Fiabe e leggende della Valle di Fassa/3

Da Wikisource.
../2

../4 IncludiIntestazione 14 maggio 2016 25% Da definire

2 4

- {RoM 92}

  • Sent'Uliana

Su na costa un cart ora sora Vich l é la lgejia de Sent'Uliana che se disc, che sie stat anticamenter la piéf de Fascia. E l pel ben esser, parché anché con di la é amó sot l massé (procurator generale de la val) e dute set comun la con mantegnír. Mo la sie co che la vel, segúr l é, che ja te l più véie documént, che trata de Fascia, te l testamént de l piován de Fascia Iulianus Ambassarius da l mile doicént e nonanta set, la ven nominada. Te valada apede S. Uliana, olá che se disc a la "Roina", se se conta che sie stat inánt l paísc de Vich, ma na bisciaboa l'ábie sepelí. Ades passa alò l ruf de lgejia con aga fresćia e lumenóusa desche cristal. La lgejia, che se veit al dì da nché, la é gótica e so ciampanil spiz pássena ben ben coi beches e co le tor, co le voie de i Dolomiti tedò. La e stada ngrandida da l mile cinchcent e desnéf. Chel beliscim utár l à fat Gere da Busán. I bie freschi i é stac depent piu tart. De Sent'Uliana e de chi piác e leges dintórn se sà n múie de contie e véies dic, che ve voi contar chió.

  • Ciaslea

Se chiamaa n castél te Fascia, olá che l é stat, no se sà da l vers più, parché no se veit piú le roine. Ma se se conta, che l sie stat su chel post (piaz) , olá che a l dì da nché se troa la liéjia de Sent'Uliana. D'aló se pel vardár per duta la val, donca n bel post per osservár, che che suzét te la valada. L era n gran e bel ciastél con trei tor. Chiste le era unide con mures auc. Da de fora se vedea demó i bochieres (pìcole fenestre) per trar le frize a l nemich. Da ite l era palancie che unia le tor. Chisc i era piégn de massaria da vera, prejémpie frize, arcógn, tiratoi, lance, raja e cosci via. Le trei tor le significaa le trei Val Fascia Livinarlonch, Neva e Val S. Nicolo. La piú gran tor l era chela de Fascia, che era depente coi colores śal e vert, che l é amó i colores de l confalón da Vich. Te mez la cort de chist ciastél se vedea un cuert su cater {RoM 93} pile grosse curí con aóstole. Aló se mantegnia di e not n gran fech che no fidaa mai jir fóra. Te chist Ciastél stajea de ciasa duc i sorastante e i etres caporiogn de le val confederaa [-ade] [...] Cater pas sot i mures de l ciastél (scomenzaa) l era la cortina de chi feudi. Lo no vegnìa scaji nia regoét i pre restaa nosséc, parché i nósc véies i cardea, che chel pabol fosse agióch (desché sacro, sentifica). E po ju e ju l era tombe e boschéc da pins, jenéivres e scinamai de screpíns, de chegozees e valch abéz. Chi campes i à amó anché con di inóms moéc, prejémpio camp Licres, camp Aro, camp Salu, vara dai fiores, vara Sonsinai, ren Scupio, col de moél e cosci via. Apede de chist ciastél l era Vich, n bel e gran paisc, con cater cisterne per l fech, che l e rodola ju per chi crepes te ruf de lgéjia. Le majón le era basse, basse e i mures torógn e zenza mauta, le fessure l era stropade con múschies e tera, l cuert l era fat de arbúgn e rames. Su l fregolar fat con cater o cinch sasc ardea di e not l fech, parché n la uta no l era sorí de far fech. I cognea sfrear doi legnes, finche la farfola se tizaa. Camins no i n aea, l fum passaa fora per le cutee. Ntorn ai pareies stajea i banches de sas. Te mez stua formaa na lasta su cater sasc l desch. L celor l era a reout e bot. N pìcol busc demó sci aut, che se cognea strisciar ite sun duc cater servia per usc. {RoM 97}