Poesie (Porta)/50 - TRADUZIONE DALL'"INFERNO" DI DANTE - Canto 1

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
50 - TRADUZIONE DALL'"INFERNO" DI DANTE - Canto 1

../49 - Quand per i stravaganz de la stagion ../51 - Hoo leggiuu paricc voeult e releggiuu IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
50 - TRADUZIONE DALL'"INFERNO" DI DANTE - Canto 1
49 - Quand per i stravaganz de la stagion 51 - Hoo leggiuu paricc voeult e releggiuu

 
TRADUZIONE DALL’"INFERNO" DI DANTE

Canto 1
A mitaa strada de quell gran viacc
che femm a vun la voeulta al mond da là
me sont trovaa in d’on bosch scur scur affacc,
senza on sentee da podè seguità:
domà a pensagh me senti a vegnì scacc,5
né l’è on bosch inscì fazzel de retrà,
negher, vecc, pien de spin, sass, ingarbij
pesc che né quell del barillot di strij.

Quanto sia al cascià pussee spavent
in tra el bosch e la mort gh’è pocch de rid,10
ma gh’eva anca el sò bon, vel cunti, attent.
Com’abbia faa a trovamm in quell brutt sid,
no savarev mò nanch tirall in ment:
soo che andava e dormiva, e i coss polid
in sto stat no je fan in suj festin15
squas nanca i sonador de viorin.

Ma, quand sont vegnuu a coo de quella vall
che la m’ha miss in coeur tanto spaghett,
me troeuvi al pè d’on mont che sora i spall
el gh’eva on farioeu d’or del pù s’cett20
ch’el fava starnudà domà a vardall:
farioeu formaa daj ragg de quell pianett
che s’ciariss tucc i strad e menna dritt
tucc i vivent all’eccezion di orbitt;

Allora m’è daa a loeugh on poo el folon25
ch’el m’eva strasciaa el coeur in quella nocc
de spasem, de rottoeuri e de magon;
e istess come on bagaj che in del fà locc
el trà in ciapp ona tazza, o on quaj peston,
e el schiva tant e tant de toeù sù i strocc,30
ch’el varda i ciapp e el pà cont ona ciera
ch’el resparmi di strocc nol ghe par vera,

stremii anca mì l’istess, e fors pussee,
sbarloggiava quell bosch, quella vallada
dove alla Mort che ghe fa de campee35
nessun prima de mì ghe l’ha friccada.
Lì me setti on fregui stracch de stà in pee,
e poeù rampeghi dopo ona fiadada
sul mont desert, in moeud che me pertocca
de tegnimm on genoeugg semper in bocca.40

Tè lì che appenna sù de quatter bricch
incontri faccia a faccia ona pantera
che cont duu oggiatter ross come barlicch
de coo a pee la me squadra, de manera
che sont staa per on scisger a fà el spicch45
de trà a mont el mè pian voltand bandera,
ché mì a quij besti ghe la doo de vott
anca quand hin in piazza in d’on casott.

Ma trattandes che l’eva de mattina,
che el sô el vegneva in sù con tucc quij stell,50
tal e qual hin staa most dalla divina
bontaa el primm dì che el gh’è soltaa in cervell,
e trattandes che gh’eva in la marsina
on pistolott de fond, Sia pell per pell
(hoo ditt intrà de mì), l’è mej zollagh;55
se la va a pell no poss che guadagnagh.

Solta foeura in sto menter da ona tanna
vun de quij lion che inscambi de patì
com’i olter la fevera terzanna
patissen la manginna tutt i dì:60
Bona nocc sur coragg! quest nol tavanna,
e el par ch’el corra giust contra de mì.
El ruggiss e el corr tant, che l’aria anch lee
per el gran fôff la ghe sgariss adree.

Vens anch ona lovessa de maross65
che l’ha faa viv suj gucc della gran gent,
magra, strasida de cuntagh i oss,
ma che la gh’eva picciuraa suj dent
el petitt de taccass proppi a tutt coss;
Costee coj oeucc la m’ha miss tant spavent70
che hoo ditt tra de mì subet, N’occorrolter
i verz là inscima no ghj porti d’olter.

Tal qual sospira, piang e se immagonna
on spiosser che ha vanzaa sossenn pescuzzi
quand ghe va incontra la comaa Ranzonna75
a fagh pientà lì el frutt de tucc i struzzi;
reculaa anch mì da st’ultema bestionna
dava indree press a pocch con l’istess cruzzi,
e hoo daa indree tant che sont andaa a fornì
in d’on loeugh che l’è nocc anch de mezz dì.80

Quand ecco me compar on figurott,
cont ona vos scarpada de bordoeu,
che per vess on gran pezz ch’el dis nagott
gh’eva fors vegnuu rusgen el pezzoeu.
Sont restaa lì de preja tutt a on bott,85
ma denanz che l’andass a fà i fatt soeu:
Fermet, ghe dighi, siet mò on’ombra o on omm,
juttem, che te fee on tratt de galantomm.

