Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/734

Da Wikisource.

Alexander Balletta 645

ALEXANDER BALLETTA.

Memorias din um egl.

Novella originala.

(Nach dem Autograph des Verfassers).

Pli che settonta unvierns han blihiu mes caveigls;mes mauns tremblan, 5 … miu pass ei vacillonts; ils eigls han piars lur splendur. Cura ch' ils auters abandunan nies vitg per guder l' aria pli pura dils cuolms, cura che la giuventetgna sedivertescha sin praus verdegonts et ella frestgia umbriva della puméra, sto jeu secuntentar de seser davon casa e spitgiar tocch' in pietus vischin vegn per scatschar la liunga uriala al pauper 10 vigliuord . . . . E tonaton ei quei buca adina stau aschia. Era jeu hai semiau atras ils dulschs siemmis della giuventetgna, era jeu currevel ded in temps per cuolms e valls, gleiti partgirond las muntaneras sillas alps, gleiti persequitond de peza en pe(r)[z]a ils camuotschs. Giè, jeu hai udiu urlar ils canuns en las battaglias e fatg frunt aigl eungel della mort 15 en mellis prigels. Co tut quei varga, la dolur sco il legerment, ils buns, sco ils sch[li]ats dis! Tgi havess po mai patertgiau, che tut semidass aschia en paucs decennis!! . . Pilver, jeu hai stoviu far atras bia sin quest mund, mo bugien confe[ss]el jeu, ch' il maun digl Omnipotent ha manau mei miraculusamein … silla via della vita. Bein savens, cura ch' jeu sesel persuls sut 20 il pumér davon casa, patratgel jeu vid ils dis vergai e vezel allura, che jeu hai fatg experienzas, che pudessen forsa esser utilas adin ni a lauter de vus giuvens amitgs. Cun in maun tramblont vi jeu pia, avont che la mort siari per adina mes égls, notar enqual scena ord mia liunga veta. Tadlei et haveis pazienzia cun in pauper um vegl! 25

I.


Napoleon I., quei grond gieneral, quei signur dellas battaglias, era turnaus da St. Elba, nua che ses inimitgs havevan bandischau el. L' entira Frontscha, l' armada e ses vegls marschalls eran sedeclarai en sia favur ed en triumph haveva il Caesar dil XIX. tschentaner teniu siu ingress a 30 Paris. Ils Bourbons surpri de terrur, eran fugi senza la mendra resistenza a Gent. La regenza dils 100 dis haveva entschiet a Napoleon seseva per la secunda gada sin il tron imperial. L' entira Europa tromblont davont il gigant corsic, radunescha sin tala nova sias armadas e declara l' ujarra agl imperatur. Mo il pievel franzos cuora sut las armas per defender 35 … la patria. In immens enthusiasmus arda en tut ils cors, veterans e giuventetgna seressambleschan entuorn las bandieras victoriusas de Bonaparte, et era jeu, che sesanflavel da quei temps a Paris, hai suondau il gienerus exempel de quels patriots e priu la cocarda franzosa. In bi di de stad ser[e]mettan las truppas dil grond imperatur, plein curascha e 40 speronza, en marsch; Napoleon sez a la testa. A Ligny, ellas tiarras bassas, Romanische Forschungen VIII. 45