Pagina:Calendar ladin 1912.djvu/8

Da Wikisource.

Pier’ o Paul, metède vèrda!
Sul chetùm o tela mèrda
Ve trarà-les trame-doi,
0 defili te chègadói.

X. Ès assè dinèi y mitli:
Can che t’ès cinc, sies, sòt pitti.
Can eh’i vén-pa dò svajàn:
Tata, marna, je uè pan!
Cò i darès tu assè pulénta,
Can che t’ ès na bòia gran stènta?
O! dirès, puere cutèl!
’L maridè ie ’l mager mèl.

XI. Lase prò che t’ ès na rica,
Drèt supèrba che se sica;
La dirà: Dà ca dinèi. '
Y te ’n bòt sarà-i finèi.
Ès fiàns, drèt flinches, blòtes,
Damanderà-les tòst la dòtes;
Y mutóns che uel balè —
Tè te las-i-pa bradlè!

XII. Cri-ve pu tèi boia Bòtes,
Aréis tòs sul cè cumotes;
Cri-ve pu de vòs gust,
Ugnuna à si fust.
Chi ’n uel lònges, chi ’n uel curtes,
Chi ’n uel foses, chi ’n uel burtcs,
Ma ugnun n - ara assè —
Je per mè les lase stè.
Eiles me dirà del dut.
Ma je ròste vòdl mut.