Storia di Santa Genoveffa/XVIII

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Capo XVIII. Frutt di patimentg’ d’Genofefa

../XVII ../XIX IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo XVIII. Frutt di patimentg’ d’Genofefa
XVII XIX



[p. 118 modifica]

Capo XVIII.


Frutt di patimentg' d' Genofefa.

Appena ch' ang āva aldì incearc, che Genofefa ē gnuda ceaffada, gnēle jent ad arlerc in grang quantitè pur la udei; e Guelfo, soung sua parora da cavalier, i m'ssā lascè r'vè dant duttg'; e el n' ē na folla immensa, mo chīta, e cung bella maniera gnē duttg' cina soung usc' nè s' ingfidā a sè moure o ji 'ng vare plou innant. I ommi sè desmostrā plengn's d' respett sceoucch s' ei foss' te dlisia, col ciapell soutt 'l bracc', i piccei mittungs soul bracc' d' la uma tignō sou les picces mangs.

Pur solito ceaffāng la contessa sounung canape vistida d' blanc. Ella sè sentā spo teng scangn' da spones; i trattg' d' l mūs venerabile, plouttosc' smort, desmostrā tres na dignitè zeleste, e n' amabilitè e grazia, ch' ella parō d' estr teng raggio d' gloria. Cuna usc' amabile i portāla dagnara dant a duttg' parores, ch ei nè s' desmentiā lĕre: "Mia bona jent, dijōla, me fajeis na grang ligrezza cung osta visita, i m' la gode d' osc' amur, ch' s' interessais d' mi patimentg' e d' mies ligrezzes. I nè po fa cun d'manco de pungsè che nen aiſe ci os alles outes val da patì; i sa, ch' ung o l' at'r d' os à grang tribulaziungs da sopportè, mo amede os Iddì e confidede in El, spo nè se perdede d' ardiment, El delibera [p. 119 modifica]

chicche l' ama da vigne necessitè, e vengn' in aiut, cang ch' ella pè desperada; tang maiù la nezessitè tang plou da imprò la mang d' Iddì, purcicch' El fesc' dutt pur nosc' bengn'; na prova evidente aiſe t' mia vita."

"Cuntentesse cung chel tang, ch' ais, s' el foss 'ci puc; chè incie col puc pong m'nè na bona vita, chesta sperienza ai fatt t' l deſert. Seiſe pou tang puri ch' oreis, d' plou arreiſe dagnara, ch' iou nen ess' te bosc, na ūtia almanco, 'ng ceum d' guant, 'ng lett, d' ingvēr 'ng fuc da sè scealdè, e 'ng pude speiſa sana; d' plou nè mess'l nia avei l' uomo. N' i ceaffèi sou amur alles robes d' l mon, nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì, ch' è vì, e po fa di ricc' puri, e benestanti fora di puri; d' chesc' aiſe in mè 'ng esempio, ch' è ciamò in vita.

"Tignisse pro Iddì in oraziung fervorosa, mantigniſse d' coscienza netta, chè chicche s' tengn' a Iddì, e l' à dagnara t' l cour, porta 'l Paraisc' in sè istesc'. La s. oraziung dà forza pur fa 'l bengn' e pur sopportè 'l mal e ruva cina al trono d' Iddì onnipotente, e nè va mai fora a oŭt; 'ng bung plomac' morjell è na bona coscienza te vigne tibulaziung! in p'rjung, ing marattìa e ing mort, iou l' à porvada.

"E s' la coscienza s' mort: e chè nè sent rimorsi, incie zenza avei commettū grangn' [p. 120 modifica]

delitti, sceoucch' ang m' incolpava me? purvede d' fa a una cung Iddì, a chesc' fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori, pur fa El la penitenza de nousc' piccià, confidede in El, ch' à dè so sanc, pur nes fa avei 'l perdon. Se minung d' est'r zenza colpa, nés ingiannungſe, mo se r'conesceung nousc' d'fettg' Iddì giust e fedele nes perdonerà, e purificherà cicch' è macciè.

