Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/363

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search
94 Informatiun della Exempsiun

et Immunitat per igl mal madrun, ù mal de la Mumma, da tgei sort ch' igl mal seigi, sch' el vegn da superfluitats freidas noscheivlas e [p. 129] memmia biaras humiditats. Per remetter en Uerden lur meins, ù flurs, cur ch' Ellas las han bucca mintgia meins en temps duviu; ù cur Ellas las han memia fig. Per render friggieivlas quellas che porten bucc' affonts en lur stand de la leigg, sch' igl impediment, e casciun vegn da fredurs, ù superfluitas freidas d' igl tgierp: mà sch' igl temperament schigg, coleric, bilius, e cauld d' üna persuna magra e secca, fuss la suletta casciun d' igl tal impediment, sche fuss ei allura mêglier duvrar l' aua forte de l' Engiadina da S. Murrezzi (ù enqual autra bun' aua cotschna da Vitriol) e beiver quella reguladameing var 14. ù 15. dys; sco igls megliers Docters, e Miedis (ch' an scritt de las auas minerales) datten d' entellir. Era femnas grossas, astgien e pôn nizzeivlemein, … e sanadeivlemein duvrar quei boign cur Ellas een portanzas da schion var quater, ner ciunq meins, ú sin igl miez temps de lur grossezzia; mà bucca biar pli bauld, ù pli tard; e zun bucca ent igls emprims, ner pli davôs meins, ch' Ellas een enquei stand. Ellas dein aver adeig de dovrar moderatamein igl boing, e bucca bugnar ù star schi dyg en l' aua, sco auters malsauns, ù sauns. Biaras, ch' eran en quei stand, han cau survegniu … agid suenter lur basegns. Ellas deien oravon dumander per cunseigl ün bien Miedi, avon ca enceiver ad ir ent' igl Boign. etc.


. INFORMATIUN DELLA EXEMP(L)[S]IUN … ET IMMUNITAT.

Ina cuorta, mo fideivla Informatiun della exemp(l)[s]iun, et immunitat della venerabla casa de Diu dal foro, e tribunal secular. 1748.


[p. 2] 1. Per entellir pli bein la Caussa, sche eis sei dabasegns, che in considereschi empau a navos il temps passau, e tgei ei seigi da temps ent temps passau denter la Casa de Diu, e quest Ludeivel Cumin da Disentis. Bucca ditg suenter quei pia, che la pli part de Nossas Ludeivlas treis Ligias ei se freg ora dilg ruolg della S. Baseilgia; midau Cardientscha, e soendau la Doctrina, e Reformatiun de Ulrich Zvvingli, e Gion Calvin, paucs Ons suenter, nomnadameing ilg On 1526. han las treis Ligias ensemlameing faig, e schentau si certs pungs, & Artichels enconter l' Immunitat, e dreigs della S. Baseilgia. Schi bein che quels Articuls eran directameing encunter l' Immunitat Ecclesiastica, e nagin bien Catholic podeva quels engirar, aunc meins dovrar senza far in puccau mortal, sche ha tonatont il Oberkeit da