Storia di Santa Genoveffa/XVI

Da Wikisource.
Capo XVI. La gh’rlanda pur i patimentg’

../XV ../XVII IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo XVI. La gh’rlanda pur i patimentg’
XV XVII


[p. 98 modifica]

Capo XVI.


La gherlanda pur i patimentg'.


Duttg' trei è gnus fora dang la caverna scomottg' ciamò, e coi oudli mōi dal pittè, e 'l conte s' mett a ch'rdè adūm su compangn's; destacca dal cōl 'l cŏr da ciaccea d' arjent, sbumfa ite 'ng soffl, ch' i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc' e lerc, e 'l mūtt plengn' d' morvouia, ch' el nen ā mai aldì val d' te, orō pou ci el s' purvè a sofflè laite, e la uma, s' bengn' ch' ell' ā tang pittè, a udei, nen ē bona chilò d' s' tignì 'l rì.

A chesc' son salta da mille perts i cavalieri arlerc, e i servi d'l conte; duttg' resta plengn's d' morvoia, a udei la donna megra e smarida a sua mang, e l' amabil ragazz soul bracc'. Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei 'l conte, la donna, e 'l mūtt colles legrimes ai oudli. Finalment'r alza 'l grof sua usc' rotta: "Nobili cavalieri, servi fedeli pungsede, (disc'l) chesta donna è mia sposa Genofefa, chesc' è mi fì Schmerzenreich." — El n' sè lascea spieghè la morvouia e 'l spavent a chestes parores, mille coses sè baiang ca e là, da ceant pert's aldìng vigne sort d' dimandes: "O Dio! ah cō mai! chesta nosta jintil prinzipessa." — Mo nell' àng pa accopada? Ella r'sorida? El nen è possibile. — Mo sè, impò ch' ell è ella. O Dio' in ci stato miſerabile; [p. 99 modifica]

ci ceìra smorta! — O vemmo nosc' picce conte! ci 'ng bung e bell mūtt!" E tra chesta r'belliung d' ligrezza e compassiung, d' morvouia e curioſitè, s' renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d' condolenza e contentezza.

'L grof cunta in curt i fattg' prinzipai d'la storia, e dà cutangn' d' comandi a su fantg': dui cavalieri reita in galopp al ciastell a dō guant pur la contessa, a fa injignè na lettaia ('ng lett portatile) e ordinè ia dutt pur so ritorno. Spo àle incie comanè, ch' ang cungduje illò adarlerc besties da soma, d' abinè legna da fa 'ng bung fuc teng pizz sūtt soutt ang crepp, ch' sporc' sura fora, pur preparè illò 'ng past. El istess, à d'sliè sou la poccasc', tratt e destenŭ fora d'lungia 'l fuc na cuerta, à corì la sposa d' so proprio mantell da d'ingvēr, coucce, sceoucche porpora, e sottratt d' piliccea būrna, i à dè 'ng grang fazzorel pur s' curì 'l ciè cuntra 'l freit, e l' à fatta sentè d'lung d' el. Spo i ē'le gnu pro i rittri ch' la conesceō denant, a i fa i complimentg' plengns d' r'spett a i desmostrè l' impressiung e la ligrezza, ch' i implī fora 'l cour. Dō chisc' 'l bung Guelfo, ch' ē appena bung d' aspettè tan dī, cina ch' i cavalieri ess' finì a fa su doveri, è jù dangfora a duttg i servidùs, colles mangs ingroppades e les legrimes ai oudli e disc': "Signura illustrissima ſengn' [p. 100 modifica]sungſi ligh'r, ch' i Mori nen à fruzzè mi ciè blanc, dea ch' Iddì m' à conzedù d' est'r pr'jent a chesc' spettacol d' doreja; ſengn' mouri cung ligrezza." Spo s' ale tutt 'l mūtt t'l bracc', l' à bajè soul mūs, colles parores: "Siiste bengn' ingnū, cara creatura, vero r'tratt d' to pere, cresc' sou nia atrament'r ch' el, nobile brao; amabile saurì sceoucche tua uma, bung e d'vot sceoucche intrami dui."

Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d' jent, a est'r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo. A udei tang de coses nouies pur el, nè zedōle d' urei savei, e d' damanè, e duttg, Guelfo spezialment'r s' la godō ad aldì les dimandes e osservaziungs siccades d' l mūtt fresc, incandenò spiritoso e dalla urella curta. La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl, ch' i fajō la m'demma impressiung, che a chi popoli salvari, che l' udō la pruma ŏta, e cr'dō che l' om e l' ciaval foss' dutt ung toc, quindi damanāle: "Pere, elle dunque ci uomini cung cat’r giames?" Cang ch' i ommi ē gnūs jou dal ciavăl, e ch' el i ē gnù m'nè daimprò 'ng scimb'l, disc' 'l al pere: "Ullacch' ais tutt chestes besties, naota chilò no, ch' el n' ung n' è d'gunes?" A udei 'l piss d' or e d' arjent in boccia, scraiāle: "Mangi dunque or e arjent chisc' animai?" Cang ch' el udō spo ch' 'l fuc vardō sou, e sintī cutang bung, ch' el fajō, [p. 101 modifica]damanāle la uma: "Elle ste dunque li uomini, ch' a tratt 'l tarlì dal Ceìl, o èle ste Iddi, ch' l' à lascè dè jou? In veritè, chesc' è 'ng bung dono dal Ceìl! Caŏs, mia uma, s' essung saipù dutt chesc', i l' essung priè a chel bonissimo Signur! Cutang bengn', ch' el nes ess' oghè d' ingvēr.

" A mezz' al past gnēle portè ordura d' spezial bellezza; ch' tirā ploucche at'r a sè 'l attenziung d' l mūtt; e a tŏ 'ng bellissimo pom in mang disc'l: "Forsi abitaiſe, pere, t' lūsc', ullacch' el nen è d'gung ingvēr, ch' portais cung os fruttg' tang bi fresc'? O cutang da jalzang, ch' osc' paisc' mess est'r!" El s' indorā appena a 'ng ciarciè ung, el è picciè, mināle, a mangiè fruttg' tang d'licatg'. Ingcandenò i ciarāle cung grang attenziung a 'ng gōte, mo n' s' ingfidā all' azzicchè, spo l' āle piè ite bell bell' e dijō cung morvouia! "Co ella pa, ch' el nè sè dlega? nen elle pa de dlaccea?" Ad aldì, d' cicch' el è fatt, e a udei tres 'l spid'l 'l mūs d' sua uma e de duttg, de chicch' ē pro meſa, mett'l pro: "Cutang d' belles coses à cr'iè 'l bung Dì, ch' i nè con'sceō d'nant! Canch' 'l servidù i ā dè 'ng taì sfriè licceorant sceoucchè 'ng spid'l, e luminùs sceoucche arjent, e el s' udō 'l mus laite, s' àle spigorè, e tromorā; e ŏc' 'l taì cung pora soull' r'dùs, pur nè tocchè 'l mutt, ch' el minā, ch' foss' laite. Chesc' n' pudŏle capì, e sua morvouia [p. 102 modifica]e ligrezza ē colma, a udei, che l' immagine t' l taì fajŏ la grigna da rì, o la ceìra sceōda, sceocch' el la fajō istess. Ingsceou descedā sou chel mutt d' morvouia l' allegrìa d' chi da past, e 'l lunc pittè d' l pere e d' la uma à barattè cearà cung vera ligrezza, e i ritt'ri e i fantg' s' la godō impara.

