Vai al contenuto

Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/408

Da Wikisource.

Casper Collemberg 139 quella isla de Bourbon ei bucca aschij gronda, Scho L' isla de Fronscha, la qualla ha 60. uras detourn; quella de Bourbon ha mai 30. uras. La tiarza de quellas islas ei nomnada Rodrigue, la qualla ei feig pintgia; ella ha mai 10 uras ded ir entuorn. Sin quella isla ven ei gronda quantitat d' ina Sort tiers, nomnaus torta de tere, ils quals en feig buns da malliar 5 et buns per la Sanadat. Cau aschigian ei sin naf mintgia meings prender 5. ner 6. schent de quellas tortas per l' isla de Fronscha et per quella de Bourbon; igl ei da quels tiers, che paisen schent; po crèr ils auters plij auters meins; ei tegnen quella sort tiers, Scho feig nessesaria per il de [p. 148] viver de la Duos islas de Fronscha et de Bourbon. Quella pintgia 10 isla ei a schent uras lonscha de las duos grondas; il ei Sin quella isla mai ver 15. ner 20 hommens, que varden tier l' isla. Scho L' isla de Fronscha ei la prinsipalla de quellas trais, Sche essen nus Stai en quei liug. Cau fan ei Comèrs feig gronds, autras gadas pudev' in far enqual ons ina fortuna feig gronda; mo de quei temps, che nus eran, era ei gronda 15 miseria; las uiaras eran caschun, che il comers era tout Lavagau. Quella isla ei, Scho jou vus vaig gieg, plaina de grondas montognas et bucca biala; quellas montognas en aschi aultas, che la gliaut, che Stat lau, po ver las nafs, che vegnen, de 20. uras lonschs en mar. La tiara ei tonaton feig buna, Schegie che ella ei plaina Crapa; il fons, che ven Louvrau, il 20 qual dat feig gronda paina de louvrar ora; ei ven bien graun en quella isla, era de toutas Sorts buns frigs, Scho era empau caffè et Socar, mo bucca bear. Scho en quella partida dil mont ei mai ne fa unviern, Sche fan ei dous gadas per on graun et fein; et tout on ora crescha ei toutas Sors caussas, oreifer il vin, che il ei bucca, et il qual ei feig cars; en 25 temps d' uiara han ei vendieu il vin 3. francs la masira, mo de miu temps vendevan ei schung francs la masira, il qual fieva 2. Riscoldis de casa; en quella jsla eisi vèr 1. schent Franzos, che han Campagnes, en las quallas ei han per far louvrar gronda quantitat. tout gliaut nera. Mo jou vus vaij visau, il mender dils Borgers ha 20. et trenta Schlafs, il ei biars 30 che han [p. 149] doua Schent, et auters 150. auters 100. auters 80. auters 60. et quella uisa ha mintgin ton Scho el ei capabels de comprar; quei fa touta lur Rechezia. Con quella paupra gliaut fan ei il Comers, grad Scho nus fiein denter nus cun la Salv bistgia; ei venden, datten en pagament quella gliaut, Scho nus marcadein, cun daners blouts, et ei traten quels 35 Esclafs, Scho nus tratain la Biestgia; fan trer Lena, Crapa, et toutas las lavurs grevas ei fan vegnir quella gliaut de 4. ― 5. uras lonsch con gronds et grèfs Bourdis. Jou perneva mal pucau de ver, con mal quella gliaut ven tartada; paug che il patrun ei bucca contens, ner Sche enquallin fales, Sche fain ei ligiar quella gliaut con cordas pais et mauns vid d' ina Schala 40 en vènter, et fan ad' el dar con in fest Satel 100 fridas Sil tgil, con il qual fest ven faig tout en tocs lur tgil; ei fan dar enqual gada 200. 300. 400. 500 fridas, et enqual gada ton feig, che ei mazen. Quella uisa traten