Stóries e chiánties ladines/XXI

Da Wikisource.
L Salvan dĕ Cól su̇ra Cu̇rt

../XX ../XXII IncludiIntestazione 14 settembre 2022 25% Da definire

XX XXII
[p. 112 modifica]

XXI. L Salvan dĕ Cól su̇ra Cu̇rt.


Popolá fóva i lu̇š ladins
Zacan da salvans soënz dër fins;
Plu̇ tért è gnu̇t’ nu̇š antenat’,
I Roman’, ric’ dĕ bī fat’ e at’,
Sciampá tĕ nósta bèla val
Da cérta gënt, k’ i oro̅́ dër mal;

[p. 113 modifica]

Les ganes còi půri salvans
Mociā dai Roman’ e sůs mans.

Sů per ki crëp dlonc sen sciampa̅́i,
Tĕ ki bósc’ inchĕ s’ intana̅́i,
Tĕ val bůš sen stévi ascognůs,
Da inrè da val iágher odůs;
Plů tért inch al bas s’ infida̅́i,
Giva tĕ val chiaşa datrai,
Š’ ël éva frëit per sĕ scialdé,
Š’ ël éva chialt per sgolosé.

Mò les ganes odo̅́n da inrè,
L perchi nĕ pói şëgn conšidrè;
Mò kël ves mësi impó şëgn di,
Kĕ gana n’ á degůn tradi
Do̅́ impermetĕ la fedeltè;
Patrones dĕ gran calitè
Èl gnůt e soënz dĕ gran onòr,
Mai per degůn’ dĕ dešonòr.

Conté ves òi şëgn den salvan,
Kĕ fo̅́ gonót na òta j’ al Plan;
Del méš tlamé Cól sůra Cůrt
Avel fat půc a půc n bèl ůrt;
Bon i oro̅́ ki dĕ chiaşa důt’;
Còl patron gi̅l per chiamp mói e sůt’;
La patrona t’ chiaşa daidāl,
Dĕ sů mitons dër bèl chiarāl.

A coginè chiarāl gian pró,
Daidava dlonc, kiló ed iló;
Šĕ la patrona spó digeo̅́:
„Coginè masa půc ái indo̅́”,
Respogno̅́ l salvan: „Dër asá.”
Šĕ la patrona spó tel fa

[p. 114 modifica]

Coginā troep e sĕ baodiā,
“Dër asá” indo̅́ l salvan minā.

Vign’ òta ava l salvan rejon;
Důt’ contentava só magon
Con kël k’ e̅́ do̅́ l salvan asá;
Nó cëis, plů kĕ mèč avanzá,
Nó masa snèl revá dai fant’,
Kĕ roa̅́ ad arlérc dal laů́r důt stanc’,
N’ odóva mai dĕ Cól l gran lůc,
Šĕ l salvan daidava pró fůc.

A la fancèla oro̅́l dër bon,
L salvan, nó a tórt mó con rejon,
Perchi k’ ëla l tratava bëgn,
Vign’ òta k’ ël ā val božëgn;
Bī tóc’ i dēla dĕ pongins,
K’ ëla aresti̅, lapró sožins;
Dĕ keš cëi fo̅́ l salvan golůs,
Mò nó k’ ël fòs per kël stofůs.

L salvan fova reconescënt,
Paiáva datrai con ric paiamënt
Ki kĕ fageóva ad ël del bëgn
Sī zënza, sī tĕ val božëgn.
La fancèla oro̅́l inchĕ paiè
Nó per fëgn o stran od avaiè,
Mò per serviš e i bon’ pongins,
Scincá ad ël gonót con sožins.

Dĕ fi t’ i dál n gran limiscèl;
L fi vé troep, perchi bon e bèl
E l limiscèl è zënza fin;
Këš vé segů n bèl gran pongin.
Kël limiscèl la féž sté bëgn,
Důt ála chièz k’ ó l gran božëgn;

[p. 115 modifica]

N’ òm inchiĕ s’ ála şëgn ciafé,
Dĕ la orèla ála dĕ stlafé.

Mò l bon nĕ důren sůn keš mon,
Destorbè orons avëi nóš son;
Chi Féfa ‒ këš fóva só inòm ‒
Nĕ sĕ contënta den pròs òm,
Den bèl méš invidiè ta tan’,
Dĕ dòi mitons lapró bī san’;
Frada, stala mèč i dís t’ lèt,
Baodian del laů́r, k’ i è masa stlèt.

N dí fo̅́la sentada sů n scagn,
Scèkĕ sciòra a̅́la dër fat n bagn:
Na chialza tëgnela t’ la man
E matiëia còl fi del salvan;
Da desenòşa ála spó scraiè:
“Šĕ keš fi fòs pů tóš revè!”
Revè è sté l fi tĕ kël momënt,
Mò dī a dorè spó l pentimënt.

Tan plů contënt’ fo̅́ ki dĕ Cól;
La bèla péž da iló trés fo̅́l;
La gaoža fóva l bon salvan,
Kĕ důt’ odóva iló dër gian;
Dal dí laorāl t’ chiaşa e mažon,
Daidā patrona, fant’, patrón;
Bon e̅́l da ferlé, siè, restlé,
Sfënĕ lëgna, mené e ožoré.

Dĕ noet spó, can kĕ důt’ dormi̅,
Toro̅́l bīsces, castrons, agnī
E parā důt cant a mangiè,
Bèl kīt zënza fa romů e scraiè;
Con gran festidĕ i fégel l guér,
Cīs can kĕ la lůna dá tlér;

[p. 116 modifica]

Dĕ la bon’ érba sal i póst’,
Ad atra gënt restá nascóst’.

A chiaşa menā da doman
Důt l pastorëč nóš bon salvan.
Dĕ bèles bīsces, bī castrons,
Dër bī agnī e dĕ dër bī manşons
Ciafān per l bon ožoradů
Sůn Cól e só pasciantadů;
Inscí e̅́ Cól trés zënza pašion
Per n salvan e sůa ben’dešion.