"Ascoltede 'l Vangele e les s. dottrines cung bona orentè, e gnareis dagnara plou da bengn', purcicche i predicatori d' la fede vengn' colla crusc' t' una mang e col liber t' l atra. Ciamò naota, scoltede sou 'l Vangele, tollel'l a cour, purvede d' vire daō suus dottrines, purcicch' el contengn' parora, ch' mena a cuntentezza chicche la tol sou cung fede. Al medemmo temp r'cordesse, che t' la crusc' elle salvezza, per mezzo d' la crusc' , i patimentg' e la mort è r' vè Cristo a sua gloria, ingsceou pudungſe incie nos ma pur mezzo d' les crusc', tribulaziungs e penes d' vigne sort r'vè al regno d' Iddì. Nen elle vei, pur chesta unica vera strada oreiſe purvè d' jì?" Soung chestes parores i dēla a vignung la mang, e cung chesc' orōla, ch' duttg' impormettess' d' fa, cicch' ella i ā ditt.

Les ammoniziungs plou a cour ceaffā pur at'r i maridà e i genitori; ai prumts i raccomanāla cialdament'r d' mantignì la pesc' e [p. 121 modifica]pagina:121 l' amur, de sè stravardè da gelosia, d' ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d' desturbè la pesc' e concordia; che ella l' ā poumassa porvada, cicche po na leinga baojorona a desturbè i matrimoni incie i plou cuntentg'. Ai peresc' spo e alles umes i raccomanāla di dè na bona educaziung a su fiis, d' i tra sou t' la s. Religiung e devoziung cristiana, d' inspirè spezialment'r na grang devoziung a Maria Ss.: "'Ng vero d'vot de S. Maria nè jarà purdù," mettōla pro. A val uma, ch' i stē daimprò col picce soul bracc': "Considerede" dijōla, "chesta piccera creatura nen à so desting al mon scritt soul frunt. Segn' s' la rīle amabilment'r, mo ci pur chesc' viadù gnarāle su dìs d' tribulaziung, d' gramezzes, legrimes, la sorte, che tocca a duttg' i mortali. Pur chesc' dei ma na bona educaziung, acceocch' el aie in sè istess la forza da sè fa strada tra i tormentg' soulla terra. Mia uma n' udō neine dang fora les crusc', ch' dō gnì pursura mi ciè, cang ch' ella m' neinā soul bracc', mo s' ella nè m' essa da piccera ingsou instradè t' l s. timur d' Iddì, ad avei ferma confidenza in El iou ess' m'sse restè soutt alles crusc', e m' mete alla desperaziung te chel deſert, ii ess' ceaffè 'l spiſo alla vita, e nè foss' plou chilò. La vita d' l uomo foss' massa pſoccia e dura zenza la derta fede in Dì, e i mezzi d' salvezza da Gesù C. Chesc' inspirei ite pur temp a ousc' mittungs." [p. 122 modifica]

Intang jē Schmerzenreich da chi piccei e i sincā belles recordanzes, e el n' ung r'vā un d'mezz, zenza avei ceaffè r'gàl. Na te buntè, amabilitè e consolaziung, ch' gnē da Genofefa, fajō soung chella bona jent na impr'siung tang grana, che finmai ommi groi pittā sceocche creatures. La pietè, les desgrazies, la rassegnaziung t' l orentè d' Iddì, les ammoniziungs e l' esempio d' Genofefa deventā dunque gausa d' benedisiung pur dutt chel paìsc'. La jent gnē in veritè plou d' timor d' Iddì, arbandonā i ri costumi, e trouppes families soutt e sura in descordia, s' dē alla pesc', a bell armonia e contentezza. L' bung vesco dijō plou gonŏt: Cang ch' Iddì ŏ fa nasce troupp d' l bengn' pur mezzo dena persona, la ciariel d' tribulaziungs, e chesc' è sengn', ch' Iddì i conzederà grang benedisiung: les penes e les parores d' Genofefa à portè plou frutt, che miis p'rdicches." — In generale è i fattg' miùs da p'rdicchè, che les parores. Ang po ma osservè les parores e p'rdicches di santg'. Exempla trahunt, verba movent. Les parores fesc' tlocceì 'l dent, i fattg' 'l tira. –