Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/18

Da Wikisource.
4 S. MATTEE.


che l’angiol del Signor el gh’aveva comandaa, e’l s’è tegnuu la sposa.

25 E lu l’ha mai conossuda, fina a tant che l’ha miss al mond el sò fiœu primogenit, e ’l gh’ha miss in nomm Gesù.


Capp II.

E

SSEND donca nassuu Gesù in Betlemm de Giuda in temp, che regnava el re Erod, ecco che i Mag riven d’orient a Gerusalemm,

2 E disen: In dove l’è el re di Giudee, ch’è nassuu? perchè nun emm vist la stella in orient, e semm vegnuu chì per adorall.

3 Sentend sti robb el re Erod, el se stremiss, e insemma a lu tutta Gerusalemm.

4 E ciamand a consej tutt i capp di sazerdott, e i Scriba del popol, el ghe domanda indove l’è, che l’avaria dovuu nass el Crist.

5 Ma lor gh’han risponduu: In Betlemm de Giuda: perchè el profetta l’aveva scritt a sta manera:

6 E tì Betlemm, terra de Giuda, te see minga la pussee piscinina tra i cittaa de Giuda: perchè de tì ha de vegnì fœura el capitani, ch’ha de governà el mè popol d’Israell.