Cear la fing d' l past elle capitè 'l currier colles iestes alla contessa, ch' è ritornada t' l andr; s' è dan dal dutt injenedlada pur ringgrazziè a Iddì, ch' El l' à mantignuda tang dī illò e d' la mirabil liberaziung; spo s' à la vistì, s' ā tutt la crusc' d' lengn' cung sè, pur amabil r'cordanza d' suus penes, e s' ung va — s' oc' ciamò ingcearc e i da na udlada colles legrimes d' ringraziament ai oudli a sua ciaſa d' sett angn' coll' ultimo addio. — Ah! 'ng luc, ullacch' ang à fatt buntè, vegnel dagnara ērsura ad arbandonè, sii tang burt chel oie: nosta felizitè sta t' la buntè soung chesc' mon. — Dea che la lettaia n' r'vā ciamò adarlerc, purchesc' soutt alla marenna i servi ā int'rciè grang rames d' lengn's adum e ā fatt 'ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura, e Genofefa e 'l fì s' à comodè laite, e la compagnia s' è inviada cuntra 'l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich, ch' s' à attira ponù ite. Appena ch' l' accompagnament ē fora d' l bosc, s' imbatti tena folla d' jent [p. 103 modifica]

ch' s' ā abbinè e ē gnus ingcuntra a Genofefa, alla novella, che sceoucche 'ng tarlì s' a spanù fora pur la contea e i lusc' vijings, ch' la bona contessa ē gnuda ceaffada.

Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè 'l frell souna brōccia, m'tù dapert la roda, tratt indōs 'l plou bell guant, arbandonè ciaſes e villes, tolando fora i amarà, e chicche m'ssā ste lapprò, pur saltè a udei la bona signura, e tang plou daimprò ch' la schīra d' compagnia r'vā al ciastell, tang maiù gnē la folla dles persones, ch' la saludā cung ceìghi e scraiamentg' d' ligrezza, nia zenza legrimes d' consolaziung.

Tra chella jent, ch' gnē ingcuntra alla compagnia d' Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies, cung scusces taccades soul ciappell, e soull mantell da pellegring, che dalles perts d' la lettaia s' ā lascè jou dang i pisc' d' Genofefa. El ē i dui soldās, ch' ā aibù da Golo 'l comando d' l accopè; intrami, mo spezialmentr Conrad i pr'iā perdon, d' l' avei arbbandonada alla m'ſeria te chi bosc', pur pora da Golo impede la m'nè dai genitori t' l Brabant. Spo cuntai, ch' ei ā fatt 'ng pellegrinaggio te chel paisc', e attira dō chel fatt, pur cicch' ei nè s' udō sigusc' d' la vita dal maestr de ciaſa; e ch' ei ē r'tornà dang pucc' dis da chesc' iade, mo dutt i nascundung, ma solament'r i parentg' 'l pudō savei, e ē spo [p. 104 modifica]bundernà ca e la, e tignō la contessa pur da dī morta, mo ē intennùs d' tignì dutt in ascusc', pur n' i fa crusc' nouies al conte. Ei damanā cocch' al ā pudù d'venté, ch' la nobil contessa nen ē morta da fang e pur 'l freit, e nia scarzada dai lūs; e la finī, cung dì d' avei tignì pur desigù, che uma e fì bell da dī ess' messè morì dena mort ciamò plou crudia d' chella ei i dō fa. Genofefa i ā comanè a levè sou, e intang ch' ella i strenjō a intrami les mangs dijōla: "Dō da Iddì sè sungſi a os debitt mia vita e la vita d' mi fì; e incie tou, mi caro piccie, t' messes i ringraziè, purcicch ei ā 'l comando, d' t' accopè, mo ei à urù obbedi plouttosc' a Iddì, ch' ali uomini." A chestes parores, d'gorōle legrimes d' consolaziung. Spo àla continuè: "Elle dunque vei, ch' el nè s' n' ingruva, de nes avei sconè?" "O bung Dì (respogni) illaota nè savōngſe fa at'r, che s' lascè la vita, mo ſengn' sen anadungſe, d' avei fatt trou massa puc, purcicch' el foss' ste nosc' dover, d' mette nosta propria vita in prigo pur osc' bengn', e sè menè ai duchi d' Brabant." Spo injenedlà dang dal grof pr'iāi, ci ad el perdon, e ringraziā, ch' el à aibù compassiung d' les fomenes e di fiis, ch' ei à arbandonè; a sua morvouia avi aldì, cocche la nobil contessa t' sua ultima lettra i ā raccomanè allo sposo, e sung chesta generosa preghiera āle el deidè da pere les fome [p. 105 modifica]

