Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/273

Da Wikisource.

4 L' Ujara de Sagoing Tras la madema Brev vegnev' ei era notificau, chei hagien era termes tier comond agli Mistral della Vall Lugneza, de clomar en agid dils Catholics era quels de Misauc; er' il avat de Mustèr fuva admonius, de animar ladinamein ils confinonts Confederai (p. 15) ded Altorf, e lur subdits 5 della Vall Breng, de dar agid. Quei ha il Avat ensemblamein cun consentimen … dils Gieraus presents punctualmein exequiu. Ad Altorf ei vegniu termess cun brev Martin Riedi fumeilg en claustra. Ella Vall Bren tiel Landvogt des Lutengia, e tiel Comissari de Bellinzuna ei staus termess L. Melcher Gagmet, il qual de fria veglia ha seporschiu ded ir senza esser 10 pagaus, ma ch' el turnai' a Clavena, et a quel ha gl' Avat culs gieraus leu presents dau ina publica attestatiun; pertgiei il comond dil Landricter stueva vegni exsequius. Denton een ils de Muster entuorn las sis della dameun cun tutt la truppa compari armai, et avend legiu ora lur Capitanis, een ei seretraitgs dador Claustra, e leu stend en ina planida elg ault en 15 schenuglia tutts cun la fatscha conter la baselgia della Claustra, han ei serecomandau a Dieu, alla beada Purschala Muma de Dieu, et a nos Soings Patruns S. Placi e S. Sigisbert, implorond cun larmas lur agid. Havend giu faitg quella cumina devotiun, een ei suenter miez di vegni cun lur bandieras a Ruaun. Bucca ditg suenter een era ils de Tujetsch 20 e Medel vegni et arrivai a Ruaun cun lur Compognias, aschia che a Ruaun fuv' in' armada de trei melli umens, senz quels de Lugneza, ils quals vi de tscheu meun dil Rhein, culs de Sursaissa fuvan bucca de lunsch de Gliont. Tutta la truppa ensemen de quest e de tgei meun il Rhein fuva circa trei milli umens. 25 24°. Denton ch' ils nos leu fuvan campai, een leu de Cuera a cavailg cun speruns vegni termess da Monsignur Vestg de Cuera il Reverendissim Vdalric Caduff Decan della Cathedrala de Cuera, et il Grof Vlisses de Salis, per stabilir la paisch denter ils malperina, sche fuss stau pusseivel, era part per spargniar de sponder seung denter ils Patriots. Ils Deputai 30 de Priedi fuvan Gion Gudenz de Capaul staus Guvernatur u Landshauptmann … en Valtrina, Sgr. Stadtvogt Otto Svarz, e Sgr. Grof Gubert de Salis, ils quals een ristai anavos a Sagoing e Gliont. [p. 16] Essend tras ils surcitai Deputai de Messa vegniu vi e neu tractau bia, ha ei quei di saviu concludiu nuott. Pertgiei ils Protestants 35 stinadamein pretendevan, che als Protestants de Sagoing vegniessi concediu de bagegiar ina baselgia nova, e ch' il Predicant Calvinian, en caschun de bara dils lur, possi publicamein en Santeri (Sentelli dils de Messa) far priedi u plaid sur fossa, encunter l' isonza tocan ussa practicada. Quei han aber ils Catholics nin stailg voliu conceder, e schei possi buc esser autra 40 visa, veglien ei far or la dispetta cun las armas. Zitgei fauls politikers fuvan savens ellas ureglias dils Catholics, schend: quella dispetta seigi spiradamein mo politica, e mondi nuotta tier la Cardientscha u Religiun: la stinadadat dils de Sagoing vegni bucca senza raschun dals Calvinists