Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu/478

Da Wikisource.
464 Petrus Dominicus Rosius de Porta

Cel, & üna nouva terra, & la S. Citet Jerusalem la nouva, tralüschainta our da Cel, iffiteda sco üna Spûsa per sieu marit? S’ puo in quaista vision vair oter co il lœ & stædi della Spusa de JESU, dils fidels in ils Otissems? El va inavaunt con declarær, ch’el hægi udieu eir üna vusch chi dschaiva: Mèra il Tabernacul de Dieu cun la lgieut, & Dieu vain svess ad habitær con els; els saron sieu pœvel, & el sarò lor DIEU. S’ podessi con oters pleds representær la magnifica, è letificante presentia de Dieu con sieus Eletts? El va inavaunt, dschand: Lhora non sarô plü moart, ne cordöli, ne braggizzi, ne travaglia, & el vain a süjantær ogni larma de lor œls. A quæla periodo, ù condition de quaista vita s’ puo applichær tæls predicats? N’ils vers subsequents à noass Text va il S. visionist dilucidand sia proposition fatta cun delineations plü particolæras, ò circumstantiælas, las quælas attentamaing considerædas transporten l’anim d’ün fidel, & la surtenschan cun amabla contentezza. Quaista Citæt disch el, ho nom JERUSALEM; perche sco quella eira la delicia della terra de Canaan, & la comune Patria dels Jsraêlits, uschea sapians chia quella saja dech una figura del fitamaint è Gloria n’ils lous supracœlestiæls. Quaista Citæt ho dudesch portas, dudesch fundamaints, & ogni porta consista d’üna soletta Perla. Fundamaint ais dech ün JEsus Christus, ma sün quel fundamaint haun fabrichio ils dudesch Apòstels, ils prims fundatuors della Baselgia cun il sang da Christ spendræda. Quellas portas sun vers Oriaint, Occidaint, vers mezdi & mezza nott, per der ad intlèr, chia nà dech il sem d’Abraham hægia drets via de quella, dimperse chia de tuottas parts del muond ngaron Eletts à [fol. 9a] sezzer à maisa cun Abraham, Jsaac & Jacob n’il Reginam dels Cels. 1 Quaistas portas nun vegnan ma serrædas, ne di ne nott; dimena vain arfschîeu ogni pœnitent, eir sch’el tard, vers il tramontær del Solailg de sia vita, s’ metta sün la fügia our del Reginam dellas schürezzas, mà sadîand, sco quel chi scampaiva avaunt il proassim de saung vindicator, curriva aint per la Porta d’ la Citæt del Asylo ù Refugi. Las Plazzas è Giassas de quaista Citæt sun d’ôr il plü raffinô, & tralüschaint; onde non bsœgna ne Solai. ne Lüna. Non ais nell’ Taimpel luaint oter co JEHOVA svess & il Agnè. Ais que oter co DEUS & JESUS omnio in omnibus, tuot in tuot; ais que oter co quel allegreza, pæra de quæla œl non ho vis oralgia non ho udieu, & in cour de Crastian non ais mæ jeu sü. 2 Quaista Citæt ais quadrangulare, dimena salda & inmota; la müraglia ota dudesch milli bratschs muots, dimena suot la protection Divina insuperabile, & exemta da tuots privels, insidias, & otras mutations. Grand DIEU! che Citæt! che habitation! che condition, che Gloria, che contantezza vain quell’ad esser?

  1. Math. VIII. 11. Matth. VIII. 11.
  2. 1. Cor. II. 9.