Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/298

Da Wikisource.

Dilg Suondar Christum 29 4. Vanadat ei pia encurir rihezias non cuzeivles, & haver speronza enten quelles. Vanadad ei era haver ambiziun de d' honurs, è se alzar enten ault stand. Vanedat ei ire suenter volusts della carn, è garegiar quei, murt il qual iñ sto bauld sharfamein vegnir stroffegiaus, Vanadat ei garegiar liunga vita, 5 & haver pauc quittau della buna vita. Vauadad ei, d' haver quittau mò della vita presente, è nuota proveder quei ch' ha de vegnir. Vanedat ei tener char quei ch' alla cuorsa passa navent: è bucca festginar lou nua che stat perpetten legrament. Regorde [pag. 4] savens de gliez sprihvort: Igl œgl ven bucca contentaus 10 … cun vêr: ni l' orelgia emplenida cun vdir. Hagies flis pia de trér naven tiu cor dalla charezia delles caussas veseivles, è portar quel tier les non veseivles. Pertgei quels che van suẽter il plasher dils sens, patihen la conscienzia, è perden la grazia de Diu. Cap. II. 15 Dil scheziar pauc sesez. SCadin Christiaun garegia natiralmein de saver, mo tgei emporta la scienzia … senza la temma de Diu? … Meglier ei in humiliteivel purett, che surveshe a Diu, che in losh Filosof, che considereshe il cuo dil Ciel, è bucca sesez. Quel che enconnosshe sesez, se tên per sliats è se deletgia bucca de lauds 20 humans. She jou savess giè tut quei, che sil mund [pag. 5] ei: tgei gidass ei mei avon Diu, il qual ven a truar mei dils faigs? 2. Lai ire quei memgna grond gargiament de saver, pertgei che lau ei grònda distractiun, & engannament. Quels che san vulten bugien esser vesy, è nomnai Sabis. Bia caussas ên, che de saver elles nizegia all' Olma 25 pauc è nuot. A fig malperderts ei quel, ch' ha la mira tier auter che quei che surveshe tier il salitt. Bià cioncia dat bucca contentiencia all' Olma, sonder la buna vita rellegra il cor, è la shubra conscienzia porta gronda fidonza tier Diu. 3. Con pli bia è pli bein ti sas, ton pli greuameing vens ti per quei 30 a vegnir truaus, she ti viues buca ton pli soingiemeing. Veglies pia bucca shar dar ent loshezia, murt negin kunst, ù scienzia, mo bein oñ temèr murt l' a ti dada [pag. 6] connosciencia. She ti pare che ti sapies bià, & intelligies … avunda bein, she sappies oncalura, che bià pli biares caussas een che ti sas buc. Bucca veglies saver aultas causas, mo pli prest confessi tia 35 ignoranza. Tgei vol esser, auont in auter, cura pli biars se afflen pli perderts, … è pli bein studiai che ti? She ti vol saver & emprender enzetgei nizeivlamein, she hagies de char che ti seies nuota vesius, è nuota sheziaus. 4. Questa ei la pli aulta è pli nizeivla lectiun: enconnossher è sbittar sesez. Tener nuot sin sesez, & als auters adina dar bien, è tener ault, ei 40