Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/139

Da Wikisource.
82 Fuorma da Menar ilg dreig

[f. 3a] Lau empiara il Mistral lur’in autter da messingurs della ward dreigia a ils autters mesingurs, ils quals savonden tuts quel della wart seniastra. Lou souenter schi ordeinen il nos Singurs dus ner pli da messingurs con il nie

s weibel enzemel, ils quals wan par quels messingurs de il Zuosaz a els maneian per il lur serament [et] il vertrag, ca vein in cun liautter, cha ei deien cou vangir a gidar cou menar quest dreidg souenter orden a dera schantament de ilg Comin a dera de il keisserlich Recht.

Lura souenter schi conparen lura quels singnurs de il Zuosaz, ils quals datten lura lur schisa souenter, scho a dels plai da dar lins a lauters.

Sin quella schissa de quels del zuosaz enpiara lura il Mistral puspei in da messingurs da nies Comin de la vard dregia, il qual conosch bocca schissa a quels singurs de il zuosaz, sonder conosch, cha ei deien cou star nounauont con els enzemel, scho sabis persunas ca essas a gidar conselgiar a dera menar quest dreig a schi gidg a lieung, sco ilg dreig vezig, cha [f. 3b] ei seig posseivel souenter schentament a orden de ilg Comin a dera souenter il schantament da ilg Keisserlich Recht a bona fei.

Lau souenter empiara lura ilg Mistral in della ward seniastra, il qual Sauonda quell della wart seniastra, als autters singnurs era savondan tuts.

Souenter quei schi passen quels singnurs enten il Ring con ils nos singnurs enzemel, a lura schi se in da la Fopa della vard dredgia pir in pir richter, a lura in da Flem della vart seniastra er pir in pi richter, als auters con ils nos enzemell, a lura schi empiara il nies Mistral in omfrag, scha ei vilgen pilgiar a moun da tschantar la derchira souenter orden a schentament de il Comin a dera souenter orden a schentament de il Keiserlich Recht a bona fei.

Lou souenter statt ilg singnur Mistral si a fa inna entschiata a dgi enten questa fuorma tier quel della vartt dreig da messingnurs del il nies Comin: scha bein ei na nei sin dgi a sin ura, cha iou com mieu ondreivel tierzs possig prender la baccetta con la spada enten moun ensemel a ser a derscher [f. 4a] en quest ordinau lieug a schi gidg a schi lieung con mieu undreivel tierz somel gia dreidg a diassa souenter orden a schantament de ilg nies comin a da ill Keisserlich Recht a bona fei enten nom da Dieu, a wilgi Dieus, cha ei daventig a nagin entiertt. Respond quell singnur della wartt dredgia a dgi: Mo via enten nom da Dieu; iou son da quei sen, ca vus cun vies undreivel tierz podeias cau star si a prender la baccetta con la spada enten moun enten quest ordinari lieug a ser a derscher souenter orden, possa a vartitt a schentament de il