Al cuolm del viadi, per ogni vivaint;
Sadoull’ dalla stainta in seis viagiar
Sco’ ls magis, — non pens’el plü qui da tuornar;
Cambiand cognoschenscha, surtrat da s-chürdüm 1340 A pro sapienza, con l’eterna glüm;
Cambiand il terrester, d’insidias e mal
Pro pasch ed algrezia, co’ l celestial. — Quist ais vairamaing stat il senn del poet Il qual la varda, qui con fabla masdet, 1345 Aciò, cha’ l lectur qui as possa sclerir
A pro la varda, sco pür eir da guinchir
Il mal, — chi semnà füt qua saimper nel mond,
Per as perchürar — e tscherchar inavant La glüm, chi splendura surtot clerità, 1350Per hoz e per saimper in eternità. —