Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/44

Da Wikisource.
30 S. MATTEE.

Mattee. El gh’ha ditt: Ven via cont mì. E lu l’è levaa su, e ’l gh’è andaa adree.

10 E intanta che lu l’era in cà a tavola, gh’è staa tanti publican e peccador, che s’hin miss a tavola cont Gesù, e coi sœu scolar.

11 E vedend sta robba i Farisee, ghe diseven ai sæu scolar: Perchè mò el voster Maester el mangia coi publican e coi peccador?

12 Ma Gesù avend sentii quest, el gh’ha ditt: Hin i amalaa, e minga i san, ch’han besogn del dottor.

13 Andee e tegnii ben a ment: Che mi me pias pussee la misericordia, che nè el sacrifizzi. Perchè mi sont minga vegnuu a ciamà i bon, ma i cattiv.

14 Allora ghe s’è portaa vesin i scolar de Giovann, e gh’han ditt: Perchè mò nun, e i Farisee degiunem de spess: ei teu scolar degiunen minga?

15 E Gesù el gh ’ha ditt: Dovaran fors i amis del spos vess malinconegh, fin a tant ch’el spos l’è cont lor? Ma vegnarà el moment, che ghe sarà tolt el spos: e allora degiunaran.

16 Nissun fa on taccon col pann nœuv a on vestii frust: perchè quella gionta la ghe tou via quajcoss al vestii, e ’l scarpon el deventa pussee grand.

17 Nè se mett minga vin nouv in vassell vecc;