Pagina:Carlo Porta - Poesie milanesi, 1891.djvu/278

Da Wikisource.

274


     Se l’è d’estaa, chi ronfa, chi se me mett
Longh e destés sui scagn a fà on sognett
                    E lassa corr di pett;

     Se l’è d’inverna, gh’è l’assedi al fœugh,
E vegna pur chi vœur, no gh’è pù lœugh.
                    Gh’è chi parla sul giœugh,

     Chi studia sui gazzett, chi rid, a macca,
Chi fasend de savenn no ne sa on’acca,
                    E tœu el bo per la vacca.

     Vun spua, l’olter tossiss, vun l’è manesch,
L’olter rabbiaa, chi è franzes, chi è todesch;
                    A ritrai tucc sto fresch;

Ma a San Michee se spazza e se fa pratega
     De trovà ca da on maester de grammatega.