nes e i fiis. A chesc' Sigfrid s' esterneia: "Iou nè savō nia d' osta compassiung verso mia Genofefa e nosc' fì, e incie zenza 'l savei ai fatt, chel i à fatt, purchesc' s' elle verifichè la promessa d' l Signur: — Chel ch' è misericordioso ceaffarà misericordia: — e iou nè manciarà incie da ſengn' inant ad aiutè ostes families." L'và sou, e t' l jì dō alla lettaia dijō Ruggèr all' at'r: "Vè, sengn' elle d'ventè chel ch i t' ā ditt: a fa d' l bengn' nè dessung avei pora, s' el manaccea incie val prigo: tert o abbonora ceaffung dagnara 'l paiament."

T' l passè 'ng picce bosc, ullacch' el jē la strada, Genofefa ā 'l ciastell dang i oudli: duttes les ciampanes sonā adum, e chel sonè fajŏ imp'rmò d'gorre les legrimes; 'l popol s' ā abbinè alla r'ceve zenza ch' el foss' ste sollezitè da valgungn; la popolaziung ē zenza numero affolada, ch' aspettā ert da pudei udei gnang la contessa. Finmai sou i lengn's ēſi arpizzà cear tru, soulles finestres, soui tettg d' les ciaſes cear strada ēle jent: duttg' orō udei plou daimprò, ch' ei pudō, la signura amada, e tan dī tignuda pur morta; e pur soddesfà ai desideri d' la jent, àng davērt sou la lettaia, ch' è portada da dui mūsc'. Duttg' i oudli ŏtg' ad ella, vigne boccia scraiā dalla ligrezza ch' 'l son dles ciampanes comparī dalunc' e deb'l. Ella stē sentada cung modesta umiltè, tignŏ i oudli bāsc' desturbada pur tangn' [p. 106 modifica]

d' onori, col mūtt t' l bracc' tres ciamò t' sua pell' d' rech'l e la crusc' d' lengn' t' la mang. Dalla pēr derta 'l grof a ciavall, dall' atra 'l veccio Guelfo; spo gnēle i dui pellegrings, e do chi la cerfa, mestega sceoucche 'ng ciang, i cavalieri e i fantg' implī fora la compagnia.

Al passè chella schira compagnativa pur mezz la folla n' ēle ch' scraiā: "Vella, vella, l' ezzellentissima cara signura, o cutang smarida e scomoūta! ingsceou mess'l estr'r ste Maria a pě d' la crusc'." Atri: "Ciaramo 'l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc' ing mang, s' el ne someia 'l picce S. Jang Battista t' l desert!" E atri indō: “Considerede che cerfa! Ah! incie les besties zenza r'jung mess' i orei bung alla bona e d'vota contessa." Val uma alzā so fì inalt e i mostrā la nobil dama, e i dijō: "Veigheste chella, ch' è gausa, ch' i legrimā tang gonot, d' chella, chi t' à contè tan d' otes: ella nes è gnuda tŭta, denanch' t' udesses tou 'l luminūs." O val pere: "La veigheste illò chella ch' t' fajō d' l bengn' cang ch' t' ēs d' cūna." Valgungn' vedli, ch' ā stentè a s' tra allerc colla mazza, pittā dassenn dalla ligrezza, e i bracc' smagrīs, i jonedli e dutt 'l corp tromorā dalla blotta festa, ch' i dē ti nerf.

