 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Codish de Literatura Romantsha | 725 |
[p. IV] Gie aun quest dei esser ditg, per conventsher tei totalmein de l’antiquitat d’il linguatg de tia muma.
En la planira de Senaar baghegiave la homanadat ina tur sperposita de fermezia, ed altezia, per sesigerar ded in tal plovimen, che veve’ ella dersentau toca Noe, e siat persunas de sia familia.
Lou ei il linguatg primar seconfundius, ed or de quel seshendrau plis.
De Babel, e Babylon sesparta la naziun ina en diversas, e scadina cun siu linguatg setila deven, per ocupar, e popular il mun.
De l’Assyria glenprim, e suenter de la Phœnicia, ed Ægypta dei il sgriflamen de la literatura esser derivaus. Taaut de Phœnicia dei ver portau el en Ægypta, Cadmus en la Græcia, ed Evander en l’Italia.
Per scursenir miu avis, e las citaziuns refretgas en miu codish titulau: Literatura Grishuna vedra, e nova d’igl on 1805 vi ieu remarcar mo quest:
La naziun Hetrusca, la quala venev’è nomnada: Etrusca, Thusca, e Tyrrhenia, era tal moda serasada, e potente, c’ella era tshenclada denter tot quei gron spazi, che siat denter las Mars ded Italia, e las altezias de las Alps centrales, e solet in cantun avon la Mar adriatica era [p. V] libers de lur domini. Per fin la Roma vegneve tenida pèr colonia Tyrrhena. Quei dat a nus d’entelgir, che sco la naziun Tyrrhena sei rasad’ora, ashia sei è siu Linguatg sepalasaus.
En l’Italia enflain nus de veglenou dus principals, e distinctivs Linguatgs: il Latin, ed Hetrusc.
Livius, quei renomau scribent Roman fa de saver a nus, ch’ils Romans tramètevien lur giuventegna tier ils Hetruscs, per enprender lur literatura, e lur linguatg, ed è per tshafar lur moda de sacrificar, musicar, e poetisar, e quei fa ver la verdat surditga.
Nosa literatura ei Romana; mo glei aunca decidiu, sche quella sei la Hetrusca, ne la Latina.
Sco in prende cun ins sias natiras, e realitats, cur ch’ùn va ded ina situaziun, e tiar’en l’autra; ashia eis ei è de conprender, ch’in prendi siu Linguatg cun ins. Ed en consequenzia de quei sminan ins era, e quei bucca senza rashun, che la naziun babylonica hagi priu siu Linguatg cun ela en Lydia, de lou en l’Hetruria, de lou en la Thuscia, e de la Thuscia en la Rhætsia.
Sei è saviu, che ne Lepontis, ne Romans, Ostgosts, Lombarts, ne Francs, ed è buc ils Allemans hagien dersentau [p. VI] nios Linguatg nativ; pertgei ils enprims ocupants de las Alps en stai ils Rhæts. Ils Leponts vegnen nomnai en l’historia pèr tshentenèrs suenter, e seseven gl enprim en val d’Osta, e suenter en la val d’il Valeis.
