Vai al contenuto

Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/124

Da Wikisource.
110 S. MATTEE.

indormentaa, e ’l gh’ ha ditt a Peder: Donca avii nanca poduu sta dessedaa on’ ora insemma a mì?

41 Stee dessedaa, e preghee per no andà a ris’c de vess tentaa. Perchè el spirit l’è pront, ma l’è debola la carna.

42 E l’è tornaa via per la segonda volta, e l’ha pregaa, disend: Mè Pader, se sto caliz nol pò passà via senza che mi el beva, sia fada la toa volontaa.

43 E tornaa là ancamò, i ha trovaa indormentaa: perchè i sò œucc de lor eren pesant.

44 E lassandi là, l’è andaa via ancamò, e l’ha pregaa per tré volt, disend i istess paroll.

45 Allora l’è andaa in di sœu scolar, e ’l gh’ha ditt: Andemm, dormii e riposee: ecco ch’ el moment l’è vesin, e’l Fiœu de l’omm el sarà miss in man ai peccador.

46 Levee su, andemm: ecco che se vesinna quell tal, che m’ha de tradì.

47 Intanta che lu l’era adree anmò a parlà, ecco che riva Giuda vun di dodes, e insemma a lu ona gran frotta de gent cont spad e baston, mandada dai capp di sazerdott, e dai anzian del popol.

48 E quell tal, che l’ha tradii, el gh’aveva daa el segnal, disend: Quell, che mi basaroo, l’è lu; ciappell.