Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/75

Da Wikisource.

CAPO XVIII. 65


22 E i la coparà, e lü al resüsitarà ol ters dé. E lur i ghe n ’ à it ü dispiaser grandesem.

23 Quanda i era ’ndac a Cafarnaum, a i e ’ndac da Piero colur, ch’i scödia i dò monede, e i gh’à dec: Ol vost Maest paghel miga i dò monede?

24 E lü a l’à respondit: Ma sigür. E quanda lü a l’era ’ndac in cà, Gesü al l’à preegnit, e al gh’à dec: Cosa ’n diset, o Simù? Da chi riseei i re de la tera i imposte o ’l tribüto? dai sò fiöi, o dai forester?

25 Dai forester, al gh’à respondit Piero. E Gesü al gh’à dec de recó: Doca i fiöi a i è esenc.

26 Con töt quest per no dà miga scandol a lur, va al mar, böta l’am, e ciapa ol prim pès, che ’l vegnirà sö: dervega la boca, e té gh ’ troaré ü trentadu: icsé töl sö, e paga per mé, e per té.


Capo XVIII.

I

N dol medem tep a i è ’ndac apröf a Gesü i sò disepoi, e igh’à dec: Chi èl mo ol piö grand in dol regno di siei?

2 E Gesü, ciamat ü s’cet, al l’à metit in mez a lur,

3 E l’à dec: Mé ve dighe in verità, che se oter no vo converteri, e no deentari come s’cec, no andari miga in dol regno di siei.