Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/36

Da Wikisource.
22 S. MATTEE.

2 Perchè a segonda che giudicarii, sarii giudicaa: e cont quella misura, ch’avarii misuraa i alter, sarii misuraa anca vialter.

3 E perchè te vedet la pajocca in l’œucc de tò fradell: e te vedet minga el trav, che gh’è in del tò?

4 E come te farett a digh a tò fradell: Lassa, che te tira fæura de l’oeucc sto fil de paja, quand ti te gh ’hee on trav in del tò œucc?

5 Impostor, tiret fœura prima el trav del tò œcc, e dopo te ghe vedarett a tirà foura el fil de paja de l’œucc de to fradell.

6 Degh minga i robb sant ai can: e buttee minga i vost perla denanz ai porscej, per no fà, che i schiscen sott ai pee, o se revolten a sbranav.

7 Domandee, e ottegnarii: cerchee, e trovarii: pic chee, e ve sarà dervii.

8 Perchè chi domanda, ricev: chi cerca, trœva: e ghe se derv a chi picca.

9 E chi l’è de vialter, che se on sò fiœu ghe cercass del pan, ghe darav on sass?

10 Che s’el ghe domandass on pess, el ghe darav on serpent?

11 Se donca vialter, anch ben che siev cattiv, sii minga bon de negà del ben ai vost fiœu: quanto pussee