 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
552 Gion Paul Tomaschet GION PAUL TOMASCHET. Ina cuorta Descriptiun dil Viadi. (Ineditum nach M. To.) La 5ta Partiziun 5 [p. 37] Divers Viadis din liug en lauter e finalmein a Malta. Anno 1800 ils 29 de Agust essen nus sembarcai, et ils 31 traigs daven de Minor(e)[c]a cun ina Flotta de 40 Nafs, et ils 14 de Setember eran nus puspei von Gibraltar. Cheu ei vegniu mess enzemen ina Flotta de 10 70 Nafs e suenter essen nus traigs daven encunter l' Affrica, 8 uras daven de Gibraltar de tschei meun la Mar, che senumna Barbaria. Cau vein nus traig ariva e faitg provisiun de Aua, pertgiei sco gliei cau avon declarau, … che l' aua della Mar sei ton pettra, che nagin po duvrar. [p. 38] Suenter de quei essen nus puspei ils 26 vegni von Gibraltar e freig Ancher, stai 15 leu entochen il emprem de October grad eri ellas Nafs; il emprem de October esen nus traigs naven de Gibraltar entras la Canal cun ina teribla flotta ensemen, per vegnir a Cadix, in Pord de Mar de Spagnia, e schon ils 2 de 8ber stevan nus von quei Marchau per Bombordar e prender … en cun la forza. Schon fuven biars Regiamens pinai de vegnir sin 20 tiarra, ch' il Magistrad dil Marcau termetta tier nies Admiral per contragtar … jna Naf cun in Fengli Alf. Co ei gliei vegniu contragtau, vein nus nuotta pudiu saver, auter che nus vein viu enzitgiei Butischins cun Daners. Nus essen denton traigs naven, e puspei vegni ils 14 de 8ber a Gibraltar, e stai entochen ils 22., nua che nus essen puspei vegni manai a Minor(e)[c]a; da leu 25 daven aber a Malta, nua che nus ils 29. de Novenb: stevan von quella jnsula cun ina stupenta Flotta. Cheu essen nus dischbarcaj e stai leu eri entochen ils 16. de December: Malta ei ina Insula sin la Mar Mediteranea, a veng cuintada tier l' Affrica, et auda als Ritters de Malta, [p. 39] ils quals pon bucca Maridar, e ston engirar 30 de Dafender la Religiun Chatholica. Quels Ritters vevan von temps giu sut Els l' jnsla de Rodis cun autras 7 jnslas desperas, ch' els vevan chitschau ora ils Tyrchs, e stai Posessurs de quellas entuorn 200. oñs. jl on 1523 veng aber il gron Tyrch cun ina schnueivla armada, per prender en quellas jnslas; aber el ves maj podiu surventscher, schei fus bucca stau tradimens. Sin 35 quei en ils Ritters vegni privai de quellas Inslas cun in teribel don de tut la Christgieunadat. Sin quei ha il Keiser Carolus, ils 5. schengiau ad els la Insla de Malta, cun la condiziun, de adina urigiar encunter ils Tyrchs e Barbers. Quella Insla ha(i) in Uestg, che auda sut al Arxivestg de Palermo. 40 Ei gliei cheu tallas fortezias, chei fus bucca pusseivel de prender en, a schils Franzos vessen bucca von 2 onns duvrau terdimens cun dumendar
