Pagina:Calendar ladin 1912.djvu/21

Da Wikisource.

pagina:55 sanč. Bèra Z̄anöto i òva cumprà ḡú l'an̄ dant 'n sant Antòne, y, per fè na cuienada, dis̄e-l al Talián, che'l dëssa i 'n menè na biena. L'auter vën l'an̄ dò cun chiš sanč; sà-ŋ bèn, che bèra Z̄anöto n' i òva cumprèi. De chës̄ dëssa 'l Talián s'avëi dessenà. Bon, cheš fèver Botticelli se pënsa 'm pöz; 'ngali dis̄e-l che 'l sta ala pèrt, a cundizión ch'i gròs̄ vëgne partii rëidla; ma che 'ŋ muessa cialè de giatè mò doi uemes, per vöster plu segures; še ches̄ buteghier ie tan ric, giata bën 'mpò ugnún nia mèl gròš. Chi fosse-l-pa mò da giatè? Moranduzzo ch'òva 'mparà a cunëšer šaldi ḡënt a ḡi cula crama, diš, che Angelo Balduzzo fossa'l drët; 'l à danz permò 24 ani, ma 'l n-à böle fat 'n valgunes, y ie sta z̄arà via plu jëdeš. 'L quarto fossa Ḡambatista Pelloro. Chis̄ doi fosse-l mò da giatè. 'L va ala Plief de Tesino a i cri, i mëina t'ustaria y i paja da böver 'nfin ch'i fèš pat cun ches̄ malán. Ma Pelloro n'i òva nia drë' crëta ala stòria, y 'n valgún dis dò i à-l fat a 'l savëi, che 'l ne tën pèa, ma ch'i dëssa stè zënza festide, che 'l ne dirà a deguni nia. Z̄ën fòve-l inò da 'n cri n'auter. Botticelli dis̄ a Moranduzzo, che 'l dëssa cialè che si fra Bovo Moranduzzo stèbe ala pèrt. — Chës̄ òva 'mpermò 24 ani; ma 'l fòva ënche böle sta 'n valgún jëdeš a i cialè ala mas̄óns scures. Si fra Tumèš à sapù da i-la ciaculè sú tan giut, che 'l à 'mpermetù de ḡi cun ëi. Doi sëires s' à-i mò abinà dui cater a se rus̄nè òra dut cò che toca. Ueia y curagio òva mè i doi plu vödli, 'l fèver y 'l cramer; ai autri doi i mujòva per drët ch'i òva 'mpermetù. Ai 28 de setëmber, 'n miërculdi, òv-i fat òra de pië via. Sà-ŋ bën ch'i s'òva tëut èrmes cun ëi, pò cërn y pan, ch'i ḡiva te vèl medèl a se cuḡinè, y èga-de-vita, per giatè plu curagio. Ḡi ḡiv-i per 'l plu de nuet, y de dí paussòv-i. Ai 30 dala trëi dò-mez̄-dí fòv-i mueč sun mon' de Faša a pië ḡú. Can ch'i fòva revèi ḡú, fòve-l böle scur. 'L cramer y 'l fèver va pò dan òra a fè la spia; i vën près̄ inò a dì che dut va bën y ch'i pò la 'mplantè. Y dui cater pöia ḡú de viëres de Rustlèa. Bovo Moranduzzo, che se tëm, mët-i ded-òra a fè la spia.'L cramer, ch'à 'mparà tudësc a ḡi cula crama, smaza a pòrta y pröia per tudësc ch'i 'l laše ite. Can che bèra Zanôto gëura, fier-i ëi trëi da pòrta ite. Dò 'l fat fòv-i mucèi duč de-beriëda 'm pöz. Pò òva Bovo messù restè inò, che 'l òva mèl a 'm pö. Ël fòva ḡi per Trënt y Valsugana a cësa. I autri trëi òva mò durmì adúm 'n chëla sëira, te chel medèl ulà che 'ŋ òva giatà l'èrmes. L'auter dì s'òv- i ënche despartì per ne dè nia suspöt. Y i l'òva-pa mò pajëda dassën̄: i ne se 'nfidòva no a prië d'albiërc no de vèl da majë; pò òve-l mò metù man de ḡetè 'n doi o trëi dis fort. Doi fòva revèi a cësa dut mòi y arfamèi; Botticelli òv-uŋ böle pià a Pardáč.