Cangche Genofefa ē r'vada soung piazza d' l ciastell ceaff'la dang porta duttes les dames e jones nobiles d' la vijinanza, zenza est'r intenudes, [p. 107 modifica]

abinades pur r'eceve la contessa. Duttg' ē r'gusc' d' sua innozenza, s' la godō d' l amirabil deliberaziung, e ā na spezial ligrezza, d' s' avei abinè da sè, zenza ch' ung su manciass', duttg' r'con'sceō in chel dè 'l trionfo d' la virtù feminile, la festa d' unur pur les dames e jŏnes, pur chesc' ē ci vignung vistì da santūs, desco les grang festes. Tra duttes ēle na bella jŏna vistida d' blanc, 'l cŏl fornì dena morona in bellissimes perles, ch' i presentā a Genofefa na gherlanda d' granetteis intrceada d' flus blancies sceoucche la nei, figura d' l innozenza e fedeltè, e dal sedlott impedida stentāla a gnì colles parores:

"Tollede a innom d' nos duttg' chesta gh'rlanda, immagine d' chella bella corona trionfale, ch' s' aspetta in Ceìl."

Dea che la contessa nella con'sceō, i àng ditt, che chella è Berta, che d' catordesc' angn' ē juda alla vijitè te pr'jung, e pur gausa, che chesta ē stada l' unica p'rsona, ch' s' n' ā tutt sura d' sua desgrazia, dov’la incie est'r la pruma ad avei pērt al trionfo e ai onori. Illaota i ciar'la plou avviſa, e cunesc' les perles, e s' recorda l' ŏt terribile dla p'rjung. "O bung Dì, (sospīr'la) chè mai l' ess' ditt, cang ch' i m'ung jē da chisc' murz d' mezz come delinquente, col fì al cōl, ch' i r'tornass' in chesta maniera. — Os sù, o Signur, udōs dangfora mia presente consolaziung. O Berta! s' t' pro [p. 108 modifica]

ves ſengn' d' consolè e pr'miè l' innozenza, ci i toccarale mai in Ceìl?" E cung chestes parores àla tutt cung modestia amabile la gh'rlanda dalles mangs d' la jŏna.

"Chesc' è giustizia, ezzellentissima siora, (disc' Guelfo); soulla terra l' innozenza nè vengn' dagnara onorada, e el è na raritè ch' ella aie 'ng dè d' trionfo compagn' a chesc' da ingcou; mo Iddì 'l lascea suzzed'r na ota o l' atra, pur nes dè na ciercia ingsuza d' chel, ch' s' aspetta in Paraisc." E ŏt al patrung: "Signur," disc'l, "t' ottant' angn' m' r'cordi d' est’r rtornè gonot vinzitor soung chesc' ciastell, mo 'ng dè d' ligrezza compagna a chella daingcou nen ai mai porvè."

Soung chesc' disc' 'l conte: "Iddì istess à ordinè chesc' trionfo d' la virtù pursura 'l vizio;" e duttg' i cavalieri e les madōnes laldā pro da d' alt chesc' giudizio; les jŏnes s' ē convegnudes, che la mortilia cung flŭs blancies, sengn' d' l innozenza e puritè e d' fedeltè t' l matrimonio, à da servì d' gh'rlanda d' les nūicces, desch' el è ciamò l' auſanza in plou lusc' todesc', e no incie di Ladings? La ligrezza d' chel dè, les trouppes legrimes, e i baià luntg' ā indeblì Genofefa a na foſa, ch' ella gnē pura: quindi l' àng portada t' sua stanza, ch' ē stada tangn' d' angn' outa; ella ringrazia ciamò Iddì pur la deliberaziung mirabile, à ciamò urù udei la vedoa e i fiis [p. 109 modifica]

d' Draco pur i assigurè d' sua proteziung, spo s' āla ponù t' l lett belle fatt sou, e la fedele Berta è restada da illaota ingcà pro d' ella. — R'cordungse dō les parores d' Guelfo, che les desfortunes in chesc' mon nè s' muda dagnara in fortuna, che in regola Iddì paia fora 'l paiament d' les tribulaziungs sopportades pur El imp'rmò all' ora d' vouies, in l' at'r mon. Chel paiament chiriunde, chel dura dagnara.