Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/73

Da Wikisource.

CAPP XV. 59

9 E inutilment me onoren, insegnand di dottrinn e di comandament de omen.

10 E ciamandes vesin la gent, el gh’ha ditt: Scoltee, e capii.

11 L’è minga la robba, che va dent per la bocca, che sporca l’omm: ma i robb, che ghe ven fœura de bocca, hin quij, che sporca l’omm.

12 Allora ghe s’è vesinnaa i scolar, e gh’han ditt: Te set, che i Farisee, sentend sto discors, s’hin scandalizzaa?

13 Ma lu el gh’ha rispost: Ogni pianta minga pientada de mè Pader, che gh’è in ciel, la sarà streppada di radis.

14 Fegh minga a ment a lor: hin orb, e mennen i orb. E se on orb ne compagna on alter, borlen giò tutt duu in d’ona foppa.

15 Allora Peder el s’è miss a parlà, e l’ha ditt: Spieghen sta parabola.

16 Ma lu el gh’ha ditt: Anca vu sii anmò senza coo?

17 Ma capii minga, che tutt quell, che va per bocca, el passa in del venter, e de lì in la latrinna?

18 Ma quell, che ven fœura de bocca, el ven del cœur, e quest el sporca l’omm: