Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/113

Da Wikisource.

CAPP XXIV. 99

36 In quanto pœu a quell di e a quell’ ora nissun le sa, nanca i angioj del ciel, via domà del Pader.

37 E come l’è staa ai temp de Noè, istess el sarà al moment, che vegnarà el Fiœu de l’omm.

38 Perchè siccome in di di prima del diluvi i omen no pensaven, che a mangià e bev, sposand e dandegh mari ai donn, finna a quell dì, che Noè l’è andaa dent in l’arca,

39 E s’hin minga curaa, fin a tant ch’è vegnuu el diluvi, e i ha mazzaa tucc: insci ha de succed quand vegnarà el Fiœu de l’omm.

40 Allora duu se trovaran in campagna: vun el sarà ciappaa, e l’alter el sarà lassaa stà.

41 Dò donn saran al molin a fa masná: vœuna la sarà ciappada, e l’altra lassada stà.

42 Donca stee in guardia, perchè savii minga, a che ora el vegnarà el voster Signor.

43 Sappiee però, che se el pader de famiglia el sa vess, a che ora dev vegnì el lader, el starav dessedaa sicur, e el lassaray minga sforzà la soa cà.

44 Per quest anca vialter stee preparaa: perchè el Fiœu de l’omm el vegnarà quand men ghe pensee.

45 Chi l’è quell servitor fedel, e prudent, miss dal