Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/121

Da Wikisource.

— 110 —

considera la lontananza d'la strada, la rìa sajung: fa ma cunt d' dutt cant chesc' caro Guelfo." "Pŏra d'guna, dopo ch' el è gnù la bona signura, m' senti iou d' disc' angn' plou jŏn, e plou ben n' poi mai finì mi offizze che cung chesta incombenza d' onor; fatta ch' ella sarà, m' dai cung ligrezza in pesc', e dea ch' i sung 'l plou ved'l, durarà chesta palsada, cina al dè d'l giudize." Scommout da chestes parores disc' 'l grof: "Va dunque mi veccio fedel combattente: līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc' braoi reitri e dii ai duchesc' de Brabant, cicche t' sentes t' l cour, e ciara di condū sangn's e intung t' mi bracc'; va e t' accompagne Iddì." Incie Genofefa l' à ciamò fatt ch'rdè, pur i fa di ai su dutt cant, cicche 'l r'spett e l' amur filiale i podō dè ite. Guelfo nen ā stlutt l' oud'l in dutta noutt nia, e denanch' el vegne l' alba s' ēle inarmè sou, à ch'rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i sollezitā a sè spazzè cina, ch' el ē cung ei a ciavall, e via dangfora a duttg', e ingsceou da domang cina da sera, el scraiā vigne tang: "Coraggio, compangn's, avanti." E soulla dimanda, purcicch' el ā na te prescea, dijōle: "I pengſe alla crusc' d' chicche dessung jì a consolè. E 'ng uomo da bengn' nè dess' ciarè a su propri incomodi, s' el i pō sparagnè inciè ma 'ngn' ora d' tribulaziung. Ingsceoucche sung jūs gonot cung ardimant in galopp a