Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp XXII

Da Wikisource.
Capp XXII

../Capp XXI ../Capp XXIII IncludiIntestazione 17 dicembre 2023 75% Da definire

Capp XXI Capp XXIII

[p. 86 modifica]

CAPP XXII.

E
GESÙ l’ha comenzaa de capp a parlagh con di parabol, disendegh:

2 El paradis l’è istess d’on re, che ha faa el sposalizzi de so fiœu.

3 E l’ha mandaa i sœu servitor a ciamà i invidaa al sposalizzi, ma quist voreven minga andagh.

4 L’ha mandaa anmo di alter servitor, disend: Disigh ai invidaa: Elm è disnà l’è già a l’ordin, s’è mazzaa i bœu e i animaj ingrassaa, e tutt è pront: vegnii al sposalizzi.

5 Ma quij là gh'han minga daa a trà: e him andaa, vun in campagna, l’alter al negozzi: Gh’è staa di alter pœu, che han ciappaa i sœu servitor, e j’han maltrattaa, e mazzaa.

7 Quand el re l’ha sentii sti robb, el s’è inrabbi: e [p. 87 modifica]l’ha mandaa i sœu soldaa, che han tajaa a tocch quij omicida, e gh’han brusaa la cittaa.

8 Allora el gh’ ha ditt ai sœu servitor: El sposalizzi l’era a la via, ma quij, ch’era staa invidaa, eren minga degn de vegnigh.

9 Andee donca al principi d’ogni strada, e tucc quij, che incontree, ciamej al sposalizzi.

10 E i sœu servitor andand attorna per i strad, han tiraa insemma tucc quij, ch’han trovaa, e bon e cattiv: e la tavola l’è stada pienna de invidaa.

11 Ma vegnuu dent el re per vedè quij, che disnava, l’ha veduu là on omm, che l’era minga vestii de sposa lizzi.

12 E’l gh ’ha ditt: Amis, come thee faa a vegni chi ti avendegh minga la vesta del sposalizzi? Ma quell tal l’ha tasuu.

13 Allora el re el gh’ ha ditt ai sœu minister: Lighegh ’man e pee, e buttell a l’inferno: là ghe sarà de caragnà, e de strillà del dolor de dent.

14 Perchè hin tanti quij, ch ’ è staa ciamaa, ma hin poch i carœu.

15 Allora i Farisee tirandes de part, han faa com plott per ciappall in maron a paroll.

16 E manden de lu i sœu discepoj de lor cont di [p. 88 modifica]Erodian, che gh’han ditt: Maester, nun semm, che tà te see sincer, e che te insegnet la strada del Signor cont la veritaa, senza guardà in faccia a nissun: perchè tì te se curet minga di omen:

17 Dinn donca cosse te par a ti: Conven si, o nò pagagh el cens a Ceser?

18 Ma Gesù, ch’ el conosseva la soa malizia de lor, l’ha ditt: Impostor, perchè me tentee?

19 Fem vedė la moneda del cens. E lor gh’han faa vede on danee.

20 E Gesù el gh’ha ditt: De chi l’è sta faccia,e st’iscrizion?

21 Gh’han rispost: De Ceser. Allora lu el gh’ha ditt: Degh donca a Ceser quell, ch’è de Ceser: e al Signor quell, ch’è del Signor.

22 Sentend sta robba hin restaa incantaa, e pientan del li hin andaa via.

23 In quell’istess dì hin andaa a trovall i Sadducee, che hin quij, che dis, che gh’è minga de risurrezion: e l’han interrogaa,

24 Disend: Maester, Mosè l’ha ditt: Se vun el mour senza fiœu, sò fradell ch’el sposa la soa miee, e ch’el mantegna el scepp de sò fradell.

25 Gh’era donca tra de nun sett fradej: el primm, [p. 89 modifica]che s’è maridaa, l’è mort: e avendegh minga de fiœu, l’ha lassaa la miee a sò fradell.

26 Istess è success del segond, é del terz finna al settim.

27 Finalment ultima de tucc è mort anca la donna.

28 Donca al moment de la risurrezion la sarà la miee de tucc sett, perchè tuce sett ghe l’han avuda.

29 Ma Gesù el gh'ha rispost:: Vialter sbagliee, perchè capii nò i Scrittur, e la potenza del Signor.

30 Perchè al moment de la risurrezion né i omen toujen miee, né i donn marì: ma hin comei angioj del Signor in ciel.

31 In quant pœuu a la risurrezion di mort avii minga leggiuu quell, che v’ha ditt el Signor:

32 Mi sont el Dio d’Abramm, el Dio d’Isacch, el Dio de Giacobb? Lu l’è minga el Dio di mort, ma di viv.

33 Quand la gent l’ha sentuu sti robb, l’è restada incantada de la soa dottrinna.

34 Ma i Farisee avend sentuu, che lu el gh’aveva sa raa su la bocca ai Sadducee, s’hin traa insemma:

35 E vun de lor dottor de legg l’ha interrogaa, tentandel.

36 Maester, qual è el gran comandement de la legg? [p. 90 modifica]

37 Gesù el gh’ha ditt: Te ghe voraree ben a Do meneddio cont tutt el tò cœur, cont tutta la toa anima, cont tutt el tò spirit.

38 Quest l’è el primm, e ’l pussee grand di comandament.

39 El segond pou l’è istess de quest: Te ghe voraree ben al tò prossim, come a ti stess.

40 De sti duu comandament dipend tutta la legg, e i profetta.

41 E essend radunaa insemma i Farisee, Gesù el gh’ ha domandaa,

42 Disendegh: Cosse v’en par de Crist? de chi l’è fiœu? Gh’han rispost: De David.

43 Lu el gh’ha ditt: Come l’è donca che David in spirit le ciama Signor, disend:

44 El Signor el gh’ ha ditt al mè Signor: Settet giò a la mia dritta, fin a tant che mi te faga servi de sgabell i tœu nemis?

45 Se donca David le ciama Signor, come el fa a vess sò fiœu?

46 E nissun podeva rispondegh: e de quell di gh’è staa pu nissun, che gh’avess cœur de interrogall.