Pagina:Il ladino nel sistema formativo.djvu/11

Da Wikisource.

Paroles dantfora

Cun l’istituzion dla Repartizion ladina tla Facultà de Scienzes dla Formazion dan 10 ani a Persenon à fat la formazion di nsenianc dla elementeres y dla maestres dla scolines zenzauter n gran saut de cualità. Permò tres la formazion universitera an pudù ti giaurì ai nsenianc per l daunì na streda che tën cont di bujëns dl sistem de scola plurilingual de nosc raions ladins.

Tla Repartizion ladina an nce pudù istituì na catedra de Ladinistica che se dà bele ju dai ani cun proiec scientifics che à da nfé cun la rujeneda ladina. Chësc cunvëni ie unì metù a jì da una na pert per pudëi valuté l lëur fat te chisc ultims diesc ani de vita dla Repartizion, ma nce per pudëi tlupé adum cunsëies y propostes per l daunì dla formazion de nosta maestres y maestri che vën purtedes dant dai respunsabli de nosta istituzions educatives.

Pra chësc cunvëni ons nce ulù giaurì n viere de viers de nosc ujins y ti dé la puscibeltà de nes purté dant si situazion n cont dla scoles y scolines. Nsci ons nvià rapresentanc de Fascia, de Fedom, dl Friul y di Grijons.

A chësc cunvëni ie unic nviei sambenzënza n iede duc i respunsabli dl ciamp formatif y educatif, ma pona nce i studënc dla Facultà de Scienzes dla Formazion, che a chësta maniera à pudù mparé a cunëscer te n di sëul la situazion dla scoles y scolines ti raions ntëur nëus via dai Grijons nchina tl Friul. Chësc cunvëni scientifich ie l resultat de na culaburazion drët bona danter l’Università Liedia de Bulsan y l Departimënt Educazion y Cultura ladina. La prejentazion di referac y di articuli de chësta publicazion te trëi rujenedes (cun la traduzion dles pertes per ladin) ie n spiedl dla realtà plurilinguistica dla Repartizion ladina y dla scola ladina n generel.


Theodor Rifesser, Paul Videsott