Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/869

Da Wikisource.

840 Ilg vffon bein mussau cau messas ina suenter lautra, ad en cominas a tuts [p. 5] fideivles Christiauns, en deschentas, bisgniusas, a nizeivlas. Mussei chei sapen quei chei de saver; a curchei san, sche urdei chei feccien quei chei de far, a non fagient, sche cureigiei, a castigiei, era cũ la torta deciartameing, cun visa a fuerma chei 5 descha. Ei sto esser, lgiei vffons, lgiei enblidu(f)[s], de fanciegna, a non sa tgiei ei fa, non entelli tgiei ei po manegiar, a tgiei ei po portar cun siu temps. Mussei cun grond flis, cun paciencia a comportonsa. Mussei plaun vies, davon tieer, bucca surcagei, ei sto buc esser tut en ina gada, plaun siu, cun agit de Diu, ven in lunsch. Sche vus, char Babs a Mumas, 10 fagieis igl vies, sche cartei a mi che la benedictiun de Deus ven sur vus. Vos vffonts vus vegnien a dar legerment ciau sin tearra, a vossa pegaglia ven ad esser gronda si en Ciel. (p. 29). Miu char vffon, seies prus enten tut a per tut, rucheigi nigliu nuet, lai a mingin igl siu, gi bien de scadin, gi mal de nagin, 15 schgamegii nagin, fai gomgias de nagin, ri giu de nagin, [p. 30] lai esser scadin enten siu grav N. S. ha gig ad ha comendau a scadin Christiaun, quei che ti has bugien chei vegni faig cun tei, sche fai er ti cun ils auters; a quei che ti has buca bugien chei vegni gig u faig a tgi sche fai ti er buca ad in auter. 20 Miu char vffon sche ti fas enciggei de bi a de bien, sche muessi quei era ad auters, a bein bugien; a sche ti veses chauters fan enciggiei de bien che ti non sas, sche empreing quei er ti bugien dad els: emprender bugien causses de Diu, saver bein causses digl salit, ei na clara, bealla, a sagira ensenna che ti seies verameing in vffon de Diu a bein mussau. 25 Miu char vffon bein mussau, pli vegls a pli gronds ti vens, a pli emprovi … de servir a Diu, a de gir pli a pli Pater nos, a de far pli a pli bien, sche vens [p. 31] ti ad esser pli a pli buns, pli a pli bein mussaus, a Diu pli a pli emperneivels a plascheivels. Trai en la Rassa della tema de Diu d' hura den temps: la tema de Diu ten daven igl puccau; la tema 30 de Diu ei la ragisch, a l' enciata de tut bien; quel cha la tema de Diu, crei endreig enten Diu; el ha buna speronsa enten Diu, el ten verameing char Diu, el salva ils condaments de Diu. Quel cha la tema Diu, quel ven hauer in leger cor, a ven a viver legreivlameing cun letecia a legerment, … gie enten laud a gloria avon Diu, avont igl Munt: el ven a viver 35 liunga vita, a sin la sia fin enten la sia mort ven el vegnir benedius, sia Olma ven a vegnir declarada soingia, ad el ven a vegnir encoronaus cun la Cruna della Gloria. Aschia plaida igl Spirt S. da quels che train en questa Rassa, ad han lu Tema de Diu Eccles. cap. I a. 2.