Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/914

Da Wikisource.
906 Gion Antoni Bühler

conform ad üna clara pronuncia; jeu preferiss perquei in questas desinenzas adverbialas la forma sursilvana e scrivess dunque quests e simils plaids: avertamein, publicamein, diligentamein, promptamein, carinamein, abundantamein etc, e jeu sun persvas, che negün farà opposiziun, sche ün vol introducir questa forma. Ella eis la plü clara e plü sonora e tras l’e de siu diphtong ei er giustificabla.

Nels adjectivs: pleɳ, plein, plain; sereɳ, serein, serain; compleɳ, complein e complain etc, ha la prima forma bein conservau l’e original, ma il stgürenta e disfigurescha cun il tun nasal del n; perquei eis in ogni cas la seconda forma: plein, serein, complein da preferir, havend ella er l’e, fratant che la terza müda l’e in a, il qual eis qua memia pesant.

La finiziun ment nels substantivs han ils dialects rhenans conservada pura, fratant che ils dialects transalpins la han müdada in maint. Ün dovess dunque scriver: divertiment, testament, monument, avanzament, godiment, nutriment, eveniment, consentiment etc, e na: divertimaint, testamaint, monumaint, avanzamaint, giodimaint, nutrimaint u nudriamaint, evenimaint, consentimaint etc. Il medem eis d’observar [p. 48] nella finiziun adjectiva e participiala, ent; ün dovess dunque scriver: content, prudent, conoschent, innocent, present e na: containt, prudaint, contschaint (conçiaint), innozaint, presaint etc. Per las medemas raschuns ün dovess p. e. er scriver: crêr, dover, desch, primavèra, ver, haver, sera, saver, terra, tener, fel, casté, rasté, eiver, eivrezza, esser, sei, essend etc, e na: crair dovair, diesch u diasch, prümavaira, vair, havair u avair, saira, savair, tiara u tiarra, tgnair, feil, casti, rasti, aiver, aivrezza, easser, saja, siand etc. Ün catta cert aunc plüras piçnas differenzas cun quest vocal nels plaids romanschs, ma quellas absolutamein non sun ün impediment per üna uniun dels divers dialects, sche ün proceda tenor ün giust principi.

Il vocal i.

Er il vocal i ha in noss dialects romanschs ses sviaments, ils quals però ün facilmein po rectificar. L’i se müda beinduras in ü nell’Engiadina, in e nels dialects cisalpins, sco p. e. il prim, il prüm, il prem u igl amprem; la schimia, la schemia, la schemgna. El se müda er in singuls plaids in u, sco p. e. çinc, çiun u çiunc, inviern, unviern infiern, ufiern - uffiern; er in eu: çinc, ceun cun tun nasal al n; in e: farina u frina, fregna, freɳa; tgamin, tgamegn (chimiɳ); via, veia er voia; vita vetta, Avril, Avrel, Avrigl, Avregl, spigia, speia; figl, fégl; figlia, feglia, fin, feɳ, fegn; tempriv, tumpriv, tampreiv; vischin, vaschin, vschin, vascheɳ, vaschegn; scriver, screiver; morir, murir, mureir, motiv, muteiv.