Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/34

Da Wikisource.
24 S. MATÉ

va a fat vedi dal saserdote, e ofre ol regal prescrec da Mosè per fagla capì a lur.

5 E riat a Cafarnaum, ü sentöriù a l’è ’ndac a troal, racomandandos a lü,

6 E’l disia: Siur, ol mé servitur a l’è bötat zo in lec paraletech in de la mea cà, e l’è tormentat de fà com pasiù.

7 E Gesü al ghe dis: Mé vegnirò, e’l guarirò.

8 Ma ol sentöriù al ghe respond, e ’l ghe dis: Siur, mé só miga degn, che vu entreghef in dola mé cà: ma disì öna parola sula, e’l mé servitur al sarà guarit.

9 Perchè mé só ön om soget ai oter,e sota de mé go di soldac; però se a ü ghe dighe: Va, e lü al va: a l’oter: Vé sa, e lü al vé: e al me servitur: Fa la tal roba, e lü ’l la fa.

10 Gesü, sentide iste parole, al resté maraveat, e’l disé a quei, che ghe ’ndaa dré: Mé in verità ve dighe, che no ò troat öna fede icsé granda in töt Israel.

11 E mé ve dighe, che tance i vegnirà da l’orient, e da l’osident, ei riposerà con Abram, e Isach, e Giacobe nel regno di siei:

12 Ma i fiöi del regno i sarà bötac in de le tenebre esteriure: là al ghe sarà de löcià, e de strenz i dèc.

13 In alura Gesü al gh’à dec al sentöriù: Va, e’l te