Pagina:Calendar ladin 1914.djvu/32

Da Wikisource.

— 58 —


I mostre gran belëzes.
She tu me toles, ie tel diʃh
Tu me feʃhes n gran servish.
O Stina dala Sia,
O Stina del Sigat,
She tu ne n' ies la mia,
Devënti bele mat.
Tel prim farala n pue' l sord
I dirà bel puek i nia;
Po muesses tu i fe l' akord.
Ie son tie i tu ies mia,
Sën ses tu, bela stria.
Ne me tre giut per l nes,
She tu ne n' ues to me,
N' ulon fe gran prozes,
Te toli ie mpo te.
She mei la dish per finta: no!
Ne muesses tu prëst zeder,
Damanda po: percie pa no?
Ie te ue pa bën fe veder,
Te kunëshe bën Kristina,
Tu ies fauza, tu ies fina,
Tu ies furba, malandrina,
Ma negun la indevina.
A me to dal kuer la spina;
Me tu sëula — tu Kristina,
Percie tu m' es ferì,
M' es tu sëula da varì.
Es ententù i es audi?
Sën di me bel prëst de shi!
Po dirala bën bel plan
Per tudësk o per talian:
Ja, ja, fürwahr!
San Balaran!
Tu prejes bel shike n Fashan.
Tu ies mpo n bon Kristian,
Vie pu ka, te de la man.
Ie te ʃhure pra mi pristl,
Va damanda bera Kristl,
Po she l te darà pro,
Messerei mpo te to,
Tu ne des mpo no do.
Po sauti it ala proza.
I di: Kan ulonsa fe la noza?
Po dirala: bel prëst de Mei.