La munt de Fojedöra

Da Wikisource.
ladino

Angelo Trebo La munt de Fojedöra Intestazione 19 marzo 2016 50% Da definire

La munt de Fojedöra.

Plü y plü tîf sot mè les valades y viles sʼ arbassa.
Plü y plü alalt söla munt, prësc söla colma iu röi.
Na aria plëna dʼ odur y frësca mo vën adancuntra
jö dla dlacia dai crëp, nʼ aria preziosa dal ci.
Śën te naôta dan mi edli paschi se sleria
Plëns de erbes y flus, desco tʼ en bel paraîsc.
Dër lisier i pîsc śën ciapa sön beles tovaies
bel ciosciüdes con flus, erba y müstl morjel.
Bela enfornida con or y arjont, iestida de purpur,
sora i crëp al ci sʼ alza la rëna alalt.
Desco peres prezioses y or la rosada lomina,
lunc y lerch söla munt vëigon les flus lominenn.
Jö te na fopa vërda da erba les üćes an vëiga
arcunciades adöm, dlungia le rü dal ćiampëi.
Danter le slinghinamont dles ćiampaneles dla ćiâssa
âldon slafenn y scraienn, plëns de ligrëza, famëis.
Döt ći co è vi y è bun de sʼ armere, salta y ciga.

Lʼ ürle dai prodadus sö te chi crëp rondenësc.
Vigne prodadú se chir so laûr cola bona.
Önn arjigna ćiajó, lʼ ater desbrama le lat,
en nater cora le lat y arcuncia ćiadins sön corones.
Inće önn te ciolá turna la pëgna dassënn.
Fora de pëgna le smalz te na copa de banda corëta,
bel cola ćiaza da cerne vëgnel adöm abiné.
Èsera fata spo la tornedöra torona
röra atira a post dlungia les atres a sté.
Sora le fü ciüscedëia te smalz la jüfa de brama;
cöta sön öna na pert, ôta sölʼ atra ara vën.
Jont sconada dal mal, nasciüda por fis dla fortüna,
os abitanti de munt ëis söla tera le ci!
Aria frësca de munt con mile odurs se renforza,
ega sana dʼ arjont fora dai crëp rogor.
Lat bun frësch grassin se mantën la vita gaierda,
y dal ozio dalunc inće se tën le laûr.
Contentëza y amur ales munts se fej la fortüna.
Osc paîsc è la munt, osta ligrëza i crëp.

Śën i prodadus tralasciun y dijun aroèder!
Jun plü ennant söla munt, fora por paschi da flus.
Fora dai bi plomac da or y arjont y de purpur
sora les cordes dai crëp sʼ alza sorëdl plan plan.
Früć de munts al ci ciüscedëia na ćianćia morjela,
tlʼ aria i gragn variös roda y sciüra alalt.
Ala finada śën röi olá che i paschi se röa.
Sot mè vëighi parëis ërć, dër alć daspaont.
Jö tla valada vëighi tʼ en iade urć y campagnes,
ćiases amez de bi pres, viles con gragn ćiampanins.
Danter le vërt dai pres lomina les blaes madüdes
desco cordeles dʼ or danter tovaies de lü.
Desco na vëta dʼ arjont se tira tres la valada,
tres campagnes y bosc lʼ ega co röa tal mer.