Pagina:Stóries e chiánties ladines.djvu/95

Da Wikisource.

87


Ël fṓ dʼ insciůda l bèl tëmp, kʼ i dís è bī loncʼ,
Kĕ důt sĕ vist dĕ vërt,, chiamp, bóscʼ, fosá e roncʼ
Kĕ l bestiam scrichia e salta dṓ longia peržon,
Kĕ cásores e flincʼ lalda l Signůr del mon,
Kĕ les odondres vëgn indṓ sůra l mér ca
A kiri nóstes chiaşes e nůš bī tablá:

Kĕ sʼ abinava sůl bèl chiastèl del Bracon
I cavalīrz ladins, fata lʼ invitazion;
Da da Villa fṓl gnůt Fernando da Revač,
Conesciů e temů lonč e lérc per só bon brač;
Da la Gran Chiaşa fṓ l cavalīr Ižidòr,
Stimè da důtʼ per gran rikëza e gran onòr.

Manchiè nĕ manchia Fridolin, l bèl da Sompont,
Da degůnʼ tĕ rikëza e scikëza mai arjont;
Pancraz è gnůt da Còz, acompagnè da fantʼ,
L traditor maledi da Cristo e důtʼ sů santʼ;
Guliélmo vëgn dĕ Tòr, dĕ Guido l bon compagn,
Acompagnè da cavalīrz ůnež bī granʼ.

Barnabé, cavalīr dĕ důtʼ plů coragiůs,
Kël vëgn dʼ Andrač, senté sůn chiaval beşeriůs;
Per Valparóla èl gnůt e san Chiašan salvar.
Dĕ Botostagn è roè Béno a bon pas e var,
Béno plëgn dĕ coragio scèc vignʼ Ampezan;
Per Fodára Vèdla èl gnůt dlon chiantan, cigan.

Dʼ atri cavalīrz fṓ chiamó sůn kël chiastèl,
Kʼ i nʼ òi kiló trá ca, důtʼ adụm é̄i n flagièl;
Inchĕ sciòres asá podóven iló odëi;
Tra vèdles, jones, bůrtes, bèles vint e trëi,
Vestides důtes ricamënter dĕ bèl guant,
Plënes dʼ ór ed argënt, scèc an fornëš n córp sant.

La sciòra del chiastèl ‒ Mina āla per inòm ‒
Servëš i cavalīrz, e Guido l galantòm;