Pagina:Goldoni - Opere complete, Venezia 1910, X.djvu/250

Da Wikisource.
242 ATTO PRIMO

Traccagnino. O de casa, se pol vegnir?

Brighella. Vegnì avanti, galantomo; chi domandeu?

Traccagnino. Un tal sior Ottavio l’averessi visto?

Brighella. L’è andà via giusto adesso; el pol esser poco lontan.

Traccagnino. Rèstelo qua a disnar?

Brighella. Pol esser de sì e pol esser de no.

Traccagnino. Mi so ch’el sperava de sì.

Brighella. Poi esser anca de sì. Chi seu vu, amigo?

Traccagnino. Mi son el so servitor.

Brighella. In che grado? De camerier, de staffier, de lacchè, de cogo, de carrozzier? Che fegura feu con lu?

Traccagnino. Tutto quel che volè.

Brighella. Come? Tutto quel che voio? Che incombenza è la vostra?

Traccagnino. De tutto quel che volè.

Brighella. Mi no ve capisso.

Traccagnino. Son camerier, staffier, cogo, lacchè. Tutto, fora de cocchier, perchè el patron no gh’ha carrozza.

Brighella. Cossa diavol diseu? Nol gh’ha altri servitori che vu?

Traccagnino. Mo nol ghe n’ha altri lu.

Brighella. Se el dise ch’el ghe n’ha quattordese, e po i sopranumerari.

Traccagnino. Sior sì, el dise ben, perchè mi fazzo per quattordese servitori.

Brighella. Mi resto de sasso. Cossa ve dalo de salario?

Traccagnino. Otto lire al mese.

Brighella. Otto lire? Altro che do doppie! E per le spese?

Traccagnino. Do caraffine de vin, quattro soldi de pan, e sie soldi per el companadego.

Brighella. Pulito. La livrea?

Traccagnino. Eccola qua, tacconada come che la vedè. Bandiera vecchia, onor de capitano.

Brighella. Nol ve dà i spoggi del guardaroba?

Traccagnino. Oh, tutto quel ch’è in tel guardaroba, l’è tutto mio.

Brighella. Ghe sarà della bella roba.