Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/80

Da Wikisource.
66 S. MATTEE.

2 E l’è restaa li trasformaa denanz a lor. E la soa faccia la lusiva come el sô: e el sò vestii l’era bianch come la nev.

3 E tutt a on bott gh’è rivaa denanz Mosè e Elia, che discorreven cont lu.

4 E Peder mettendes a parlà, el gh’ha ditt a Gesù: Nun farissem ona bella robba a fermass chì? Se te see content, femm chỉ trii padiglion, vun per tì, vun per Mosè, vun per Elia.

5 Prima che lu l’avess fenii de parlà, tutt a on tratt ona nivola ciara i ha quattaa via. In quell menter ona vos vegnuda fœura de la nivola l’ha ditt: Quest chì l’è el mè car Fiœu, che l’è staa la mia delizia: degh ascolt.

6 Quand han sentuu quest, i scolar gh ’han avuu ona gran paura, e hin borlaa giò per terra.

7 Ma Gesù el ghe s’è portaa vesin, i ha toccaa, e ’l gh’ha ditt: Levee su e abbiee minga paura.

8 E alzand i œuucc, han veduu pu nissun, via de Gesù.

9 E in del vegnì giò del mont, Gesù el gh ’ha daa orden, disendegh: Disigh a nissun quell, ch’avii vist, prima ch’el Fiœu de l’omm el sia resuscitaa.

10 E i scolar l’interrogaven, disendegh: Perchè donca i Scriba disen, ch’ha de vegnì prima Elia?