Pagina:Rimes Ladines.djvu/59

Da Wikisource.

— 57 —

Les lu̥mz sʼ destů́da důt ten iadʼ, la chaşa trë́ma
Quʼ ël pé quʼ ëla òie gi in tócʼ; da vígni pért aldívi
Soflan quʼ ël fô n spavë́nt; avëi podôn gran të́ma,
Quʼ ël fòs la fin del mòn, la rʼ jon chamó nʼ capívi.

Quatʼr jonʼ vestís tra l vërt e l cůce odôn gnan itʼ; l pru̥m
Portâ n chapèl plů blanc quʼ la nëi, lá sů na plu̥ma
Plů fòscia del charbòn; l secòndo gnī na gran lu̥m
Sůl chè; l chapèl důt ór, cër ia na vë́ta bru̥ma;

Quël quʼ gníva dô, portâ na ciů́ria dër leşíra,
Lá sůra fíghi, pòm e për ed ů́a madů́da;
La fin fageóva l quárto quʼ gníva inscíquʼ na cʼvíra
Cigan, na flu̥ sůl chè da mé mai dʼnant odů́da.

L šešùr quĕ quī fageóva iló qui mai l podès di?
Chanté, soflé, sciorè, spó scraiè, tra cíghi ed ů́rli,
Salté, scriché per vígni vérs, lapró bèl trés ri,
Té strambarīs fageóvi quʼ an i ès credů́ matů́rli1.

Scʼ iʼ mʼ ès sperdů́ da quël šešůr o no, vignůn l sa,
Tremé tremávi inscíquʼ na fo̊ia per l sòfl den pice vënt
E chi quʼ ël fòs dʼ venté dĕ mé půrʼ cóscio nʼ sai pa,
Scʼ la ninfa nʼ ès odů́ mi mai quĕ fóva plů dʼ cënt.

Inscíquʼ l bambín, quʼ manácia l prígo, mů́cia e sciámpa
Pro la òma quʼ è per ël l plů gran confórt e spʼránza,
Mʼ fageóvi plů dʼ impró dʼ la ninfa ed ëla quʼ l bámpa
Respògne inscíquʼ per sólit na òma dʼ confidë́nza:

“Nĕ sas quʼ iʼ son pro té? Nʼ avëi ma pòra nia, sʼgů
Tĕ dʼfë́ni contra quiš bī jonʼ; per áter tan rī
Quĕ tʼ mínes nʼ èşi2 zënza; instë́sa vèghi quʼ ëi è inců
Plů matʼ quʼ les átres òtʼs; iů l dige scebë́gn quʼ ëi sī mī.

  1. pazzi
  2. è-s-ei