Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/685

Da Wikisource.

Literatura grisuna vædrae nova 677

Ent il medæm temps hai iou observau, k’ ils konsonants seien bok auter, ka modifikaziuns d’ils vokals, ke vegnin adverti, e konstrui tras la liaunga, e tshiel de la boka, tras ils dens, e la labgia.

Dil medæm temps hai iou advertiu, k’ æi sei pli bia modifikaziuns ent ils suns d’il Lungatg, k’ enzenas literales, e pær quælla fin hai iou 5 resorziu a la necessitat konsonante igl: j — i — g — g — g — ç — ş.

[p. 81] Enzeñas de la Literatura nova.

Enzennas vokales: a — o — u — e — i — .

Enzennas novas: æ — œ — ŭ — ó — .

Enzennas konsonantes: b — c — d — f — j — h — k — l — 10 m — n — p — q — l’— s — t — v — z.

Enzennas novas: í — g — g — g — ç — ş — .

Devæss æi a gli Stampadur æsser pli komadeivel de signar las literas novas kun autras enzennas destinktivas, she stat æi ad æl en libertat. Fóss: à — ò bóka shret pli bein, ka: æ — œ — ?

Tgæi aplikaziun havæssen las literas novas, she quælas fóssen boka fatgas entelgeivlas? Lein pia dar d’entelgir ælas.

Gl — æ — prende sia plaza denter: a — ed: e — consideront æl suenter sia alzada de sun.

Eksempels: ær — manæra — spær — pær — pæsh — baghætg — endrætg — æra — pædra — kanæra.

Gl — œ — suonda gl — o — e vegn dovraus en quæsts plaids: œgl — pignœl — bignœl — skorfiœl — bœgl — tersiœl etc.

Gl — ù — stat denter: u — ed: i — e sia vokaladat suna sko quæla d’igl u, — franzos, ed ü Tudæstg. Æl vegn aplikaus kou en quæsts plaids: fŭm — ŭver — ŭtel & ed en Giadina [p. 82] vegn æl servius en: uena — uen — muedæda & Æl æi de pli necessaris pær translatar auters Lungatgs en quæst, ed oravon il Franzos, ed il Tudæstg.

Igl — ó — æi in vokal propi de la naziun grishuna. æl rêsuna kun vush denter — u — ed: o — Eksempels: tòt — mòma — mòn — dòtg pòn & e sedistingue d’igl u sko: tut, quæi vol dir: ina persuna tuta, gniuka, tupa, e d’igl: — o — sko: pon fein — pon grish &.

Il — j æi il simiglont ina litera agnamein grishuna, e vegneva skreta — g — æla vegneva en quæla moda avon: i — ed: e — ed avon ils auters vokals sko in læv — k — sko ils Tudæstg sbokan æla en lur Lungatg.

Æla vegn ôss, pær untgir ora la konfusiun vædra, e pær facilitar il Lungatg latin, dovrada en suondonts plaids; juest — jeneraziun — jŭnitsha — Jon — Jakob — Josep — jeina — jentar — mejer — mijur &.