Pagina:De Marchi - Milanin milanon.djvu/54

Da Wikisource.

— 52 —

t’è jutaa a tradì la soa mamma. Che struzi, Luis, che paneton de Natal! a savè chè ona balla in del cœur le podeva mazzà, ch’el podeva morì su ona strada, morì de famm, de sêt, de dolor e che la soa mamma... o Signor! L’è tornaa. Me regordi ancamò. Mì s’era setada a fa giò on’ascia de fil quand sentì on toc toc, è... «se pò?...» O Signor, o Madonna! conossi la vôs, vœuj parlà, podi nò, l’uss se derva, vedi un ross, on gran ross, l’era lu, Natalin, el mè garibaldin, bell, pussee bell de quand l’è nassuu, ghe vo incontra, el me brascia, cont on brasc... L’alter brasc? Ah Luis, che dolor el Signor el prepara per nûn pover mamm! Per vialter gh’è la gloria, l’onor, la medaja, ma per nûn, pover donn, no gh’è che l’ambizion di fiœu. Pover el mè Natalin, inscì bell, inscì ben faa, pover el mè prim! Quanto piang, el