Seva anch mì on omm grand, gross e scopazzuu,
el respond, ma sont mort che l’è lì ajbella:90
even Lombard e Mantovan tutt duu
quij che m’ha daa stat, vitta e parentella;
Giulli ai mee dì el s’è francaa in man ’l cazzuu;
sott a August galantomm vera ponzella
hoo vivuu a Romma al temp di Dia infamm...95
Se no te me fee el nomm te see on salamm.

Voeutt de pù?... Te diroo ch’hoo faa el bosin
e che hoo scritt on poemma, ma sul sciall,
sora Eneja e el foeugh d’Illi in vers latin,
e te diroo che voreva anche brusall100
per ghignon de no avell faa in meneghin.
Ma tì eet traa on buj a torna indree in sta vall
inscambi d’andà inscima alla montagna
dove gh’è el ver paes della cuccagna?

Oh santissima Vergin del Rosari!105
chi m’avarav mai ditt (esclami fort)
che in d’on loeugh inscì brutt e solitari
avess de fà on inconter de sta sort!
Ti Vergilli scrittor che no gh’ha pari?
Ti di poetta onor, lumm e confort?110
Ah de st’inconter possa avenn profitt,
almanca per l’amor che hoo avuu ai toeu scritt!

Despoeù cont el coo bass come on novizzi
ghe disi rispettos: Tì te seet staa
quell che m’ha insegnaa a scriv con del giudizzi,115
e l’è tò se gh’hoo in zucca on sgrizz de saa!
Sia tò anca el liberamm de sto stremizzi
ch’el m’obblega tremand a voltà straa!
Descasciem quell bestion che me spaventa,
e fa trentun deggià che tee faa trenta.120

Diseva, e trava lacrem de sta posta,
quand Vergilli el respond: Sent el mè Dant,
gh’è on’oltra straa de schivà la battosta
e scappà da sto sit che te noeus tant;
gh’è on’oltra straa che la par fada apposta125
per andà inscima al mont anch tant e tant
e impippass della bestia che la sbranna
tucc quij che passa arent alla soa tanna.

La gh’ha proppi costee el maa della lova,
e paccia e paccia e paccia, no el l’ha nanch130
el paccià in bocca che ’l ghe va in la cova,
e la ghe batt semper pussee in di fianch.
Paricc besti se cobbien con sta scrova,
pussee s’en cobbiarà, se tarda almanch
e vegnì on zet livree, che soo poeù mì,135
e ch’el ven giusta per stringalla lì.

Quest l’è on can de Verona, e no l’è on can
da dagh on oss in bocca e mandà a spass.
Quand ghe stà del sò onor, nol cura el pan
s’el fuss anca mojaa dent in del grass:140
magara inscì quaj nost Ambrosian
a sto can de Verona el somejass,
che l’or nol gh’avarav tanto dessù
su l’amor, la sapienza e la vertù.

Costuu de Italia el salvarà quell tocch145
ch’ha faa andà Nis e Eurial in partendel
a fà on salud al tredes de tarocch,
tant quant Turno e Camilla per defendel;
e el farà tant sto can che a pocch a pocch
el casciarà el bestion, bojand, mordendel,150
in l’inferno de dove el dè el sghimbiett
quand l’invidia la gh’ha smollaa el collett.

Ma puttost che stà chì come on lizon
a fa mì de per mì castij in aria
l’è manch maa che te faga el Ciceron,155
che te compagna, e che intrattant me svaria:
ven che te vuj menà a cà de Pluton
a sentì ziffol, vers, che storniss l’aria,
e a vedè di anem trist ona missoeulta
che domanden la mort on’oltra voeulta.160

E poeù t’en vedaree paricc de quij
che gh’han i ciapp sul foeugh, eppur no sbrotten
perché speren quij spasem de fornii,
e on poo per voeulta intant in ciel scamotten;
se mai poeù te soltass in coo di grij165
d’andà lassù a vedè come sgazzotten,
mì te lassaroo in man col bon profazza
d’on pussee bravo servitor de piazza.

Per mì d’andà lassù ho scuccaa badia,
ché el Resgiô de quell loeugh el m’ha bandii170
perché n’hoo mai savuu ch’el fudess Dia
unegh e in l’istess temp ch’el fudess trii:
da quell loeugh là lu el ten tutt coss in bria,
là el comanda a bacchetta e l’è ubbedii,
e beatt quell tantin de mond cristian175
che per rivagh el gh’ha la carta in man.

Come l’è inscì, ghe disi, te scongiuri
per quell Dio che no t’ee mai cognossuu.
Levem prest de sto loeugh de mal inguri,
menem giò tra quij trist pesc imbattuu,180
che pensand che despoeù voo in ciel te giuri
che la camisa no me tocca el cuu:
fa prest... El va, mì ghe tabacchi adree
col pass pù curt per no schisciagh i pee.