Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/72

Da Wikisource.
62 S. MATÉ.


25 Perchè colü, che ’l völirà salvà l’anima sò, al la perdirà: e chi ’l perdirà la sò anima per mé amur, al la troarà.

26 Perchè cosa giuel a l’om ol guadagnà töt ol mond, se po al perd l’anima? E cosa daral ol om in cambe de la sò anima?

27 Perchè ol Fiöl de l’om al vegnirà in del mez de la gloria del sò Pader coi sò angei: e inalura al darà a töc segond ol meret.

28 Mé ve dighe in verità: In mez a ques’ce ,che a i è ché presenc, a ghe n’è de quei, che no i mörirà miga, prima che no i abie vest ol Fiöl de l’om a ’ndà det in del sò regno.


Capo XVII.

S

ES dé dopo Gesü l’à tölt sö con lü Piero, Jacom, e Gioan sò fradel, ei à menac de per lur in sima a i mut volt:

2 E denac a lur al se s’è trasfigürat. E ol sò mostas al lüsia come ol sul: e la sò ésta la deentaa bianca com pagn de la nif.

3 E töt in d’ü moment al gh’è comparit Mosè e Elea, chi la cöntaa sỏ con lũ.

4 E Piero metendos dré a lü a parlà, a l’à dec a