Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/15

Da Wikisource.

CAPO II. 5

la stela, ch’ i à vest in orient, la ghe ’ndaa denac, infina che riada do’ al se troaa ol bambì, la s’è fermada.

10 Nel vedì la stela i s’è sentic pié de consolasiù.

11 E entrac in cà, i troaa ol bambì cola sò mader Marea. I s’è inzenöcià zo a adoral: e dervit föra i sò laur presius, i ghe metia lé i regai, che i consistia in or, arzent, e mira.

12 Dopo po, perchè in sogn i era stac visac de no pasà piö de Erode, i à infilat ön’ otra strada per turnà al sò pais.

13 Partic chi era costur, l’angel del Siur al comparé in sogn a Giosep, e ’l ghe disé: Lea sö, ciapa sö ol bambì, e la mama, e dagla a gambe in Eget, doe te t’fermaré fina che tel dirò mé. Perchè Erode al sircarà dol bambì per fal mör.

14 E lü al töl sö la mader, e ’l bambì apena desdat, e intanta che l’era amò de noc al se ritira in Eget.

15 E ché ’l ghe s’è fermà fina che Erode no l’è crepat: perchè ’l se adempes töt quel, che l’ia dec ol profeta del Signur, vale a dì: Ò ciamat indré da l’Eget ol mé fiöl.

16 Alura Erode, che ’l s’è vest cojonat dai Remage, al ga it öna futa de quele, e ’l mandé a copà töc i s’cec, ch’i era in Betlem, e ’n di d’inturegn, scomensando da