesc' pur cour, che nè s' aspettā mai d' udei teng colp fì e sposa, sceoucche ei foss' sincà dall' at'r mon." Medemmamentr tignō sou les mangs Genofefa e in posiziung d'vota priāla verso Ceìl: "In veritè, mi bung Signur! Os seis infinatamentr ricc d' sincundes, e saveis paiè li uomini magnificament'r, cung angn' intirz d' felizitè 'ng moment d' tribulaziung sopportada; pur chesc' S' ringrazi infinitament'r!" Spo eſi restà duttg' trei im[p. 95 modifica]

mobili zenza parora, purcicche 'l cour rajonā cu Iddì cung sentimentg' ch' leinga umana nen è capaze di spieghè.

Finalmente damana Genofefa plena d' pora all' om: "Vii ciamò mi genitori? Sè stai bengn' incie t' sū vedli dìs, tegni ci ei, ch' i sii innozente? El è belle sett angn', ch' ei pitta pur mia mort, e da sett angn' ingcà nen ai mai plou aldì nia d' ei." E el: "Ei vi ciamò, è in bona sanitè, ei sá ch' tes innozente, e zenza intardivè m'narai 'ng currier a ciaval colla felize novella, ch' t' es ceaffada." Genofefa alza indò i oudli al Ceìl cung legrimes d'ringraziament. "Mi Dì," disc'la, "sii dunque laldè Osc' sant innom, purcicche ais esaudì mīs preghieres, ais contentè duttg' i desideri d' mi cour, m' ais finmai conzedù, cicchè i n' m' ess' infidè a desiderè: Os ais condutt mi om san dalla verra, ais fatt gnì a lum mia innozenza, m' ais deliberè d' ai orrori d'la p'rjung e dalla mort, m' ais mantignì cina al moment ullacch' i po consignè mi fì t' i bracc' de so pere, e i po ciamò udei mi vecci genitori. O mi Dì, Os seis 'l vero amur!"

Dea ch' ella nè pudō plou tignì fora t'l freit, descuzza t'la nei, āla spo m'nè lo sposo t'la caverna, che s' è chinè jou è ju ite, e osservā i pareis groi, la piccera crusc' d' lengn' e la pera sf'riada dai jonedli d' Genofefa, e 'l lett d' mustl, les massaries d' chirbes, e i cestc' [p. 96 modifica]

d' routes; spo s' elle sentè dlungia la sposa, s' à tut l' mutt su i jonedli, e i dà 'ng atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecceŏs fosc', ciamò ciarià d' nei, spo rump'l fora teng pittament e disc': "O Genofefa, ci miraco d'la divina onnipotenza mai t' à mantignì te na boscaia tang spaventoſa; forsi chel, ch' Iddì t' à m'nè pur 'ng angel la speiſa dal Ceìl? ahi! sett angn' lunghissimi m'ssei ste zenza 'ng buccung d' pang, zenza ' ng ceum d' guant, descuzza soulla nei d' ingvēr, la fia deng duca auſada a mangiè fora d' massaries d' or e d' arjent, tratta sou in purpura e seda, ch' stentā a soffri 'ng zeffir (vent jintìl) ch' soffla. Pur at'r bengn' che scarmettina dal patì, e dal travaliè, t' vīs impò; purcicche na p'rsona da bengn' sopporta les tribulaziungs!"

Ella i salta t'l baiè, e disc' cung ligrezza zeleste: "Scuta ma e nè baiè plou d' chesc'; i ā pou ci chilò mies ligrezzes: e t' i palac' manciel forsi crusc'? aste tou forsi patì manco co iou? Fing alles lamentaziungs, e trattengn' te in t' atri pingsirz. Ciari a to fì, fresc e vī, colles masselles rostes, sceoucche na porpora, san e gaiert, cung speiſa d'l dutt ordinaria e aria sana. Soul ciastell c'rsceŏle forsi sou massa d'licat, e ſengn' foss'l ghel, graſumè al per d' i atri mittungs di Signurc'. Godetla dunque e ringrazia a Iddì."

Spo àla cuntè sou, cocch' Iddì l' ā mantignida [p. 97 modifica]

cung so fì mirabilment'r dal moment, ch' la cerfa ē gnuda la pruma ŏta t' l andr, cina a chel, che ceacceada dal conte sè n' ē sceampada illò; e el scoltā pro scommout e incantè. Soulla fing disc'l: "Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament'r sapient riguardo ai mezzi pur nes mantignì; e tou, mi fì, nè te desmentiè mai chesc'. Cang ch' t' es gnù trasportè piccea creatura chilò pur ordine d' to pere, e la uma nè t' pudō mantignì, anzi d'buriada cung tè m'ssā est'r ia, s' à Iddì liberè dalla mort colmezzo d' chesc' animal; e cang che la m'ſeria d' tua uma ē r'vada al sommo, in foſa da i la m'ssei presc' zede, e tou te chestes boscades orrendes, plenes d' lūs, t' esses m'ssè est'r ia soul iade a mia abitaziung, e d'gungn' m' ess' dè notizia d' osta necessitè, meffo der illaota elle ste chesta pura bestia zenza favella ch' m' à ortiè cina a os. In chesta maniera zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so der temp in aiut colles solites legges naturales: pur chesc' confidi dagnara ad El la cura d' tua vita." — Basta ch' s' lasceungſe cundù, la provvidenza, buntè e sapienza d' Iddì nes mena sigū 'l plou bengn' pur dutta la vita, cina ch' sung al fing, soung Paraisc'. —